Un procés sense sentit

Ja han passat cinc anys després que el eresident Mas ens situés a tots els catalans en un 'procés' que no acaba mai i que als catalans ens ha provocat problemes i retrocés. En els darrers anys, Catalunya ha perdut en autogovern i no ha negociat absolutament res amb el govern espanyol, com podria ser una reforma constitucional o un millor finançament.

Les eleccions del 27 de setembre del 2015 van deixar clar que les candidatures independentistes no van aconseguir ni la meitat dels vots. Amb això s'interpreta que no tenen la legitimitat de la població ni per fer estructures d´estat ni per aprovar cap declaració unilateral d'independència. Tenim un govern que es creu superior a totes les lleis.

Personalment la imatge a escala internacional del govern de Catalunya està sent molt preocupant, sobretot pel fet de no fer cas al mandat democràtic i tampoc respectar l'ordenament jurídic vigent.

També cal ressaltar el poc respecte que estan tenint la presidenta del Parlament i el govern als lletrats del Parlament, que garanteixen i assessoren el bon funcionament de l'òrgan parlamentari. Ja no és cap novetat sentir notícies de la desobediència de membres de la mesa del Parlament cap a votacions que no es poden fer.

Circuit de psicomotricitat a les voreres de Mira-sol i Mas Gener

Si no vas en cadira de rodes, si tens bona vista, si no ets gaire gran, si no tens problemes de mobilitat, si no arrossegues el carret d'anar a comprar o el cotxet amb els nens o les nenes, si no vas ple de bosses de deixalles per dur als contenidors de recollida selectiva... a Mira-sol i Mas Gener tens un circuit natural de psicomotricitat i el teu cos i la teva ment estaran en bona forma.

A Sant Cugat hi ha bones psicomotricistes i que em perdonin si no afino el tema. Em costa de classificar el tipus de psicomotricitat, per això he anat a Viquipèdia a cercar el consens i la defineix com:

"La psicomotricitat" és el conjunt "d'interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial", segons la definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat o Psicomotricistes. La psicomotricitat és "l'acció del sistema nerviós central que crea una consciència en l'ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l'espai o el temps."

Es parla de tres tipus de locomoció: desplaçaments naturals, desplaçaments construïts i els salts.

Urgent: educar

“Això s’arregla amb educació; és una qüestió d’educació”, diem enfront dels problemes actuals i els molts malestars en les vides col·lectives. L’educació s’ha convertit en quelcom gairebé imprescindible per formular respostes renovadores i esperançades. El que no està clar és en quina mena d’educació estem pensant: volem preparar els nostres joves per competir millor? O perquè siguin més solidaris? Quins són els valors de referència i quin és el model de persona adulta que volem oferir mitjançant l’escola o la universitat? I també mitjançant el que transmetem a casa, en el lleure, en els mitjans, les xarxes socials, tan influents en la formació de pensaments i conductes, sovint sense ser-ne conscients.

La vida està canviant de forma accelerada. La tecnologia enlluernadora ens aboca a terrenys desconeguts dins un món globalitzat que exhibeix les seves vergonyes sense cap vergonya. Tot plegat difon un discurs en sordina (de vegades explícit), alhora tecnificat i fatalista basat en un model de convivència desigual i violenta. S’amaguen i manipulen informacions sobre els depredadors interessos econòmics. S’exhibeix aquesta nova versió de la mentida que pren el nom de postveritat. L’educació ha de fomentar el millor de les persones i promoure la humanització col·lectiva, els valors que afavoreixen la igualtat, la llibertat i la solidaritat: és a dir, el creixement de les persones en tant que éssers humans dignes en un context just. I ens preguntem si ho tenim tan clar ara com fa uns anys. Recordo principis educatius ja existents que caldria reforçar amb instruments ajustats als nous temps.

Bona notícia, baixa l'atur

Ja fa uns mesos que hi ha una tendència molt bona, 

Les dades sobre l'atur a Sant Cugat són positives. Ja fa uns mesos que hi ha una tendència molt bona, un descens que ens porta en xifres similars a les d'abans de la crisi econòmica.

Parlant de xifres, el mes de Maig el nombre d'aturats santcugatencs és de 2.639, el que suposa el 7,12%. Aquest nombre és inferior el de fa just un any que era de 3.136 persones aturades al municipi. També hi ha una baixada respecte del mes d'abril, ja que 50 santcugatencs van deixar d'estar a l'atur.

Sant Cugat és una ciutat que porta els últims deu mesos amb un descens constant d'aturats de manera consecutiva. Per mantenir aquesta tendència tan bona durant tant de temps hi ha diferents factors que ho expliquen. Un factor seria el nivell d'estudis dels habitants del municipi. Hi ha diferents informes que expliquen que amb un nivell d'estudis més elevat hi ha més possibilitats de trobar un lloc de treball, per tant en una ciutat com Sant Cugat on el nivell d'estudis és mig-alt seria un factor a tenir en compte.

Pere el Gran

Segons escriuen els historiadors, una de les principals proeses del Rei Pere el Gran fou la conquesta del Regne de Sicília. Pere el Gran va dur a terme aquesta conquesta contra el francès Carles I d'Anjou, que abans havia ocupat el Regne sicilià i assassinat els familiars de Constança de Sicília, la seva dona.

Intrigues, revenges, pugnes, etc. són els ingredients necessaris i imprescindibles que sempre couen a la cassola quan l'objectiu és assolir la quota màxima de poder.

Ho hem viscut els darrers mesos a Espanya en forma de culebrot, des que el passat octubre el Comitè Federal del PSOE es va convertir en una olla de grills i l'èlit del partit, encapçalada pels barons i sultanes més notables, algun que altre expresident, i el grup Prisa, van fer saltar el fins aleshores secretari general escollit per la militància, Pedro Sánchez.

Des d'aquell precís moment el PSOE, que s'estava ofegant a les enquestes, molt debilitat i força abandonat pel seu electorat genuïnament d'esquerres, va començar a teixir, sense ser-ne conscient o potser sí, el seu nou relat. Hi ho va fer amb un argument que no hi va faltar de res: bons i dolents, conspiracions, traicions, decapitacions polítiques i al bell mig del guirigall el Secretari General dimitit s'estava girant el mitjó per sortir de nou a la carretera a convèncer i engrescar un electorat i unes bases que estaven apunt de caure pel penya-segat.