Marxa per la dignitat de la pagesia

Avui hi haurà a Barcelona una gran concentració de tractors, vinguts d'arreu del país per protestar per les condicions dels seu treball. Només la Unió de Pagesos podia haver estat la gran organitzadora d'aquest esdeveniment, i és de justícia recordar que va ser un socialista vendrellenc un dels fundadors d'aquest moviment de la pagesia catalana i d'esquerres, en José Vidal Riembau, 'Pep Jai', definit com pagès, activista, sindicalista i polític. La Unió de Pagesos ha esdevingut la principal força reivindicativa del món obrer de pagès i ramader, hem fet nostres les seves reivindicacions i demandes, i volem fer-nos ressò del seu manifest. 

No hem d'oblidar que Sant Cugat deu el seu passat a la seva tradició agrícola, a la disposició dels seus camps, a una joia arquitectònica com és el Celler Cooperatiu, o el seu lligam al camp amb les vinyes desaparegudes per la fil·loxera. Precisament ahir rebíem al Consell Comarcal del Vallès una de les columnes de tractors de la Catalunya central. Sant Cugat hi era present, vàrem compartir les seves demandes i anhels, la seva preocupació per la terra i el seu malestar pel tracte rebut fins ara pels responsables de la Generalitat i de l'Estat.

Tenim l'obligació de ser solidaris encara que la nostra comarca i al nostra ciutat ha renunciat a aquest sector productiu. No ho hem de fer per tradició ni romanticisme, ho hem de fer perquè s'encarreguen d'una bona part dels aliments que mengem, perquè són qui cuiden les majors extensions de terres del nostre territori, perquè de la seva feina se'n deriven molts llocs de treball auxiliar i perquè fan que molts racons de la nostra geografia encara estiguin habitats.

Educar i adoctrinar

Com a pares tots volem el millor per als nostres fills, dotar-los dels instruments necessaris perquè siguin 'adults' amb les suficients eines per pensar i desenvolupar-se de forma independent. En ocasions oblidem que, des del moment que neixen, els nostres fills són éssers amb vida pròpia que no estan destinats a ser una continuació de nosaltres ni l'instrument per realitzar les segones oportunitats que la vida no ens ofereix. 

Res és estàtic. La vida està en contínua evolució, el nostre temps i les coses que ens preocupen no són les mateixes que preocupen als nostres fills ni van preocupar al nostres pares

En general tendim a oblidar la nostra adolescència i les ganes de trobar el nostre propi camí, en ocasions buscant-ho en l'extrem contrari al dels nostres progenitors. L'herència que humilment intento deixar als meus descendents és la capacitat de pensar i d'equivocar-se en la presa de decisions per si sols. Aquesta és l'autèntica llibertat.

Adoctrinar i educar són substantius que lluny de ser sinònims són més aviat antònims. Adoctrinar és impartir unes creences per la fe, sense raonament, diferenciant entre allò que és bo i el que és dolent, sense la possibilitat d'escollir. Adoctrinament és l'educació que varem rebre de 'Una, Grande y Libre' i també és ensenyar a les escoles l'himne del Barça o de qualsevol altre, o donar un missatge sectari des de l'escola i a traves dels mitjans de comunicació.

Educar és donar les eines necessàries per fomentar l'esperit crític i la curiositat dels nens, intentant donar una visió general dels diferents corrents ideològics i filosòfiques, és a dir, desenvolupar les facultats intel·lectuals, morals i afectives d'una persona d'acord amb la seva cultura i amb les normes de convivència de la societat a la qual pertany. Ensenyar és bàsicament la capacitat de tenir la llibertat d'equivocar-se i rectificar sense suposar un drama existencial.

VICENÇ SAN FRANCISCO és membre de l'executiva local del PSC 

http://www.cugat.cat/diari/opinio/125263/educar-i-adoctrinar

2017: el futur és pacte i acord

Ara que deixem enrere un any complex i no gaire satisfactori com 2016, comencem a caminar i construir el 2017 amb esperança i noves energies.

