Són moments de reinvenció, són moments de reflexió per al socialisme
democràtic, ara qüestionat i en molta part per la nostra pròpia reacció
davant dels problemes de la societat, però també perquè hem estat
capaços de teixir una desconfiança amb la ciutadania per diversos
motius. És cert que també hem estat la formació política que ha dut
vertaderes transformacions al territori des de la nostra creença
municipalista, hem desenvolupat polítiques engrescadores i salts de
qualitat respecte a la millora de drets individuals i socials, i aquest
ha de ser el nostre bagatge, la nostra història. Però no podem viure
d'ella, hem de recordar-la i prendre exemple de tot allò positiu per a
construir un futur millor, mantenir la imaginació i la valentia de posar
sobre la taula respostes que ens demanda la societat.
Cal sortir d'aquest atzucac, cal refermar una aposta, consolidar i
mantenir els nostres valors i fer apostes decidides sense dubtar. Hem de
fer autocrítica i dir que els fets que han passat al nostre partit
fraternal -el PSOE- no poden passar, no hi ha d'haver por a consultar la
militància, no hi ha d'haver por per continuar apostant amb allò que
creiem que ha de ser l'encaix de Catalunya amb la resta de l'Estat. I
mentre nosaltres, el PSC, en un procés precongressual i amb primàries
pel mig, però de manera responsable i serena.
