Con la cabeza y con el corazón

En el momento en el que sean leídas estas palabras, quedará menos de una semana para las elecciones autonómicas más excepcionales e imprevisibles que se hayan realizado jamás. Serán los días finales de una larga campaña electoral que empezó hace mucho más tiempo que el establecido oficialmente, claramente marcada por los diferentes posicionamientos y comportamientos de los partidos que se presentan.

Si se pudiera reducir a un máximo común divisor sus propuestas, dichos partidos se podrían ordenar en torno a dos ejes principales. Por un lado, los que reclaman una independencia justificada más por los sentimientos que por la racionalidad, y que por lo tanto deja de ser posible y viable: basta ver las consecuencias económicas, sociales y legales que ha tenido su intento de aplicación para comprender que, si bien se podían llegar a justificar como sentimiento e identidad, carecen de cualquier posibilidad de aplicación o desarrollo en la sociedad actual.

Por el otro lado, tendríamos otros partidos que han basado su campaña electoral en la mera contraposición al planteamiento ideológico de los anteriores, pero incapaces de hallar una salida que permita resolver esta dicotomía. Ambas opciones, a su vez, comparten el peligro de un inmenso daño colateral ya que solo podrían llevarse a cabo dando lugar a unos vencedores por encima de otros perdedores, que seguirían siendo ciudadanos de Catalunya.

Per la convivència i la recuperació de les nostres institucions

Sens dubte ens trobem en una campanya electoral anòmala, una campanya que ens hauria de permetre girar full, construir de nou un espai de convivència, com havia estat Catalunya, símbol del dinamisme i exemple de la inclusió social. Un territori amb un clar tarannà capdavanter productiu del sud d'Europa i de l'Estat. Amb un nivell d'autogovern com mai havia estat, tot i les retallades del Tribunal Constitucional a l'Estatut del 2006 a proposta del PP. Una terra de progrés i on socialment s'avançava a marxes superiors als territoris de l'entorn i que ens posicionava com una societat de primer nivell. No sabem si l'avarícia trenca el sac o han estat altres qüestions més pròpies de 'lobbies' o partits interessats que han provocat la situació que finalment ens ha dut al lloc on som ara.

Però, si dèiem que la convocatòria de les eleccions ja havien estat estranyes per la negativa del president Puigdemont de no convocar-les i l'aplicació automàtica de l'article 155, cal recordar que per aquest fet ha estat l'aplicació d'aquest article constitucional, per més que es cerquin altres motius. Per tant aquestes comtesses s'evidencien més complexes per com s'afronten.

Federalisme social

Fa unes setmanes es va presentar a Sant Boi un Manifest impulsat per UGT i CCOO amb el títol que encapçala aquest article: 'Federalisme social'. Es tracta d'una crida més a favor del federalisme com la millor opció de futur. Ara per ara, només el PSC inclou en el seu programa electoral una proposta específica i clara sobre un estat federal per Espanya. Hauria de ser un dels temes que centressin la campanya electoral: per què necessitem evolucionar cap a un model federal? Quins avantatges socials podem esperar del nou model?

El que li falta a un estat de les autonomies que no arriba a ser federal és una cultura de lleialtat i cooperació envers un govern compartit que reconegui i respecti les diferències de totes les comunitats i, en especial, de les més singulars i històriques com ho és la catalana. L'estat de les autonomies no ha sabut compartir sobirania. Cada comunitat ha maldat més per defensar les seves competències. consolidar l'autogovern, competir amb la resta de comunitats. que per comprometre's en una causa comuna i compartida. En un model federal, l'estat (que aquí en diem 'central' o despectivament 'espanyol') no hauria de ser vist com quelcom aliè, interventor i repressor. Catalunya també és estat.

Les reformes en el finançament autonòmic, en el sistema de competències, en el Senat, són imprescindibles. Però elles soles no aportaran un model federal si no canvia la mentalitat de la ciutadania i dels que han de governar les institucions. Federar és pactar per actuar junts, des de la confiança i la fidelitat mútua.