La guerra a Síria, els atemptats de Niça i Berlín, el Brexit, Trump, Itàlia, el fracàs constant de les polítiques dels governs europeus, el creixement de les opcions polítiques nacionalistes a tot el món, la crisi dels refugiats, cada cop més greu, la manca de reconeixement dels drets humans... i a casa nostra la manca d'acord per construir un govern alternatiu a l'Estat espanyol que ha permès la continuïtat de Rajoy al capdavant de l'executiu... Un 2016 ple de decepcions que ens obliga a passar pàgina i mirar cap al futur: haurem de deixar enrere els enfrontaments que no ens porten enlloc, les posicions radicals i maximalistes que no ofereixen cap sortida global i col·lectiva, els fronts irreconciliables, els xocs de trens...

En canvi, per superar el present i mirar cap al futur, hem de ser capaços d'aportar solucions reals als problemes reals; haurem de fer esforços, ara més que mai, per negociar, pactar i arribar a acords. Només així podrem donar servei a la ciutadania, millorar la vida de les persones, defendre on calguin els drets humans i els drets de tots, tirar endavant els serveis públics, aconseguir els nostres compromisos amb els votants... amb l'any 2017 ha arribat el temps de deixar de somniar i començar a fer; deixem enrere els somnis i comencem a fer ciutat, comencem a solucionar els problemes reals de les situacions reals. Només així podrem construir el futur. En un any passarem comptes i volem estar orgullosos de la feina feta.

L’aprovació i complementació dels pressupostos de la ciutat en són una mostra d’aquesta capacitat de pacte i d’acord. Comporta corresponsabilitat i revisar un projecte monocolor, significa posar l’accent allà on crèiem que hi faltava. Representa entomar la demanda i les necessitats en solucions i compromisos. Bon any a tothom.
 

El principi d'autoritat, un valor democràtic

Aquest Nadal diversos agents de la policia municipal han sofert agressions per part de ciutadans de Sant Cugat, en dues accions consecutives en el temps però que en principi són aïllades sense connexió entre els fets. El primer enfrontament es va produir la matinada del 25 de desembre en protegir una parella d'una agressió produïda per diverses persones, amb el resultat de cinc agents ferits que van necessitar assistència mèdica. L'endemà altres agents van patir contusions en defensar un altre ciutadà. En tots dos casos la professionalitat i preparació d'aquests agents van aconseguir resoldre les situacions amb èxit i evitar majors danys.

El primer de tot, esperar la ràpida recuperació de tots els ferits i donar-los suport en la seva arriscada labor i posar en valor que a l'Ajuntament que es personi com a acusació particular contra els agressors, en defensa dels seus treballadors i treballadores.

Aquests semblen fets aïllats, que entren dins dels riscos i perills de la seva professió i podem catalogar-los com a accidents laborals, però hem d'exigir a l'equip de govern que posin totes les mesures necessàries per evitar qualsevol accident laboral. Els agents dels cossos de seguretat són treballadors públics, la majoria mares i pares de família, i la seva feina és essencial en un estat democràtic com a garants de la nostra llibertat i seguretat.

Un bon acord per una ciutat millor

Feia trenta anys, si la memòria i els escrits no fallen, que els socialistes no donàvem suport a uns pressupostos locals. Algunes vegades ens havíem abstingut, d'altres fins i tot incorporat esmenes de millora, amb vot contrari... Però aquest cop, no només hem votat a favor, sinó que prèviament havíem tancat un acord de pressupost amb l'equip de govern.

 Fàcil si tenim present tres condicionants: un bon pressupost treballat amb una altra formació política, unes bones propostes del nostre programa electoral i fruit de les converses amb els veïns i veïnes i una voluntat d'arribar a l'acord.

A partir d'aquesta base sòlida l'èxit només depèn del consens i del tarannà de les persones que negocien, sense interrupcions i amb una fita concreta: assolir el millor acord per al nostre municipi. Amb un objectiu clar: fer una ciutat més amable, sostenible ambientalment, útil i vertebrada; que tingui com a premissa la cohesió del barris, repensant i optimitzant serveis, equipaments i recursos; pensant en l'habitatge; la racionalització i aplicació justa de les taxes, impostos i preus públics; i l'eficiència i l'eficàcia de l'administració. Per això les propostes les vàrem establir a partir dels tres eixos que pensem els més cabdals pel proper exercici 2017: la cohesió social i econòmica, els equipaments i la sostenibilitat i una mirada de proximitat als barris i a la mobilitat.