La política del día a día

Después de casi más de un año de ser testigua del 'proceso', todo el día en la televisión, en la prensa y en los mensajes de amigos y familiares que te quieren informar por mucho que tú no quieras, hemos aprendido a vivir con ello. Es decir, política todo el día. Agotador.

Cotidianamente y sin descanso hemos vivido días llenos de 'hechos históricos y solemnes' acompañados de fervor patriótico. Banderas, lazos, más banderas, y de todo un festín de sentimientos, que a mí personalmente me asusta. Y los problemas de verdad, casi se pasa de puntillas por encima de ellos y lo que es importante para la gente pasa a ser secundario y banal.

Sí, señor. Entonces la política se convierte en un ejercicio cotidiano de hablar de sí misma, hay que visualizarla y casi diría que sobarla, y se vuelve soporífera, alejándose de su función más importante, que es servir. En lugar de eso pasa a importar que si eres Capuleto o Montesco, 'uno de los nuestros', en plan De Niro, o de los suyos. Y así, la conversación cotidiana es un discurso, o mejor dicho, un sermón bien aprendido que tienes que dar y sobre todo tienes que convertir a tu causa a quien te escucha, no sea que se vaya pensando que es libre de opinar o de ser quién quiera. Pues sí, así estamos machaconamente hace un año o más. 

Gracias a Dios como soy bastante autista no lo empecé a sufrir cuando empezó y fui una víctima tardía de tanto fervor. Para consolarme pienso que son ciclos históricos en España y Europa y la década de los años 30 del siglo XX ya pasó. El problema es que aquello terminó fatal y confío que esto pase como una pesadilla y entremos en un periodo de políticos no famosos, sino grises, de esos que solo quieren hacer un trabajo funcional para mejorar la vida de todos, rojos y azules. Un trabajo de mejora de calles, leyes justas, etc. Aburrido pero que de eso se trata; no de dar la paliza estéril y sobre todo muy muy peligroso. Ya te digo.

Els pobres no voten

Fa uns dies s'ha publicat el baròmetre inclusiu de Sant Cugat de 2017. Els seus resultats ens indiquen que no vivim en la bombolla del Vallès que s'han obstinat a fer-nos creure. Des de CiU, PDeCAT, Uunts per..., etc



El 35,5% dels santcugatencs viu en llars amb dificultats per arribar a final de mes. Un 11,4% de les persones no pot fer front a despeses bàsiques i un 3,7% de la ciutadania es troba en situació de pobresa extrema. Aquest baròmetre també ens indica que el perfil de les persones en situació de pobresa a Sant Cugat és el d'una persona immigrant, nascuda fora de Catalunya. Amb un nivell d'estudis inferiors als universitaris o que no tingui domini de la llengua catalana. És a dir, les mateixes característiques que la resta de persones pobres en qualsevol lloc, tants sol li faltava afegir que en la seva majoria són persones que no exerceixen el seu dret a votar.

Si bé Sant Cugat no és el paradís que els agradaria a la dreta que ens governa, és cert que les persones amb dificultats econòmiques no són la majoria a la nostra ciutat i si, a més, unim que són persones que no solen votar, això els converteix en invisibles per als governs de dretes. La dreta liberal sempre es mou pels mateixos paràmetres, i especialment pel compte de resultats, és a dir no té sentit gastar excessius esforços en persones que són invisibles i que a més no voten.

Entrevista a Pilar Gorina per la Veu de Mira-sol

Veïna de Mira-sol des de 25 anys, ha participat en l’AAVV Sant Joan, amb el CAU, amb l’AMPA de l’institut Leonardo da Vinci, i ha estat presidenta de la coordinadora d’AMPES. Ha representat al PSC en diferents consells de participació i fou regidora els anys 2009-2011.

Tu que has estat compromesa amb diferents entitats del barri, Com veus al barri?

M’agrada viure a Mira-sol, m’encanta. Però mai ha estat prou cuidat, més aviat s’ha anat
deteriorant força tota la via urbana, algun parc... La inseguretat per robatoris és una constant a la que no ens podem acostumar i la presència policial molt minsa.

Què creus que necessita? 

