DE PORTUGAL A LA INESTABILITAT

jordi.menendezJa tenim resultats electorals. En línies generals, les enquestes han estat confirmades, amb la sorpresa relativa del mal resultat de Ciutadans. El Partit Popular ha guanyat les eleccions, clarament. Però no té majoria suficient per governar. Ni sumant-hi els diputats i diputades de Ciutadans. El PSOE salva els mobles, però no pot cantar victòria perquè encara que la suma aritmètica amb les candidatures de Podemos supera el PP, aquesta majoria alternativa no dóna un nombre de vots suficient al Congrés dels Diputats. Tot i que hi ha veus, en aquesta ressaca postelectoral, que abonen la hipòtesi d'una solució 'a la portuguesa', jo no la veig viable. Ni aritmètica, ni políticament. Podemos ha obtingut un èxit indiscutible, però no sé si serà prou útil per generar un canvi de polítiques al govern d'Espanya que signifiqui canviar la política econòmica i encetar una nova via de solució per al contenciós català.
L'esquerra - entesa en el seu sentit més ampli - ha pagat el preu de la seva incapacitat crònica per a l'aliança i per a l'acceptació de la seva pròpia pluralitat. Ens mirem els uns als altres amb superioritat i menyspreu. Els socialistes oposen solvència i rigor als excessos dogmàtics i al risc d'olla de grills del conglomerat de Podemos. La gent de Podemos atribueix els socialistes excessives similituds amb el Partit Popular i contraresta amb entusiasme les mancances i contradiccions de la seva oferta programàtica. El resultat és, simplement, que l'esquerra espanyola - i catalana - no tindrà prou força per induir un canvi profund de les polítiques socials, econòmiques i territorials, malgrat les evidents coincidències de fons. Tant de bo que siguem capaços de corregir-nos.

Ara entrem en un període de fortíssimes tensions polítiques. La pressió domèstica i internacional per forçar la 'gran coalició', un govern PP-PSOE, serà enorme. Ho veurem en els moviments dels mercats financers i en la cotització del nostre deute públic. El mot d'ordre serà 'estabilitat' i 'governabilitat'. És evident que aquesta seria una sortida atesa la fragmentació del mapa polític. Però jo no la veig ni possible, ni desitjable. No és possible per les enormes diferències programàtiques entre ambdues forces. No és desitjable perquè significaria el suïcidi del PSOE i, per descomptat, del PSC.

Només veig, en aquest apunt d'urgència, un escenari possible. Un acord plural de legislatura per fer front a algunes grans reformes, començant per la principal: la de la Constitució. Una legislatura curta, finalitzada amb un referèndum constitucional, que obri un nou marc institucional. Però per això, cal molta generositat per part del PP i molta serenitat per part de tots.

Ah! I un apunt final sobre els resultats a Catalunya: Encara que Convergència i ERC vulguin treure pit, els seus resultats no són bons. Catalunya no ha enviat una majoria independentista a les Corts Generals. I ara, Artur Mas està més debilitat que mai. Hi hagi o no acord d'investidura en els propers dies.

En fi, ara caldrà molta sang freda i molta política, en el sentit més gran i més noble de la paraula.
JORDI MENÉNDEZ

REUNIO UGT DELPHI



Esta tarde previa a la moción institucional en Defensa de Delphi hemos tenido una productiva reunión con uno de sus representantes sindicales (UGT) para saber un poco más de la situación en la que se encuentra la planta!! Muchas gracias Esteban por tú visión.

DIA DE REFLEXIO


pere.solerAvui és dia de reflexió, els ciutadans i ciutadanes del país estem convocats a votar demà per elegir unes noves Corts Generals, i que es proposi l'elecció d'un nou govern. Sembla senzill, però no ho és, la llei electoral vigent no és del tot justa ni equilibrada, però per poder-la modificar, primer s'ha de tenir la força dels vots i després la voluntat política.
A Catalunya sabem de què parlem, com no hi ha hagut la voluntat per fer-ho ens trobem amb aquestes curiositats, que el vot d'un amic que viu a les terres de Lleida val més, proporcionalment, que un vot de Sant Cugat.

