5.360 gràcies

Començar amb un '5.360 gràcies' pot semblar tòpic, però de fet és així. Aquest número és la gent que ha fet confiança al PSC a Sant Cugat per tenir la representació que tornem a tenir el consistori: quatre! Tornem a la representació que vàrem aconseguir l'any 2007, 12 anys després

Però aquestes 5.360 paperetes només representen una minsa part del que és la nostra ciutat. A partir d’ara aquestes paperetes es converteixen amb les més de 90.000 persones que viuen a la nostra ciutat, no només d’aquelles que tenen dret a vot, perquè aquest és el nostre compromís: treballar per a totes elles que hagin votat el que hagin votat, que pensin el que pensin, i que tingui la sensibilitat que tinguin vers els problemes i les necessitats reals. 

El PSC som un partit format de gent responsable, ho hem dit i exercit durant els més de 40 anys d’existència a la nostra ciutat, i dels 40 anys de treball del grup municipal socialista al municipi de Sant Cugat i a Valldoreix, veient com creixen els nostres barris i els nostres conciutadans i conciutadanes, treballant per fer possible millor la seva vida, i per a cada projecte individual i col·lectiu que sorgeixi a la nostra ciutat. Teixint complicitats amb el territori tant a àmbit metropolità com vallesà. Potenciant el bé comú però sense deixar de banda les voluntats particulars, la generositat ha estat una de les nostres principals eines, la constància, la tenacitat, el respecte als altres, la cerca de la igualtat d’oportunitats, i tants d’altres valors que ens defineixen com a socialistes, catalanistes, federalistes, feministes, ecologistes i solidaris.

Tret de sortida

Ahir divendres 3 de maig els i les socialistes santcugatenques vam donar per iniciada la nostra carrera a les eleccions municipals del proper 26 de maig. Volem agrair a totes les persones que van organitzar el gran acte i especialment a totes aquelles que hi van assistir, que van resistir la intensa pluja i el fred, amb la que el temps ens va voler premiar.

El nostre projecte per a la ciutat i per a Valldoreix no té aturador, segurs que aconseguirem un bon resultat i serem la clau dels propers governs. Posem l’accent i l’eix de les nostres propostes en les persones, la principal preocupació dels socialistes, per aquells que ho estan passant malament, per aquells que no tenen feina, per aquells que no disposen d’habitatge o veuen amenaçada la seva continuïtat al municipi per qüestions habitacionals. Però també posem l’accent en allò que incomoda, preocupa i percep com un mal de ciutat, la seguretat i la mobilitat.

Solucions i propostes pensades i basades en l’experiència, no només de quan hem estat al govern, ni dels 40 anys d’història de la nostra formació política, sinó de trepitjar carrer, de parlar amb la gent, amb les entitats, però amb discreció, perquè ens interessa més el que preocupa a la ciutadania que no pas fer veure que sabem el que preocupa i parlar en nom d’ells.

Per a la reflexió

Avui dissabte dia de reflexió no es pot demanar el vot. Precisament és un dia per pensar allò que et pugui fer decidir. Avui és un dia prou important perquè aquelles persones que encara no ho han decidit facin aquesta reflexió.

Crec que un mateix ha de saber quin són els valors amb els quals s'identifica i vol posar-hi la confiança, i ha de pensar si això ho fa amb aquells que fan que un país avanci, amb aquells que poden representar una marxa enrere o entre aquells que prefereixen paralitzar-ho tot.

Els socialistes defensem una Espanya, una Catalunya i un Sant Cugat on totes les persones que hi formem part ens sentim còmodes, respectant la identitat de tots i el fet diferencial. Volem un Estat i un país divers, plural, dialogant, obert, modern, feminista, just, ecologista i on tothom hi visqui amb llibertat, concòrdia i respecte.

Crec que també hem de decidir si volem donar el suport per aquells que aposten per la igualtat d'oportunitats, a dones i homes, a joves i grans, si volem que aquells que ens representin volen treballar pel progrés social i per l'impuls cap a la transició energètica en una clara aposta per la lluita contra el canvi climàtic, també hem de reflexionar sobre aquells que poden garantir la societat del benestar i assegurar el sistema de pensions, aquells que saben que la reducció de la bretxa salarial, la redistribució de la riquesa i a la vegada garantir les condicions necessàries per a l'emprenedoria, l'apoderament dels autònoms i el teixit productiu. 

Protestes i més protestes

Ja ha passat un mes des del dia 8. Hem rebut tota mena de versions -televisives, imatges als diaris- de ben diferents colors. Però hi ha una mena de comentaris que no surten a cap diari i es queden fumejant amb el cafè del matí al voltant de qualsevol taula de bar proper on es troben els amics i amigues de confiança. Comentaris que apareixen com bolets, de manera espontània i poc subtil. Com si allò sí que es pogués dir en la intimitat en l'àmbit quotidià, sense testimonis.

I és en aquest àmbit on s'ha pogut captar de manera clara el terrabastall que una activitat prou massiva com la del 8 de març d'aquest any ha produït en la nostra societat. I ha desvetllat aspectes ocults, dissimulats de la nostra pròpia educació i, diria, de l'inconscient col·lectiu: les enormes dificultats per canviar maneres de pensar, hàbits tan arrelats, tan naturals que gairebé mai es manifesten obertament. En aquest cas, com en d'altres, entre contradiccions i fissures es posa en relleu la gran dificultat que tenim tots plegats, no solament per intercanviar paraules -algunes de tan gastades i tan poc practicades com 'igualtat'-, sinó maneres de sentir i de reaccionar emotivament a fets inesperats. 

Reivindico l'alcalde o alcaldessa estimats

Em poso a escriure i penso que és important repescar aquesta idea, que aparentment pot semblar una mica poc política. Un alcalde o una alcaldessa són triats per realitzar el programa que duen al presentar la seva candidatura i, a la vegada, tenen la responsabilitat de gestionar els vots pels quals han estat elegits, cert.

Però una alcaldia que no tingui en compte que una part de l'electorat l'ha votat i altres persones han votat altres opcions amb matisos o, fins i tot, aspectes contradictoris, no pot ser, en cap cas respectat per una gran part del municipi.

Una ciutat es fa amb acords entre diferents sectors socials i polítics i, sabent recollir les diferents sensibilitats, si més no respectant-les. Des de les discrepàncies i, fins i tot, de decisions complicades es pot fer sentir la veu i cercar punts de trobada.

I a mi em passa que noto alcaldes i alcaldesses estimats més enllà del seu electorat i d'altres on aquesta paraula no surt perquè no respon a un sentiment latent. Sempre he viscut al Vallès i per motius de feina m'he relacionat amb diferents alcaldies i el tracte amb els seus conciutadans i conciutadanes és ben diferent.

Espontàniament em surt l'alcalde Maragall, que era estimat i respectat. El més grat record que tinc era sentir a persones del Vallès parlar del seu alcalde, perquè Barcelona ha estat la ciutat de Catalunya.

Desitjo una alcaldia que sigui eficaç, evidentment, però reivindico l'alcaldia estimada, la respectuosa i sensible, la que cerca fer millor la vida dels habitants.

A Sant Cugat no tinc la sensació que hi hagi una alcaldia al servei de tothom, que actuï no només pensant en el seu electorat, sinó en el conjunt de la ciutadania. 

Desitjo que aquest sigui el canvi més rellevant després de les pròximes eleccions municipals del mes de maig: que el futur alcalde o alcaldessa tingui el ferm compromís de governar per a tothom, amb el més alt sentit institucional.

PILAR GORINA és membre del PSC