La reivindicació més important del barri ha estat desatesa sempre.
La famosa ”piscina”, una cosa molt simple. I des que hi visc sembla una presa de pel. Projectes,canvis... I a més discrepo de la ubicació i disseny de serveis previstos. En el lloc on està prevista hauria d’anar l’Institut –escola del Catalunya. I la piscina podria estar en el mateix indret si es planifiqués correctament. De fet podria anar al terreny del Casal. Sempre he defensat aquesta opció que era econòmica i la que volia el barri.

Tu ets educadora, com veus l’educació pública a Sant Cugat?

L’educació pública a Sant Cugat sempre ha estat correcte. Segurament el nivell socio-
econòmic-cultural ho ha facilitat. Trobo a faltar unes ganes d’innovar i de transformar l’escola pública en profunditat. Dono suport totalment a les famílies que reivindiquen una “escola viva i activa” que cal a Sant Cugat. I amb voluntat n’hi hauria. S’han perdut oportunitats importants.

Del 'francotirador' passant per Franco

En els últims dies ens hem assabentat que hi havia un individu, un 'francotirador', que preparava un pla per atemptar contra el President del Govern Pedro Sánchez. Personatges d'aquests hi ha hagut uns quants al llarg de la història. L'atemptat més famós va ser el del president dels Estats Units J.F. Kennedy que a dia d´avui per alguns va ser una conspiració. Com tants d'altres al llarg de la història com els intents d´atemptar contra Hitler o Franco. Millor no entrar en la conspiració de l'atemptat de Carrero Blanco... Com deia, a Franco també van voler atemptar contra ell membres d´ETA i altres individus, però poc es coneix sobre aquest tema.

Després de fer un repàs de la història, m'agradaria centrar-me en el personatge que volia atemptar contra Pedro Sánchez, Manuel Murillo. Algunes coses es coneixen sobre ell, fill de l'últim alcalde franquista de Rubí, posicionaments d'extrema dreta i aficionat al tir, encara que en això últim, pel que diuen, era bastant mediocre.

L'argument que utilitza Manuel Murillo per assassinar el President Sánchez és que en els propers mesos el Govern Socialista farà l'exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. Un gest que moltes persones d´Espanya i de l'estranger estan esperant, simplement per dignitat a les víctimes represaliades que no han pogut tenir sepultura.

Aquests fanàtics d'extrema dreta que encara queden al nostre país s'equivoquen si creuen que intentant atemptar contra el President del Govern o atacant agrupacions socialistes ens farà canviar d'opinió sobre un tema que ja fa temps que hi hauria d'estar resolt. Potser a aquests fanàtics caldria explicar que ja fa 40 anys que estem en Democràcia i les coses han canviat.

Francesc Aguilà

40 anys construint Sant Cugat

Aquest 2018 els i les socialistes celebrem el 40è aniversari de la fundació del nostre partit. L'any 1978 el PSC Congrés, el PSC Reagrupament i la Federació del PSOE acordaven unir-se per presentar un projecte social transformador. Un projecte que permetés fer el salt endavant que la gent treballadora del nostre país necessitava, tot respectant i defensant els valors i les sensibilitats que conformaven la realitat catalana i desenvolupant al màxim les seves aspiracions d’autogovernar-se.


40 anys amb encerts i moltes errades, segur! Però la història ha demostrat que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha estat i és el millor instrument per avançar en igualtat, llibertat i justícia social. 40 anys ens avalen, 40 anys en els quals, tot i patir moments molt difícils com a organització, hem continuat aguantant el timó, fermes i ferms en les nostres conviccions i els nostres ideals, sense renunciar als nostres valors i amb la voluntat d'arribar a consensos i acords tenint en compte el conjunt del poble de Catalunya. Un poble que sens dubte unit en la seva diversitat és més fort i més ric.

40 anys treballant pel país i per la nostra vila. El PSC de Sant Cugat també es va fundar el setembre de 1978 i des de l'agrupació local hem engegat un programa d'actes per commemorar aquests 40 anys construint el nostre poble. Aprofitem doncs aquesta celebració per fer un especial reconeixement a totes aquelles companyes i companys que en diversos àmbits i responsabilitats han donat vida i sentit a la nostra organització, servint el millor possible a la nostra vila. Actes, projectes, campanyes, accions i reivindicacions socials que s'han fet en favor de millorar les condicions de vida dels santcugatencs i les santcugatenques.

I tot això ho celebrem amb orgull, empenta i més il·lusió que mai. Per molts anys més construint país, per molts anys més construint Sant Cugat!

ELENA VILA