A Catalunya el fet que el govern de l'Estat sigui d'un color o un altre ens repercutirà directament, i això vol dir que estem elegint entre el canvi o el manteniment de la situació, entre el progrés o entre el recés que hem viscut fins ara. Està clar que el posicionament dels socialistes és el que s'acosta molt més a aquesta voluntat de sortir de la paràlisi en què ens trobem. Durant la campanya hem pogut escoltar moltes propostes, i aquella que realitzàvem els socialistes, no només és possible, sinó que ha agafat molta embranzida i l'han assumit com a eix central els socialistes espanyols.

Avui que no es pot demanar el vot, sí que podem agrair a totes les persones que ens han ajudat a tenir presència al carrer, a homes i dones que han tret espai i temps a la seva vida personal i professional per fer arribar el missatge de canvi, progrés i què representem els socialistes per a la ciutadania. A tots aquells que ens han ajudat a muntar totes les carpes que al llarg de quinze dies hem tingut al carrer, amb una presència envejable, i que amb el seu esforç s'han vist milers de globus pels carrers de la ciutat. També a aquells que ens han acompanyat en els diferents actes a la nostra ciutat, a la comarca i a Barcelona. En total més d'una vintena de trobades a Sant Cugat, tractant sobre infraestructures, el model d'Estat, el Senat, el federalisme, etc.

A tots ells els volem donar les gràcies, però també aquells que demà encara faran un darrer esforç per ajudar en els col·legis electorals que la jornada sigui tranquil·la, als nostres apoderats i apoderades i als interventors, que juntament amb els de la resta de partits fan tasques molt poc agraïdes, però indispensables. Moltes vegades fan tasques informatives als ciutadans de com han de votar, d'on es troben les paperetes, la taula que els toca per ajudar les meses electorals amb la seva expertesa a resoldre situacions. En definitiva per donar un cop de mà perquè les coses vagin bé.

Demà sigui el resultat que sigui (és obvi que nosaltres desitgem el canvi) serà un gran dia, la ciutadania i el poble (entre els quals es compten també els milers de militants i simpatitzants de tots els partits) elegirem els nostres representants. Fem-ho amb alegria cercant la millor solució als nostres problemes.

Pere Soler

TROBADA AMB LA CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

  Ahir en el marc de trobades amb entitats , associacions , veïns , empreses i un llarg etc. El grup Socialista vam tenir una de reunio amb els representants de la Cambra de Comerç de Terrassa i la delegacio local ( el Sr. David Charler i amb el Sr. Josep Prats).
Gran i productiva reunió.






AQUESTES ELECCIONS TAMBÉ COMPTEN A SANT CUGAT


pere.soler
El proper 20 de desembre elegim qui ha de ser el proper president del govern de l'Estat. Diuen algunes enquestes que són unes de les eleccions més obertes que hi ha haurà hagut fins ara. Al cap i a la fi elegirem si Mariano Rajoy continua sent president d'Espanya o bé Pedro Sánchez li és capaç de prendre-li la presidència. La resta de líders de les forces polítiques que concorren a les eleccions, amb tot el respecte, seran per complementar majories.

A vegades ens preguntem com de determinants seran els vots dels santcugatencs a aquestes eleccions. Doncs cada un dels vots compten, en aquesta ocasió veiem que la llei electoral afavoreix a sectors territorials que tenen menys població, i el fenomen corrector no és suficient. Els sona aquest tema? Doncs així és, però almenys és la llei pròpia i com a mínim existeix. No com a Catalunya, que encara fem els comptes amb una llei de caràcter estatal.

Bé. Us comentava de la importància del vot a Sant Cugat on tots els partits polítics que ens presentem aspirem a superar els resultats de les anteriors eleccions, però en aquesta ocasió no és de menystenir que una població amb uns resultats tant significatius com la nostra, amb una majoria de vots donats a un partit sota la sospita de la corrupció (amb 15 seus embargades) elecció rere elecció, sigui sent el partit majoritari. Serà curiós veure també la resta de correlació de forces.

