El Rei Carnestoltes

Gairebé sense adonar-nos, el Rei Carnestoltes ja ha arribat, però nosaltres fa temps que vivim en una època de transgressió estrambòtica arrauxada, burleta i descarada.

1.- A Sant Cugat, els d'ERC demanen a l'alcaldessa, Mercè Conesa, que cometi un delicte de desobediència i no retiri l'estelada de la plaça d'Octavià (sense cap risc per a ells). Segur que a l'alcaldessa no li ha agradat despenjar-la però, com no podia ser d'una altra forma, ha acatat una sentència judicial en un acte de responsabilitat democràtica.

2.- Judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. (Judici que mai hauria hagut d'haver-se celebrat). Veiem que l'estratègia de la defensa és provar que aquestes persones, en tant que membres del govern, no van desobeir al Tribunal Constitucional i qui va posar les urnes el 9N van ser voluntaris. Mentrestant, a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, partidaris de la independència es manifesten i donen suport els acusats 'per haver posat les urnes'. El contrari del que defensen els seus advocats a l'interior del TSJC. Estrany, oi?

3.- Santiago Vidal, exsenador d'ERC, es dedica a anar de conferència en conferència afirmant que la Generalitat ha aconseguit les dades fiscals dels catalans de forma il·legal saltant-se les normes de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El mateix Santiago Vidal critica la falta d'independència de la Justícia i ens amenaça amb un estat policial mitjançant el nomenament de 700 jutges 'afins a la causa'.

MEDALLES

Els ciutadans no volem medalles, ni paraules, volem fets. Aquesta setmana s’ha presentat 'in situ' a l’estació de la Floresta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l’acord i el projecte per a la construcció de l’anhelat ascensor de l’andana sentit Barcelona. Hi han assistit responsables de FGC i part de l’equip de govern, també hi havia alguns veïns i veïnes i algun representant. Indubtablement una millora per a l’accessibilitat i la connectivitat d’un dels districtes més emblemàtics i lluitadors del municipi, una millora en benefici de la gent i del barri. Un barri amb una forta consciència de pertinença i una lluita veïnal que ve de lluny. 

Ningú s’ha inventat res, i no ha fet falta que irrompessin forces 'alternatives' de tots els colors perquè es facin les 'coses'. Els socialistes, amb discreció com d’altres formacions polítiques, portem anys treballant i anant a consells de districte/barri (des de la seva creació), i si hi ha una cosa que hem pogut veure i que uneix a la majoria de crítiques de part de la ciutadania d’indrets diferents de la ciutat, és la percepció que el seu barri és el més deixat per part de l’Ajuntament, és el pitjor tractat i els menys volgut, estigui a prop o lluny del centre històric. Ai si algun dia es publiquessin unes balances econòmiques territorials entre la despesa i inversió dels barris i l’aportació impositiva dels seus ciutadans, més d’un s’emportaria una sorpresa.

La sopa d’alls fa anys que existeix, com també fa molts anys que hi és present la reivindicació de l’ascensor de l’estació de la Floresta en molts programes electorals (almenys en el nostre, en el del PSC) com a mínim des de que es va construir l’altre ascensor, de la mateixa manera que amb anterioritat eren les escales. I ara, que des de l’equip de govern hem pres la iniciativa, tothom es vol posar la medalla d’haver-ho aconseguit gràcies a la seva gestió, a la seva reivindicació, a les seves 'piulades', a la tossuderia, que no és el mateix que perseverar.

Marxa per la dignitat de la pagesia

Avui hi haurà a Barcelona una gran concentració de tractors, vinguts d'arreu del país per protestar per les condicions dels seu treball. Només la Unió de Pagesos podia haver estat la gran organitzadora d'aquest esdeveniment, i és de justícia recordar que va ser un socialista vendrellenc un dels fundadors d'aquest moviment de la pagesia catalana i d'esquerres, en José Vidal Riembau, 'Pep Jai', definit com pagès, activista, sindicalista i polític. La Unió de Pagesos ha esdevingut la principal força reivindicativa del món obrer de pagès i ramader, hem fet nostres les seves reivindicacions i demandes, i volem fer-nos ressò del seu manifest. 

No hem d'oblidar que Sant Cugat deu el seu passat a la seva tradició agrícola, a la disposició dels seus camps, a una joia arquitectònica com és el Celler Cooperatiu, o el seu lligam al camp amb les vinyes desaparegudes per la fil·loxera. Precisament ahir rebíem al Consell Comarcal del Vallès una de les columnes de tractors de la Catalunya central. Sant Cugat hi era present, vàrem compartir les seves demandes i anhels, la seva preocupació per la terra i el seu malestar pel tracte rebut fins ara pels responsables de la Generalitat i de l'Estat.

