China y Franco

He tenido la suerte de ir a China unos días acompañando a mi pareja, compañero y marido, todo en uno. Él trabajaba y yo paseaba y compraba cosas chinas que están muy apañadas con la sensación de estar forrada de euros. Pero poco a poco ves que no, es más bien un espejismo, que los euros ganados con un sueldo español no dan para tanto, y que de hecho, China es una potencia económica mundial.


Cuando los humos de ser europea, española y catalana desaparecen, enseguida te das cuenta que el país de Mao, el comunista integral que dio palos de dictador con todos yendo a la escuela a aprender lo que era la revolución cultural, etc. pudo evolucionar después de décadas con una gran transición y ahora son los reyes del mundo, con dos sistemas en un mismo país, un matrimonio entre el comunismo y el capitalismo que no tiene nada que ver con el mío. No sé cuánto queda del primer régimen comunista pero sí sé que hoy por hoy, después de comer una vez al día, trabajar durísimo y vestir todos en el mismo sastre, hoy tienen educación, un futuro, un presente y un pasado. Son amables, se percibe respeto mutuo y visten como les da la gana. 


Mientras mis pensamientos hacían estos análisis tan profundos, leí que nuestro presidente Sánchez intenta sacar del Valle de los Caídos a otro dictador, que como fantasma de nuestro país increíblemente siga haciendo la puñeta a los españoles, y me sentí agradecida del paso que está tomado Sánchez para quitarnos el muerto de encima. Gracias Sánchez desde China, por pequeñas cosas como éstas que aún son difíciles de hacer porque el pasado pesa como la losa de Franco, con una sombría sombra muy alargada. Finalmente levanté la cabeza disfrutando del viaje en China y pensando que Franco está cada vez más lejos de mi país, España.

Les piscines de Sant Cugat 'fan aigua'

Sant Cugat té més de 90.000 habitants i uns barris dispersos, i només disposa de dues piscines municipals obertes durant tot l'any, una d'elles al centre per donar cobertura a més de 60.000 persones i l'altra a Valldoreix amb una població potencial de quasi 9.000 persones i dues més durant la temporada d'estiu (a La Floresta i el Parc Central). L'argument que Sant Cugat no necessita piscines perquè tothom en té és més un argument de la dreta o de l'equip de govern que una necessitat real. Hi ha una part important de la població que no en disposa a prop de casa, a més de fomentar un ús irresponsable i poc sostenible d'un recurs tan apreciat com és l’aigua.

Crec que hem de trencar amb aquests tòpics que envolten a la nostra ciutat, com ara que lliguem els gossos amb llonganissa i que tothom té piscina, i dir ben clar per exemple que les 'lamines d'aigua' o els 'basos' de piscina municipals (que així s'anomenen) són insuficients i es troben saturades. I sinó que els hi preguntin als nedadors la incomoditat que és la seva pràctica trobant-se a dos i tres persones per carril de piscina, la incomoditat i les molèsties que això suposa, incrementat per l'ús pels cursos escolars, per adults, o la pràctica esportiva de clubs i/o entitats que també l'utilitzen com ara la sincronitzada o el triatló. I això no vol dir que hem de limitar-ho sinó al contrari, hem de ser capaços d'augmentar el servei i els equipaments, o cercar formules per un aprofitament màxim.

Festa Major de tots i per a tots

En aquest últim cap de setmana de Juny se celebra la Festa Major de la nostra ciutat Sant Cugat. Aquest any són quatre dies de festa. Si ens fixem en el programa, trobem bastanta oferta.


Hi ha una pregunta que ens fem els més romàntics de Sant Cugat. Per què hi ha gent de Sant Cugat que no se la fa seva la Festa Major? Quan sabem que és una Festa pagada per tots i que vol ser inclusiva. Segur que coneixem gent que marxa per la Festa Major ja sigui pel soroll, per tenir vacances o perquè les activitats que es fan no són del seu gust.

També crida l'atenció que hi hagi gent de Sant Cugat que es queda per Festa Major però gaudeixi més de les activitats d'altres ciutats veïnes. Tots hem sentit alguna vegada 'els concerts de Rubí són millors que els de Sant Cugat'. Potser és que l'estil d'activitats musicals va cada any en la mateixa línia. Això no vol dir renunciar als grups actuals de música, personalment el grup Buhos és una bona aposta, però també fer una aposta per un grup potent del moment. (Morat, Pablo Alborán, Taburete, algun cantant de l'edició d'OT d'enguany que ha tingut un seguiment descomunal entre el jovent o Álvaro Soler el cantant santcugatenc més internacional i actualment número 1 dels 40 Principales).