Votar sempre és important, però ara més que mai, si no #femforaRajoy no sortirem de l'atzucac que ens ha posat en Mas, perquè ha estat incapaç de moure fitxa davant de la fugida desesperada del president de la Generalitat en funcions. Per altra banda, Rivera no és garantia de res, el seu 'fals centrisme' la seva escassa voluntat de diàleg el fa nul per a les necessitats de Catalunya, i de retruc per Sant Cugat. És obvi que la formació d'Iglesias amb la seva proposta és insuficient, de poc serveix fer un referèndum, sinó modernitzem i reformem el marc legal.

La resta, amb candidats 'secundaris', ( i reitero de no faltar al respecte), tenen poc a fer. Quedaran diluïts entre els que no saben com es diuen, o millor dit: amaguen les sigles i no saben a què juguen, o això d'Espanya els interessa poc. De ben segur que alguns dels què aspiren governar Catalunya, volen treure representació, i no se sap ben bé perquè, perquè tampoc els interessa.

Sens dubte la proposta de reforma federal és la millor opció. Més del 80% dels països ja s'organitzen d'aquesta manera. Això ens permetrà un millor finançament, una millor vertebració de l'Estat, amb una singularitat i reconeixement pel nostre país, un blindatge de competències específiques i una millor relació amb Europa i el món. Es parla molt del vot útil, però és millor parlar del vot pràctic i apostar pels que 'Som la solució' i ja fa anys que plantegem propostes.

Entre Rajoy i Pedro Sánchez, creieu que hi ha color? Es pot votar perquè les coses canviïn o perquè continuïn igual. Sant Cugat ha de decidir per donar una sortida raonable, una sortida al creixement social i econòmic, per recuperar els drets perduts, per dignificar als treballadors i treballadores públics, per un nou estatut dels treballadors, per dedicar-nos a l'ocupació, a l'habitatge, per rescabalar les retallades, i tantes i tantes coses que hem de millorar, i en aquesta disjuntiva només una força de progrés és la garantia.

Autonomía local, parada institucional.

sandra.tiradoLa potestad que ejerce el Parlament de Catalunya afecta a los municipios más de lo que nos pensamos. Es bien sabido por todos que los regidores y regidoras representantes de un partido político son responsables de seguir las directrices que se marcan en las asambleas y las decisiones de partido. Me pregunto, ingenuamente, si los plenos de los ayuntamientos tienen verdadera autonomía. Los ciudadanos que tomamos como punto de partida los principios constitucionales podemos considerar que el principal objetivo de la política es, además de garantizar la igualdad en una sociedad libre y plural, que los derechos cívicos, sociales, económicos, culturales y políticos estén realmente representados. ¿Lo están? Esa pregunta me formulo como ciudadana y activista de Sant Cugat del Vallès.

En Cataluña residen 174 nacionalidades diferentes y se hablan 253 idiomas al margen del catalán y del castellano. Ante esto, me asaltan más preguntas: ¿El mundo tiende a unirse y nos empeñamos en separarlo?, ¿Realmente el Parlament representa la pluralidad?, ¿Realmente es lo que buscamos? o ésta última, formulada de otra manera, ¿Es realmente lo que buscan ellos?

Existen muchos ciudadanos de a pie que no pueden permitirse estar pendientes únicamente de un sí o un no a la independencia. Aquello que realmente preocupa, por ejemplo, a los padres de familia, son las becas de comedor escolar, los cupos para las guarderías, la permanencia en sus trabajos. lo barato que sale para los empresarios el despido de un trabajador... Con ello nace la duda de si realmente el Parlament de Catalalunya tiene tiempo de ocuparse del bienestar de todos los ciudadanos. La duda de si todos esos ciudadanos, entre los que me incluyo, tenemos suficiente importancia para una cámara que debe impulsar la acción política y de gobierno que, de una manera u otra, regirá nuestras vidas. ¿Realmente sí? Creo que esa es la última pregunta que hoy nos formulamos muchos de esos ciudadanos.

