Prioritat: Sant Cugat

Els anglesos fan servir dues paraules per dir política: amb la paraula 'politics' volen expressar la baralla constant entre partits. En canvi, 'policies' són les propostes, les decisions i les mesures que prenen els polítics per millorar la vida de les persones. I aquesta és la prioritat dels socialistes de Sant Cugat. No volem perdre el temps amb les eternes baralles per guanyar una mica de protagonisme efímer.

Volem, en canvi, destinar totes les nostres energies a treballar per resoldre els problemes de les persones que hi viuen, a fer propostes que millorin la convivència, a prendre decisions i portar a terme mesures que canviïn la vida a la gent, sigui poc o molt. Considerem que aquesta tasca és la nostra obligació i hem de poder oferir resultats als nostres conveïns.

Són aquests principis i aquest convenciment el que ens va portar fa ara un any i escaig a entrar a formar part del govern municipal, i amb aquesta responsabilitat poder prendre decisions i contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones més necessitades i a canviar l'espai urbà on vivim.

El PSC serà implacable davant la corrupció política

Aquesta setmana el diari 'El País' ha destapat un article d'investigació en què diu que hi ha més obres de la nostra ciutat que estan en el sumari del 3% de les que havien sortit a la llum fins ara i que de retruc s'haurien vist incrementades pel seu sobrecost per les comissions a CDC, tot segons el que diu el jutge del Vendrell.

De nou la ciutat s'ha vist immersa en el tèrbol clima informatiu entre desencís i desànim, que genera desconfiança cap a tot el que representa la gestió pública, un gran error posar-ho en evidència tot, sospitar de tot i de tothom. Cert és que, els gestors públics hem de demostrar constantment el nostre compromís i honradesa, ja forma part del dia a dia, però a vegades ens passem a demanar la responsabilitat als altres, mentre les nostres mateixes actituds bel·ligerants vers aquests temes despisten de l'arrel del problema, focalitzant de manera incorrecta la gènesi de la corrupció, la contextualització i els veritables protagonistes.

La Sala Polivalent i la seva història

En les últimes setmanes ens hem assabentat que tira endavant el projecte de la sala polivalent que es farà on actualment hi ha les sales de cinema de Cinesa. Des de la Joventut Socialista de Sant Cugat del Vallès (JSC) ens felicitem per la iniciativa del govern de la ciutat de crear nous espais pel jovent, però caldria recordar que ja fa quinze anys que la JSC reivindica aquesta sala i els bucs d'assaigs amb una gestió 100% pública.

La història de la Sala Polivalent ve de lluny. Encara recordo la jugada que l'Ajuntament va fer fa uns anys amb la famosa Sala Hoboken, que era l'espai on s'havia d'ubicar la Sala Polivalent. Primer es va dir que faria les funcions de sala polivalent pels grups de música, però finalment es va portar a terme la seva concessió i és a dia d'avui una discoteca en règim de lloguer.

Davant els esdeveniments dels últims anys, volem mostrar un seguit de preocupacions i ens agradaria puntualitzar el següent:

Política simbòlica i problemes reals

Des que l'anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va afirmar davant el jutge, el passat mes de novembre, que la declaració d'independència havia sigut un fet 'simbòlic', ens hem anat habituant a reconèixer que totes les decisions i les fites aconseguides per les autoritats catalanes han estat 'només' fets simbòlics. Almenys des del nomenament del president Carles Puigdemont el gener del 2015 (encara que ens podríem remuntar a l'inici de la segona legislatura del president Mas el 2012).

Ara que el nou President del Parlament ha proposat com a candidat a la Presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont perquè governi des de Brussel·les, tornarem a estar davant d'un altre fet simbòlic. 

Perquè més enllà dels símbols, ens preguntem: li convé a Catalunya un President que no està present i amb una complicada situació jurídica? L'impossibilitat de govern a Catalunya des de Brussel·les demostra que la voluntat del senyor Puigdemont no ha estat mai la millora de la vida dels catalans, sinó resoldre la seva pròpia situació personal i la construcció del seu mite al cor del moviment nacional-sobiranista. 

L'ombra del PAV3

Recentment hem sabut la resolució de la sentència sobre el 'cas Palau' i malauradament la nostra ciutat tornar a sortir lligat a un cas de corrupció pel qual queda demostrat que es va finançar de manera il·lícita l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya. Lamentem els danys a la imatge de la ciutat que ha generat aquesta corrupción.

La sentència demostra que el sobrecost que hi ha va haver-hi en la construcció del PAV3 coincideix amb una donació de l'empresa Ferrovial a la fundació Trias Farga, fundació lligada aleshores a CDC. Ara ja no existeixen amb el mateix nom ni la fundació ni el partit, han volgut esborrar i extreure les culpes dels antics gestors de les dues entitats, però hi ha memòria i proves judicials, amb noms i cognoms, alguns amb sentència a sobre, altres tan sols citats.                                                                                                                                                                     No és coherent ni just que la ciutadania carregui amb aquesta llosa sobre el seu municipi. Demanem

que no s'aturi la investigació i que la justícia acabi determinant les responsabilitats polítiques i econòmiques si s'escauen. Proposem que l'Ajuntament demani aquestes responsabilitats econòmiques a l'empresa Ferrovial i demani també responsabilitats polítiques dels que varen ser en aquell moment els responsables polítics de la gestió local i a nivell de direcció a Convergència Democràtica de Catalunya, si s'escau, i que sigui subsidiàriament el PDeCAT qui ajudi a depurar aquestes responsabilitats i demani perdó pel mal realitzat a Sant Cugat. Alguns dels seus membres i actors en el moment dels fets encara estant en actiu i és necessari aquest aclariment.