Comencem el curs on el vàrem deixar, carregat de política i de prediccions sobre el nostre futur i la negociació
A
Catalunya estem immersos en governs tan sols preocupats de com celebrem l'
11 de Setembre i, per l'altra banda, com superem la qüestió de
confiança; si la CUP acabarà traint els principis inalienables del procés i si tindrem
pressupostos, mentre hospitals, escoles, funcionaris..., en definitiva, la majoria de
serveis públics segueixen patint les conseqüències d'aquestes
polítiques neoliberals
d'aquells que van canviant de nom, i suportades pels republicans que ho
aguanten tot. Però tenint molt clar que en qualsevol moment ells seran
els cridats a liderar el
procés, passant per damunt del
que calgui, disputant-se la radicalitat dels
independentistes.
A l'altra banda de l'Ebre, les coses tampoc han canviat. El PP acusat de
corrupció a tort i a dret és el que vol liderar les reformes anticorrupció. Això sí, amb la connivència de
C's que ha volgut ser la "frontissa de la
responsabilitat" empassant-se el 90% del qual va dir durant les
campanyes electorals. Sembla, però, que es pot fer un
gir si socialistes i
Unidos Podemos arriben a un
acord
per presentar-se com a bloc. Aleshores ja tenim les diferents
combinacions, suport de la resta de grups, es demana doncs l'abstenció
de PP i
C's per qüestió d'Estat... és a dir,
res ha canviat.