Sandra L. Tirado és membre del PSC-Nova Ciutadania


publicat a www.cugat.cat

Trobada amb el Handbol Sant Cugat

Interessant trobada ahir de una representacio socialistes amb la junta directiva del Handbol Sant Cugat parlant de l'actualitat i la realitat de l'esport a la ciutat, instal·lacions, suport, tensió... volem feleicira-los per la feina que fan i pels valors que transmeten.

El relat independentista

victoria.camps
Una de les crítiques dels independentistes contra les tesis federalistes és la que retreu a aquests últims la falta de relat, un relat que determini com hauria de ser un estat federal favorable per Catalunya. Em pregunto, davant d'aquesta objecció, si l'independentisme està aportant un relat efectiu de com seria la Catalunya independent.

No demano un relat convincent ni raonable, només un relat que dibuixi la mena de país que es vol construir, més enllà del tòpic que serà molt millor que el que coneixem. Tenim una guia del procés, un procés constituent que ha d'anar creant les famoses 'estructures d'estat' i redactar una constitució que finalment haurem de votar. El famós full de ruta (que ja s'està veient que té entrebancs i esmenes) marca els passos per construir l'estat que encara no tenim. Ara bé, aquest nou estat es pot construir de dues maneres: copiant literalment el que l'estat espanyol ja té, o ideant un país radicalment diferent. És a dir, un estat on es maldi per evitar tot allò que ens oprimeix i ens predetermina a maneres de fer cròniques i perverses: uns partits polítics que produeixen desafecció ciutadana, un model econòmic que crea cada cop més desigualtats, un estat del benestar a punt de desaparèixer, un model sanitari i educatiu cada cop més dual i menys igualitari. La CUP, que és qui ho té més clar, va en aquest sentit. Però, i els altres, que són majoria?

 És cert que per molts independentistes, el que importa és la independència com un fi en si mateix, més enllà de la forma que tindrà l'estat independent. Des d'aquest punt de vista, tampoc queda clar quina mena de relació es pensa mantenir amb Espanya. Catalunya serà senzillament un altre Portugal? Alguns independentistes no descarten que la nova Catalunya mantingui uns lligams amb Espanya a la manera del 'estado libre asociado' que propugnava Ibarretxe. Quina nacionalitat tindran els catalans? Només la catalana? Quina llengua serà la de Catalunya? Només el català? Com quedarà l'entelèquia 'països catalans' quan València i les Illes segueixen sent Espanya i Catalunya ja no? Tindrem una estructura militar pròpia? No entro en el tema de si seguirem pertanyent o no a la Unió Europea, una qüestió que, si més no, ha provocat un cert debat. Novament, només la CUP dóna respostes a totes aquestes qüestions.

En conclusió. No és tan cert que el moldel federalista sigui inexistent en front d'un model independentista clar, ben definit i engrescador. Engrescador si que ho és el secessionisme, més que el federalisme, però és que la irracionalitat i la temeritat poden ser molt engrescadores. La independència s'identifica amb la llibertat. I qui no vol ser més lliure? Ara, la llibertat en el sentit ple de la paraula no significa només deslliurar-se d'unes constriccions, sinó preguntar-se què farem amb la llibertat? Aquesta segona pregunta, però, no sembla que preocupi massa a ningú. El missatge independentista és tirar al dret: si sale con barba, San Antón, y si no, la Purísima Concepción.

VICTÒRIA CAMPS és exsenadora del PSC

 Noticia publicada dissabte 7/11/2015 a www.cugat.cat

TENIM UN PAIS DIVIDIT

Ja fa dies que després de les eleccions al Parlament de Catalunya ens hem trobat un país partit per la meitat. Les formacions independentistes no van obtenir la meitat dels vots, però sí la majoria d'escons. Això ha provocat que en aquests últims dies tinguem un país encara més dividit del que ja el teníem abans. Aquesta situació entre bons i dolents a Catalunya no ajuda a pal·liar els problemes de la classe treballadora.

