Las tres fases del ‘procés’

En una primera fase, el 'procés' comenzó con un mensaje nacionalista: 'Som una nació'. Como el simple factor identitario no era suficiente para sumar mayorías, los autores del 'procés' cambiaron el discurso: en la segunda fase, la idea básica fue 'Espanya ens roba'. Aún así, no alcanzaban mayorías suficientes, y volvieron a cambiar el mensaje. En la tercera fase, actualmente, la idea clave es demostrar que España es un Estado autoritario que ahoga el espíritu democrático. Con este mensaje intentan convencer a Europa y ganar amigos para la causa nacional-separatista.

Sin embargo, España es una democracia reconocida como tal por todas las naciones. Incluso aparece en el ranking del semanario 'The Economist'  en el puesto número 19 de un total de 167 países, por delante de democracias consolidadas como Estados Unidos, Francia o Japón, de los que nadie discutiría su calidad democrática. En el contexto internacional, nadie cree en el mensaje nacional-separatista: España no es un régimen autoritario.

Lluitem plegats per unes pensions dignes

El mes passat plantejàvem una proposta per donar suport a establir un sistema públic de pensions amb una major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats. Preteníem a la vegada, posar llum al problema de la manca de recursos per a les pensions d'una manera seriosa i rigorosa. L'escenari que tenim davant posa en risc la situació financera de la Seguretat Social i en conseqüència, la garantia no només de les pensions actuals sinó també, i especialment, de les futures, i per això és imprescindible adoptar mesures que donin estabilitat al sistema, i va rebre el suport majoritari del plenari municipal.

Els pensionistes necessiten saber què pensen els seus polítics locals, perquè també hi ha aspectes que es poden afavorir des del món local i així ho fan saber els pensionistes cada setmana amb les seves concentracions.

Autoajuda: innocent?

Ens plouen bons consells, entenedors, pràctics i concisos, de vegades inclús en un llenguatge poètic, a través de les xarxes socials, correus o Whatsapps. Però sobretot trobem piles de consells en llibres d’autoajuda. No hi ha dubte sobre la utilitat de molts d’ells que aconsellen de forma entenedora com afrontar molts dels problemes que comporta viure. Però pot ser interessant fer palès el nexe que uneix la seva divulgació amb aspectes fonamentals de la nostra cultura col·lectiva. En primer lloc es tracta d’autoajuda, és a dir, de com manejar els problemes personals amb les teves eines individuals. Hi ha un excel·lent treball d’Arlie Russell Hockschild, La mercantilización de la vida íntima, sobre els tractats d’autoajuda per a les dones que, pel que sembla, som les que més necessitem fer front als nostres problemes. L’autora analitza i classifica les autoajudes segons els diversos tipus de missatges soterrats. Alguns inciten a la supeditació –per exemple aconsellen tota mena d’estratègies i argúcies per tenir content el marit– i d’altres tendeixen a enfortir l’autoestima i la realització personal. Aquest valuós treball serveix com a exemple i mostra d’alguns trets fonamentals del pensament actual que s’expressen, sense explicitar-ho, en molts altres àmbits de la nostra vida, del pensament, la cultura quotidiana i les polítiques.

L'estat de la ciutat

Els socialistes vàrem ser responsables, donant estabilitat a un govern a través d'un acord profitós pel municipi.

Aquest és un mandat atípic, i més pels socialistes locals, la marxa del nostre alcaldable elegit per primàries, va provocar un efecte unitari i revitalitzador, i vàrem saber fer front a aquest entrebanc. El PSC és un partit sòlid, que compta amb gent valenta, valuosa i lleial, superant les dificultats i que està per sobre dels personalismes, treballant per la col·lectivitat, per una societat més justa i igualitària, amb valors socialistes, socialdemòcrates i d'esquerres.

Hi hagués pogut haver un canvi de govern, però ràpidament es va veure impossible gestar una alternativa provocada pel "campi qui pugui" de les forces de l'oposició, es va anul·lar un possible acord, ens vàrem autoimmolar. A més la negativa d'ERC a entrar al govern per por va potenciar la seva actitud de bloqueig. De nou CiU (aleshores es deia així) va governar amb suports puntuals.

Demagògia permanent

Quan succeeixen fets tan terribles com els recents assassinats de joves o menors, s'instal·len a les nostres ànimes i cors la més gran de les tristeses i consternacions. No cal ser familiar o amic per sentir la ràbia, la impotència i el profund dolor que causen aquestes tragèdies, i per això no hi ha paraules suficients en aquest món que ens puguin consolar dins la lògica i humana necessitat de suport i solidaritat.

Aquells que pretenen obtenir rendibilitat utilitzant aquest dolor acostumen a provocar el seu agreujament, i un exemple seria el més que vergonyós i nauseabund tractament informatiu portat a terme els últims dies. Però també es confonen estrepitosament aquells que en lloc de fer un exercici de responsabilitat, fan un ús partidista d'aquest dolor reclamant 'en calent' una presó permanent revisable que no ens protegeix més com a ciutadans, ja que a més de comprometre alguns dels nostres valors fonamentals no evita la comissió dels delictes més greus ni la reiteració delictiva perquè no disposa d'un poder dissuasiu preventiu.