30 de setembre de 1938. Estem encara a un any de l'esclat oficial de la Segona Guerra Mundial, però a només unes setmanes de què un jove Orson Welles emeti per la CBS, en la programació especial de Halloween, la versió radiofònica de 'The War of the Worlds' d' H.G Wells, i el pànic s'apoderi d'alguns carrers de Nova York i Nova Jersey per por a una invasió extraterrestre que exterminaria la raça humana sota l'efecte mortal dels seus gasos tòxics. Alguns encara no sabien que per parlar d'extermini no calen els extraterrestres.
Però tornem a aquesta data. Hitler ja ha ocupat Renània, s'ha annexionat Àustria, i ara les seves pretensions expansionistes miren cap a Txecoslovàquia. Davant d'aquesta nova amenaça, França i el Regne Unit opten per permetre l'avanç de la Wehrmacht per la franja dels Sudets amb l'esperança que els nazis acompleixin l'acord de no anar més enllà. Tot això, sense ni tan sols preguntar als txecoslovacs. Així ho signen Hitler, Mussolini, Daladier i Chamberlain en els anomenats acords de Munich. Els governs britànic i francès haurien de pagar cara les seves vacil·lacions en un nou pas cap a una nova guerra continental atiada pels feixismes i el nazisme i facilitada pels errors i les pors de les democràcies occidentals.
A l'estat espanyol, fa dos anys que dura la guerra contra el feixisme. I si parlem de lluita contra el feixisme, hem de parlar de lluita de classes, del món obrer i camperol, de l'internacionalisme i la solidaritat de classe, dels somnis d'igualtat i transformació social, i també del paper que han jugat les diferents burgesies nacionals que s'han recolzat en els feixismes per afavorir llurs interessos econòmics.