Després dels resultats electorals ha quedat clar que el procés independentista no té una majoria àmplia. Per tant, les formacions independentistes que plantejaven les eleccions del 27 de setembre com un plebiscit no l'han guanyat i com a demòcrates haurien d’assumir la derrota en nombre de vots.

 Sóc dels que creu que molta gent que es va sumar al 'procés' deu tenir un sentiment de frustració, no només perquè han perdut el plebiscit i s'ha vist que a Catalunya no hi ha una majoria clara per la independència. També aquesta frustració ve donada per com se esta allargant tot el 'procés'. Segons l'ANC demanaven al Parlament de Catalunya que com a molt tard declarés la independència el 23 d'abril del 2014, com sabeu aquell dia no va passar res important per a la historia de Catalunya. Després es va parlar que es faria una consulta, que finalment va acabar en un procés participatiu amb molts incompliments jurídics, i el 9N no va servir per declarar la independència. Finalment totes les forces independentistes, juntament amb l'ajuda d'alguns mitjans de comunicació públics, van plantejar unes eleccions al Parlament de Catalunya com un plebiscit i d'aquesta manera sortir de dubtes sobre si el poble de Catalunya vol ser independent o no. Els resultats d'aquestes eleccions va ser que el suport a les candidatures independentistes no va arribar al 48% dels vots. Davant d'aquesta situació cal assumir que el projecte independentista ha fracassat i que el poble català té ganes de parlar d'altres temes que importen molt més, sobretot a persones de la meva generació, que es veuen obligades a marxar a buscar feina a l'estranger.
Aquesta derrota en vots ha de fer plantejar a les formacions independentistes que en aquest moment sobre una nova etapa a Catalunya.

Aquesta nova etapa ha de venir per un canvi de govern en l'Estat espanyol. Un govern que tingui voluntat de diàleg i de solucionar el conflicte amb Catalunya. Ara mateix ens trobem en un període on tant el Partit Popular com Convergència i ERC el que volen es l'enfrontament, perquè ho miren com a redit electoral. La posició immobilista del Partit Popular no li dóna vots a Catalunya, però si a la resta d'Espanya. Els partits nacionalistes ja els va bé parlar del tema perquè així no parlem de retallades, ni del 3%, ni de seus embargades, etc. Per tant una victòria del Partit Popular el 20D és una victòria per als independentistes.

Doncs com deia al començament, estem en un moment de la història de Catalunya on hi ha una divisió entre la població. El que hem d'intentar és que no arribi a més aquest enfrontament i buscar solucions. Aquestes solucions únicament passen: primer per respectar l'ordenament jurídic actual i després proposar mesures per poder solucionar l'enfrontament.
La societat catalana no es mereix un president que només governa per a uns quants i no fa cas a la resta. Necessitem polítics que sàpiguen quines són les preocupacions de la gent del carrer i els governants actuals tant del govern de la Generalitat com del govern d'Espanya no mostren gran voluntat en parlar de rebaixar d'impostos per la classe treballadora, una educació laica, blindar els drets dels treballadors, garantir la igualtat salarial entre homes i dones, etc.

Per tant tenim un repte molt important i complex en què es necessitarà desemmascara a tots aquells polítics que nomes parlen del 'procés' tant a Catalunya com a Espanya i explicar a la gent que hi ha polítics disposats a parlar també d´altres temes com comentava abans.

Esperem pel bé de Catalunya una solució que passi pel diàleg, l'acord i el pacte, amb tots els agents implicats, sense excloure a ningú.

 FRANCESC AGUILÀ és membre del PSC de Sant Cugat i Primer secretari de la JSC Sant Cugat

UN PAS MÉS

Creiem que el primer que hem de dir és que a la comarca del Vallès Occidental hi ha hagut un increment molt notable de la participació (un 7,8%), arribant fins al 78,6%. Es tracta d’una dada rècord, que  fins i tot està un punt per damunt de la xifra de participació registrada al conjunt de Catalunya. Valorem molt positivament que la ciutadania s’hagi mobilitzat davant d’una contesa electoral important i això dóna més valor representatiu al resultat.

