HOMENATGE ERNEST LLUCH

Autonomía local, parada institucional.

La potestad que ejerce el Parlament de Catalunya afecta a los municipios más de lo que nos pensamos. Es bien sabido por todos que los regidores y regidoras representantes de un partido político son responsables de seguir las directrices que se marcan en las asambleas y las decisiones de partido. Me pregunto, ingenuamente, si los plenos de los ayuntamientos tienen verdadera autonomía. Los ciudadanos que tomamos como punto de partida los principios constitucionales podemos considerar que el principal objetivo de la política es, además de garantizar la igualdad en una sociedad libre y plural, que los derechos cívicos, sociales, económicos, culturales y políticos estén realmente representados. ¿Lo están? Esa pregunta me formulo como ciudadana y activista de Sant Cugat del Vallès.

En Cataluña residen 174 nacionalidades diferentes y se hablan 253 idiomas al margen del catalán y del castellano. Ante esto, me asaltan más preguntas: ¿El mundo tiende a unirse y nos empeñamos en separarlo?, ¿Realmente el Parlament representa la pluralidad?, ¿Realmente es lo que buscamos? o ésta última, formulada de otra manera, ¿Es realmente lo que buscan ellos?

Existen muchos ciudadanos de a pie que no pueden permitirse estar pendientes únicamente de un sí o un no a la independencia. Aquello que realmente preocupa, por ejemplo, a los padres de familia, son las becas de comedor escolar, los cupos para las guarderías, la permanencia en sus trabajos. lo barato que sale para los empresarios el despido de un trabajador... Con ello nace la duda de si realmente el Parlament de Catalalunya tiene tiempo de ocuparse del bienestar de todos los ciudadanos. La duda de si todos esos ciudadanos, entre los que me incluyo, tenemos suficiente importancia para una cámara que debe impulsar la acción política y de gobierno que, de una manera u otra, regirá nuestras vidas. ¿Realmente sí? Creo que esa es la última pregunta que hoy nos formulamos muchos de esos ciudadanos.

Sandra L. Tirado és membre del PSC-Nova Ciutadania


publicat a www.cugat.cat

Trobada amb el Handbol Sant Cugat

Interessant trobada ahir de una representacio socialistes amb la junta directiva del Handbol Sant Cugat parlant de l'actualitat i la realitat de l'esport a la ciutat, instal·lacions, suport, tensió... volem feleicira-los per la feina que fan i pels valors que transmeten.

El relat independentista

Una de les crítiques dels independentistes contra les tesis federalistes és la que retreu a aquests últims la falta de relat, un relat que determini com hauria de ser un estat federal favorable per Catalunya. Em pregunto, davant d'aquesta objecció, si l'independentisme està aportant un relat efectiu de com seria la Catalunya independent.

No demano un relat convincent ni raonable, només un relat que dibuixi la mena de país que es vol construir, més enllà del tòpic que serà molt millor que el que coneixem. Tenim una guia del procés, un procés constituent que ha d'anar creant les famoses 'estructures d'estat' i redactar una constitució que finalment haurem de votar. El famós full de ruta (que ja s'està veient que té entrebancs i esmenes) marca els passos per construir l'estat que encara no tenim. Ara bé, aquest nou estat es pot construir de dues maneres: copiant literalment el que l'estat espanyol ja té, o ideant un país radicalment diferent. És a dir, un estat on es maldi per evitar tot allò que ens oprimeix i ens predetermina a maneres de fer cròniques i perverses: uns partits polítics que produeixen desafecció ciutadana, un model econòmic que crea cada cop més desigualtats, un estat del benestar a punt de desaparèixer, un model sanitari i educatiu cada cop més dual i menys igualitari. La CUP, que és qui ho té més clar, va en aquest sentit. Però, i els altres, que són majoria?

 És cert que per molts independentistes, el que importa és la independència com un fi en si mateix, més enllà de la forma que tindrà l'estat independent. Des d'aquest punt de vista, tampoc queda clar quina mena de relació es pensa mantenir amb Espanya. Catalunya serà senzillament un altre Portugal? Alguns independentistes no descarten que la nova Catalunya mantingui uns lligams amb Espanya a la manera del 'estado libre asociado' que propugnava Ibarretxe. Quina nacionalitat tindran els catalans? Només la catalana? Quina llengua serà la de Catalunya? Només el català? Com quedarà l'entelèquia 'països catalans' quan València i les Illes segueixen sent Espanya i Catalunya ja no? Tindrem una estructura militar pròpia? No entro en el tema de si seguirem pertanyent o no a la Unió Europea, una qüestió que, si més no, ha provocat un cert debat. Novament, només la CUP dóna respostes a totes aquestes qüestions.

