Gairebé sense adonar-nos, el Rei Carnestoltes ja ha arribat, però
nosaltres fa temps que vivim en una època de transgressió estrambòtica
arrauxada, burleta i descarada.
1.- A Sant Cugat, els d'ERC demanen a l'alcaldessa, Mercè Conesa, que
cometi un delicte de desobediència i no retiri l'estelada de la plaça
d'Octavià (sense cap risc per a ells). Segur que a l'alcaldessa no li ha
agradat despenjar-la però, com no podia ser d'una altra forma, ha
acatat una sentència judicial en un acte de responsabilitat democràtica.
2.- Judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. (Judici que mai
hauria hagut d'haver-se celebrat). Veiem que l'estratègia de la defensa
és provar que aquestes persones, en tant que membres del govern, no van
desobeir al Tribunal Constitucional i qui va posar les urnes el 9N van
ser voluntaris. Mentrestant, a la porta del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, partidaris de la independència es manifesten i
donen suport els acusats 'per haver posat les urnes'. El contrari del
que defensen els seus advocats a l'interior del TSJC. Estrany, oi?
3.- Santiago Vidal, exsenador d'ERC, es dedica a anar de conferència en
conferència afirmant que la Generalitat ha aconseguit les dades fiscals
dels catalans de forma il·legal saltant-se les normes de l'Agència
Catalana de Protecció de Dades. El mateix Santiago Vidal critica la
falta d'independència de la Justícia i ens amenaça amb un estat policial
mitjançant el nomenament de 700 jutges 'afins a la causa'.
MEDALLES
Els ciutadans no volem medalles, ni paraules, volem fets. Aquesta
setmana s’ha presentat 'in situ' a l’estació de la Floresta dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l’acord i el projecte per a
la construcció de l’anhelat ascensor de l’andana sentit Barcelona. Hi
han assistit responsables de FGC i part de l’equip de govern, també hi
havia alguns veïns i veïnes i algun representant. Indubtablement una
millora per a l’accessibilitat i la connectivitat d’un dels districtes
més emblemàtics i lluitadors del municipi, una millora en benefici de la
gent i del barri. Un barri amb una forta consciència de pertinença i
una lluita veïnal que ve de lluny.
Ningú s’ha inventat res, i no ha fet falta que irrompessin forces
'alternatives' de tots els colors perquè es facin les 'coses'. Els
socialistes, amb discreció com d’altres formacions polítiques, portem
anys treballant i anant a consells de districte/barri (des de la seva
creació), i si hi ha una cosa que hem pogut veure i que uneix a la
majoria de crítiques de part de la ciutadania d’indrets diferents de la
ciutat, és la percepció que el seu barri és el més deixat per part de
l’Ajuntament, és el pitjor tractat i els menys volgut, estigui a prop o
lluny del centre històric. Ai si algun dia es publiquessin unes balances
econòmiques territorials entre la despesa i inversió dels barris i
l’aportació impositiva dels seus ciutadans, més d’un s’emportaria una
sorpresa.
La sopa d’alls fa anys que existeix, com també fa molts anys que hi és present la reivindicació de l’ascensor de l’estació de la Floresta en molts programes electorals (almenys en el nostre, en el del PSC) com a mínim des de que es va construir l’altre ascensor, de la mateixa manera que amb anterioritat eren les escales. I ara, que des de l’equip de govern hem pres la iniciativa, tothom es vol posar la medalla d’haver-ho aconseguit gràcies a la seva gestió, a la seva reivindicació, a les seves 'piulades', a la tossuderia, que no és el mateix que perseverar.
La sopa d’alls fa anys que existeix, com també fa molts anys que hi és present la reivindicació de l’ascensor de l’estació de la Floresta en molts programes electorals (almenys en el nostre, en el del PSC) com a mínim des de que es va construir l’altre ascensor, de la mateixa manera que amb anterioritat eren les escales. I ara, que des de l’equip de govern hem pres la iniciativa, tothom es vol posar la medalla d’haver-ho aconseguit gràcies a la seva gestió, a la seva reivindicació, a les seves 'piulades', a la tossuderia, que no és el mateix que perseverar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)