En aquesta contesa electoral, el PSC s’ha mantingut en la línia que sempre l’ha definit: la de la defensa de la igualtat i la justícia, pensant en les persones, en els nostres conciutadans. Els i les socialistes hem fet una campanya optimista, en positiu, explicativa i ens en sentim orgullosos. De proximitat, del tu a tu. Hem fet moltes propostes i hem plantejat el model federalista com la millor solució davant la dicotomia que existeix actualment entre Catalunya i Espanya. Pensem fermament, i així ho hem defensat i ho seguirem fent, que un millor encaix passa per fer una Espanya més federada, amb una Catalunya molt més reconeguda i blindada pel que fa a la cultura, la llengua i el finançament, entre d’altres aspectes.

Però aprofundim en els resultats. A la nostra comarca, com a la resta de Catalunya, bona part de la ciutadania ha votat en clau sobiranista i per aquest motiu el Partit dels Socialistes s’ha vist superat per altres forces que tenien un programa molt menys substanciós i únicament basat en la defensa del separatisme o de l’unionisme, respectivament. Especialment preocupant ens sembla l’ascens d’una formació política com Ciutadans que, sols amb la bandera de l’unionisme, amb l’argument de ser un “nou” partit net (sense experiència ni càrregues de govern a cap nivell), amb un programa no explicitat i amb una visió neoliberal de la societat, esdevé la segona força política al Parlament i de la majoria dels nostres municipis, ells han acaparat el “nou vot”.

Tot i així, analitzant les dades més acuradament, veiem com als municipis del Vallès Occidental encara més que en d’altres indrets i que al conjunt de Catalunya, l’enfoc plebiscitari donat a aquestes eleccions ha fracassat. Les forces independentistes (Junts pel Sí i la CUP) arriben només al 44,1% (a Terrassa no assoleixen ni el 40%) i queden, doncs, lluny de la majoria de vots. En el mateix sentit, cal remarcar que Junts pel Sí baixen més de 4 punts (del 40,6 al 36,3%) respecte a la suma de CiU i ERC a les eleccions del 2012.

Tant en el Vallès Occidental com en cinc comarques més hi ha hagut un vot diferenciat de la resta (Barcelonès, baix Penedès, Baix Llobregat, Tarragonès i Vall d’Aran, i aquest suposa més del 60% de la població Catalana, més de 4,2 milions de persones.

A Catalunya, el PSC som la tercera força al Parlament i hem aconseguit 16 diputats, lluny de l’hecatombe que pronosticaven algunes enquestes.  Seguim sent la força d’esquerres no independentista més majoritària i sabem que tindrem un paper clau en el futur del país. Hem mantingut un vot estable i fidel i treballarem per aconseguir major suport, per engrescar i il·lusionar de nou a aquells que en algun moment ens havien fet confiança.
Com sempre, defensarem la política d’alt nivell, que no pot ser altra que la que passa pel diàleg i la negociació. Seguim defensant els nostres valors i la Catalunya que volem, una Catalunya que tingui com a centre de les seves polítiques a les persones. Una Catalunya que sigui generadora d’ocupació, que no permeti que cap ciutadà o ciutadana visqui en la pobresa; una Catalunya sense desnonaments. Volem un govern que garanteixi l’estat del benestar i que no deixi cap persona desemparada. Sempre actuarem amb la responsabilitat que ens ha caracteritzat.

De cara al futur més immediat, els resultats obtinguts pel PSC en aquests darrers comicis ens encoratgen i creiem que ens deixen en una bona posició de cara a les eleccions legislatives del proper desembre, si sabem treballar de manera adequada. Contribuirem així al necessari relleu del PP i de Mariano Rajoy al govern de l’Estat; per un govern del PSOE encapçalat per Pedro Sánchez, orientat a preservar i millorar l’estat del benestar, i a trobar un millor encaix de Catalunya dins d’Espanya mitjançant una reforma de la Constitució en sentit federal. Sens dubte els i les nostres diputades que surtin elegides, com sempre, des del treball i sense fer soroll, s’hi esmerçaran.