Tenim l'obligació de ser solidaris encara que la nostra comarca i al nostra ciutat ha renunciat a aquest sector productiu. No ho hem de fer per tradició ni romanticisme, ho hem de fer perquè s'encarreguen d'una bona part dels aliments que mengem, perquè són qui cuiden les majors extensions de terres del nostre territori, perquè de la seva feina se'n deriven molts llocs de treball auxiliar i perquè fan que molts racons de la nostra geografia encara estiguin habitats.

Educar i adoctrinar

Com a pares tots volem el millor per als nostres fills, dotar-los dels instruments necessaris perquè siguin 'adults' amb les suficients eines per pensar i desenvolupar-se de forma independent. En ocasions oblidem que, des del moment que neixen, els nostres fills són éssers amb vida pròpia que no estan destinats a ser una continuació de nosaltres ni l'instrument per realitzar les segones oportunitats que la vida no ens ofereix. 

Res és estàtic. La vida està en contínua evolució, el nostre temps i les coses que ens preocupen no són les mateixes que preocupen als nostres fills ni van preocupar al nostres pares

En general tendim a oblidar la nostra adolescència i les ganes de trobar el nostre propi camí, en ocasions buscant-ho en l'extrem contrari al dels nostres progenitors. L'herència que humilment intento deixar als meus descendents és la capacitat de pensar i d'equivocar-se en la presa de decisions per si sols. Aquesta és l'autèntica llibertat.

Adoctrinar i educar són substantius que lluny de ser sinònims són més aviat antònims. Adoctrinar és impartir unes creences per la fe, sense raonament, diferenciant entre allò que és bo i el que és dolent, sense la possibilitat d'escollir. Adoctrinament és l'educació que varem rebre de 'Una, Grande y Libre' i també és ensenyar a les escoles l'himne del Barça o de qualsevol altre, o donar un missatge sectari des de l'escola i a traves dels mitjans de comunicació.

Educar és donar les eines necessàries per fomentar l'esperit crític i la curiositat dels nens, intentant donar una visió general dels diferents corrents ideològics i filosòfiques, és a dir, desenvolupar les facultats intel·lectuals, morals i afectives d'una persona d'acord amb la seva cultura i amb les normes de convivència de la societat a la qual pertany. Ensenyar és bàsicament la capacitat de tenir la llibertat d'equivocar-se i rectificar sense suposar un drama existencial.

VICENÇ SAN FRANCISCO és membre de l'executiva local del PSC 

http://www.cugat.cat/diari/opinio/125263/educar-i-adoctrinar

2017: el futur és pacte i acord

Ara que deixem enrere un any complex i no gaire satisfactori com 2016, comencem a caminar i construir el 2017 amb esperança i noves energies.

La guerra a Síria, els atemptats de Niça i Berlín, el Brexit, Trump, Itàlia, el fracàs constant de les polítiques dels governs europeus, el creixement de les opcions polítiques nacionalistes a tot el món, la crisi dels refugiats, cada cop més greu, la manca de reconeixement dels drets humans... i a casa nostra la manca d'acord per construir un govern alternatiu a l'Estat espanyol que ha permès la continuïtat de Rajoy al capdavant de l'executiu... Un 2016 ple de decepcions que ens obliga a passar pàgina i mirar cap al futur: haurem de deixar enrere els enfrontaments que no ens porten enlloc, les posicions radicals i maximalistes que no ofereixen cap sortida global i col·lectiva, els fronts irreconciliables, els xocs de trens...

En canvi, per superar el present i mirar cap al futur, hem de ser capaços d'aportar solucions reals als problemes reals; haurem de fer esforços, ara més que mai, per negociar, pactar i arribar a acords. Només així podrem donar servei a la ciutadania, millorar la vida de les persones, defendre on calguin els drets humans i els drets de tots, tirar endavant els serveis públics, aconseguir els nostres compromisos amb els votants... amb l'any 2017 ha arribat el temps de deixar de somniar i començar a fer; deixem enrere els somnis i comencem a fer ciutat, comencem a solucionar els problemes reals de les situacions reals. Només així podrem construir el futur. En un any passarem comptes i volem estar orgullosos de la feina feta.

L’aprovació i complementació dels pressupostos de la ciutat en són una mostra d’aquesta capacitat de pacte i d’acord. Comporta corresponsabilitat i revisar un projecte monocolor, significa posar l’accent allà on crèiem que hi faltava. Representa entomar la demanda i les necessitats en solucions i compromisos. Bon any a tothom.