En conclusió. No és tan cert que el moldel federalista sigui inexistent en front d'un model independentista clar, ben definit i engrescador. Engrescador si que ho és el secessionisme, més que el federalisme, però és que la irracionalitat i la temeritat poden ser molt engrescadores. La independència s'identifica amb la llibertat. I qui no vol ser més lliure? Ara, la llibertat en el sentit ple de la paraula no significa només deslliurar-se d'unes constriccions, sinó preguntar-se què farem amb la llibertat? Aquesta segona pregunta, però, no sembla que preocupi massa a ningú. El missatge independentista és tirar al dret: si sale con barba, San Antón, y si no, la Purísima Concepción.

VICTÒRIA CAMPS és exsenadora del PSC

 Noticia publicada dissabte 7/11/2015 a www.cugat.cat

TENIM UN PAIS DIVIDIT

Ja fa dies que després de les eleccions al Parlament de Catalunya ens hem trobat un país partit per la meitat. Les formacions independentistes no van obtenir la meitat dels vots, però sí la majoria d'escons. Això ha provocat que en aquests últims dies tinguem un país encara més dividit del que ja el teníem abans. Aquesta situació entre bons i dolents a Catalunya no ajuda a pal·liar els problemes de la classe treballadora.

Després dels resultats electorals ha quedat clar que el procés independentista no té una majoria àmplia. Per tant, les formacions independentistes que plantejaven les eleccions del 27 de setembre com un plebiscit no l'han guanyat i com a demòcrates haurien d’assumir la derrota en nombre de vots.

 Sóc dels que creu que molta gent que es va sumar al 'procés' deu tenir un sentiment de frustració, no només perquè han perdut el plebiscit i s'ha vist que a Catalunya no hi ha una majoria clara per la independència. També aquesta frustració ve donada per com se esta allargant tot el 'procés'. Segons l'ANC demanaven al Parlament de Catalunya que com a molt tard declarés la independència el 23 d'abril del 2014, com sabeu aquell dia no va passar res important per a la historia de Catalunya. Després es va parlar que es faria una consulta, que finalment va acabar en un procés participatiu amb molts incompliments jurídics, i el 9N no va servir per declarar la independència. Finalment totes les forces independentistes, juntament amb l'ajuda d'alguns mitjans de comunicació públics, van plantejar unes eleccions al Parlament de Catalunya com un plebiscit i d'aquesta manera sortir de dubtes sobre si el poble de Catalunya vol ser independent o no. Els resultats d'aquestes eleccions va ser que el suport a les candidatures independentistes no va arribar al 48% dels vots. Davant d'aquesta situació cal assumir que el projecte independentista ha fracassat i que el poble català té ganes de parlar d'altres temes que importen molt més, sobretot a persones de la meva generació, que es veuen obligades a marxar a buscar feina a l'estranger.
Aquesta derrota en vots ha de fer plantejar a les formacions independentistes que en aquest moment sobre una nova etapa a Catalunya.

Aquesta nova etapa ha de venir per un canvi de govern en l'Estat espanyol. Un govern que tingui voluntat de diàleg i de solucionar el conflicte amb Catalunya. Ara mateix ens trobem en un període on tant el Partit Popular com Convergència i ERC el que volen es l'enfrontament, perquè ho miren com a redit electoral. La posició immobilista del Partit Popular no li dóna vots a Catalunya, però si a la resta d'Espanya. Els partits nacionalistes ja els va bé parlar del tema perquè així no parlem de retallades, ni del 3%, ni de seus embargades, etc. Per tant una victòria del Partit Popular el 20D és una victòria per als independentistes.

Doncs com deia al començament, estem en un moment de la història de Catalunya on hi ha una divisió entre la població. El que hem d'intentar és que no arribi a més aquest enfrontament i buscar solucions. Aquestes solucions únicament passen: primer per respectar l'ordenament jurídic actual i després proposar mesures per poder solucionar l'enfrontament.
La societat catalana no es mereix un president que només governa per a uns quants i no fa cas a la resta. Necessitem polítics que sàpiguen quines són les preocupacions de la gent del carrer i els governants actuals tant del govern de la Generalitat com del govern d'Espanya no mostren gran voluntat en parlar de rebaixar d'impostos per la classe treballadora, una educació laica, blindar els drets dels treballadors, garantir la igualtat salarial entre homes i dones, etc.

Per tant tenim un repte molt important i complex en què es necessitarà desemmascara a tots aquells polítics que nomes parlen del 'procés' tant a Catalunya com a Espanya i explicar a la gent que hi ha polítics disposats a parlar també d´altres temes com comentava abans.

Esperem pel bé de Catalunya una solució que passi pel diàleg, l'acord i el pacte, amb tots els agents implicats, sense excloure a ningú.

 FRANCESC AGUILÀ és membre del PSC de Sant Cugat i Primer secretari de la JSC Sant Cugat