Pere Soler

Portaveu Grup Socialista al Consell Comarcal del Vallès Occidental

Publicat al El Diari del Vallès el 1-10-2015

UN PERÍODE OBSCUR? QUE NO ENS GENERIN DUBTES

La nostra ciutat ha patit en els darrers 25 anys un espectacular creixement i transformació, un creixement que havia de permetre l’arribada de nous ciutadans i ciutadanes amb un poder adquisitiu superior a la mitjana de Catalunya, i una transformació que havia de fer més amable viure i conviure a la ciutat i als districtes. És clar que el primer s’ha aconseguit, el segon encara per veure.

 25 anys dóna per molt, dóna per molts projectes, per moltes obres, per molta contractació, per molta execució i per una pila de milions d’€ esmerçats en millorar el nostre entorn urbà. En aquests anys han vist la llum barris sencers com Parc Central, Torreblanca, Coll Favà, una part de Mira-sol, Can Mates, Volpalleres, Can Magí, i d’altres. S’han urbanitzat racons del municipi, dels districtes i nuclis aïllats de la trama urbana, com La Floresta, Les Planes, Sol i Aire, Can Barata, Bell Indret... Es va vianantitzar el centre, es varen “empedrar” les principals places i es va treure la circulació dels vehicles del centre sense disposar d’un pla de mobilitat que ho justifiqués (avui dia tot i el nou pla de mobilitat encara hi ha aspectes que pengen d’aquells projectes).

 Sens dubte si ho mirem amb perspectiva ja no som un poble dins d’una ciutat, sinó som una ciutat dins d’un municipi, hem perdut molta identitat del San Cugat “d’abans”, el mes passat els socialistes presentàvem una moció per protegir, en part, aquell comerç que ens recorda al passat i on moltes generacions s’hi ha relacionat, veurem en què queda. No mirem el passat, però si ens agradaria poder tenir alguns recons de la ciutat que ens hi recordin.

 Però el que ens preocupa d’aquest creixement ha estat cert descontrol, ara que fa anys que tenim premis de transparència, potser ho haguéssim hagut d’avaluar abans. En els darrers mesos ens hem trobat amb un seguit de circumstàncies que ens porten a la conclusió que “les coses no s’han fet tan bé”. Ens hem trobat amb cassos de possible finançament irregular de CDC a través de donacions realitzades a les seves fundacions, el pitjor amb obres realitzades a Sant Cugat (habitatges Rabassaires, PAVIII, complex esportiu Mira-sol) . També ens hem trobat amb expedients administratius d’obres que s’han gestionat de manera no del tot correcte (Costa del Golf, Can Mates, Can Busquets, habitatges benzinera, les zones verdes....). Per altra banda adjudicacions a mida que no responien als interessos generals del municipi (SOREA, Boehringer, Carpes Sant Cugat, Premsa Local, horts a entitats, pòrfid de la zona vianantitzada,,,). Això si, sempre justificats i sense que des dels grups de l’oposició ens donés la sensació que s’ha faltat a la legalitat, ni s’ha vulnerat cap normativa.

 Per això anem veient que aquest període de creixement no sempre ha estat clar, que hi ha molts obscurs i que, no sent massa agosarats ni temptant a la sort, ni tenint més informació, podríem dir que sorgiran nous cassos fruit d’aquesta manca de control, d’aquest creixement desmesurat, i de molts interessos que han volgut la seva “mossegada”.

 Els i les socialistes no volem aquesta imatge per Sant Cugat, una imatge que mentre ens donem premis de transparència i gestió, sortim a la premsa per mala gestió o de presumptes finançaments a CDC. Hem de ser implacables, davant d’aquests atacs, i si creiem que les notícies aparegudes no s’ajusten a la realitat, com a consistori hem d’anar a la justícia i denunciar-ho, o ens hem de personar com a part afectada, Després passa el què passa, sinó fem un “flac favor” i concedim el benefici del dubte. Article publicat a Cugat.cat el 10-10-2015