Autoajuda: innocent?

Ens plouen bons consells, entenedors, pràctics i concisos, de vegades inclús en un llenguatge poètic, a través de les xarxes socials, correus o Whatsapps. Però sobretot trobem piles de consells en llibres d’autoajuda. No hi ha dubte sobre la utilitat de molts d’ells que aconsellen de forma entenedora com afrontar molts dels problemes que comporta viure. Però pot ser interessant fer palès el nexe que uneix la seva divulgació amb aspectes fonamentals de la nostra cultura col·lectiva. En primer lloc es tracta d’autoajuda, és a dir, de com manejar els problemes personals amb les teves eines individuals. Hi ha un excel·lent treball d’Arlie Russell Hockschild, La mercantilización de la vida íntima, sobre els tractats d’autoajuda per a les dones que, pel que sembla, som les que més necessitem fer front als nostres problemes. L’autora analitza i classifica les autoajudes segons els diversos tipus de missatges soterrats. Alguns inciten a la supeditació –per exemple aconsellen tota mena d’estratègies i argúcies per tenir content el marit– i d’altres tendeixen a enfortir l’autoestima i la realització personal. Aquest valuós treball serveix com a exemple i mostra d’alguns trets fonamentals del pensament actual que s’expressen, sense explicitar-ho, en molts altres àmbits de la nostra vida, del pensament, la cultura quotidiana i les polítiques.

L'estat de la ciutat

Els socialistes vàrem ser responsables, donant estabilitat a un govern a través d'un acord profitós pel municipi.

Aquest és un mandat atípic, i més pels socialistes locals, la marxa del nostre alcaldable elegit per primàries, va provocar un efecte unitari i revitalitzador, i vàrem saber fer front a aquest entrebanc. El PSC és un partit sòlid, que compta amb gent valenta, valuosa i lleial, superant les dificultats i que està per sobre dels personalismes, treballant per la col·lectivitat, per una societat més justa i igualitària, amb valors socialistes, socialdemòcrates i d'esquerres.

Hi hagués pogut haver un canvi de govern, però ràpidament es va veure impossible gestar una alternativa provocada pel "campi qui pugui" de les forces de l'oposició, es va anul·lar un possible acord, ens vàrem autoimmolar. A més la negativa d'ERC a entrar al govern per por va potenciar la seva actitud de bloqueig. De nou CiU (aleshores es deia així) va governar amb suports puntuals.

Demagògia permanent

Quan succeeixen fets tan terribles com els recents assassinats de joves o menors, s'instal·len a les nostres ànimes i cors la més gran de les tristeses i consternacions. No cal ser familiar o amic per sentir la ràbia, la impotència i el profund dolor que causen aquestes tragèdies, i per això no hi ha paraules suficients en aquest món que ens puguin consolar dins la lògica i humana necessitat de suport i solidaritat.

Aquells que pretenen obtenir rendibilitat utilitzant aquest dolor acostumen a provocar el seu agreujament, i un exemple seria el més que vergonyós i nauseabund tractament informatiu portat a terme els últims dies. Però també es confonen estrepitosament aquells que en lloc de fer un exercici de responsabilitat, fan un ús partidista d'aquest dolor reclamant 'en calent' una presó permanent revisable que no ens protegeix més com a ciutadans, ja que a més de comprometre alguns dels nostres valors fonamentals no evita la comissió dels delictes més greus ni la reiteració delictiva perquè no disposa d'un poder dissuasiu preventiu. 

Zona de vianants. La solució?

Arribarà el dia en què no circulin vehicles en el carrer de Francesc Moragues o l'avinguda de Rius i Taulet?

En els darrers vint anys hem vist una evolució molt important de l'entorn urbà del centre de Sant Cugat. Hi ha hagut canvis, molts canvis. Per exemple la plaça d'Octavià que ara és de vianants fa uns anys era totalment diferent, pocs vianants i molt trànsit de vehicles, no tenia res a veure el que és ara. De la mateixa manera que la plaça de Sant Pere. En inicis del segle XXI hi ha hagut una nova redefinició del centre. Passant a ser un espai on convivien al mateix temps vianants i vehicles a ser una zona pràcticament exclusiva per als vianants amb l'excepció dels veïns amb pàrquing a la zona restringida al trànsit.

Des de fa uns mesos ha entrat en el debat municipal la futura zona de vianants de l'avinguda de Cerdanyola. En aquest debat podem trobar diferents opinions dels veïns afectats. Hi ha veïns que veuen bé que es faci una zona de vianants seguint l'eix comercial, però hi ha d'altres que s'hi oposen totalment amb els arguments de què perjudicarà el comerç del barri del Monestir i hi haurà problemes d'aparcament. Per part de l'Ajuntament hi ha un projecte d'avançar cap a una zona de vianants i podem veure que ja s'ha fet un pas important en la vianantització del carrer de la Creu que és la continuació de l'avinguda de Cerdanyola.

Feminisme

El feminisme és una lluita social que comença des d'una mateixa i acaba amb la lluita col·lectiva que entre totes (i tots aquells que vulguin acompanyar-nos) lluitem contra el capitalisme patriarcal que ens reprimeix dia a dia i ens fa callar per por que la dona pugui algun dia tenir les mateixes oportunitats que un home. Aquell dia, de moment utòpic, farà que el món obri els ulls i vegi la injustícia que hem viscut i vivim dia rere dia pel simple fet d'haver nascut dones.

El dia 8 de març és una jornada feminista a tot el món i commemorem el Dia de la dona treballadora, aquella dona que actualment en el nostre país cobra un 23,25% menys que un home, el que representa aproximadament uns 6.000 euros menys per exactament la mateixa feina.