Demandes a la Delegacio de Govern per millorar #santcugat

No se trata de reabrir heridas, es una cuestión de Justicia

En las últimas semanas, hemos visto a través de algunos medios de comunicación el revuelo que ha causado entre los partidos de derechas muy cercanos a un dictador, al que prefiero no nombrar, y en especial por el Presidente del PP Pablo Casado. El cual anunció que su partido va a presentar en las Cortes Españolas una ley, que ellos llaman de concordia, para derogar de facto la actual Ley de Memoria Histórica, a la que ha calificado de "irresponsable e innecesaria". De este modo cuestionando así la decisión del actual gobierno de Pedro Sánchez, de cumplir con los compromisos adquiridos por España y exigidos por la ONU a través de su representante Pablo de Greiff, quien insiste en la necesidad de que el Gobierno Español atienda "de forma urgente" las exigencias de las víctimas del franquismo y la Guerra Civil.

Este requerimiento, como bien ha dicho la ministra Carmen Calvo, llega tarde ya que el partido Socialista en anteriores gobiernos no supo dar prioridad a un asunto tan importante como este, se trata más que dignificar la vida de aquellos hombres y mujeres que nunca tuvieron voz.

Una (altra) mirada a les pensions públiques

Hem sabut aquests dies, per les dades publicades per l'INSS, que el grup de pensionistes que més creix percentualment, amb moltíssima diferència, és el dels qui cobren la pensió màxima (més de 2.500 € per paga). Això és així perquè estan arribant a la jubilació les cohorts de l'anomenat 'baby boom', molts dels quals ja varen seguir estudis mitjans i superiors, i es van col·locar a grans companyies de tots els sectors emergents de l'economia espanyola dels anys 70, 80 i primers 90.

Amb la lliure sindicació dels treballadors instaurada per la democràcia, el formidable creixement de l'economia en aquest període i els increments de productivitat inherents tant a la introducció de la tecnologia ('0mecanització' es deia aleshores) com a la major i creixent formació dels treballadors, es van produir dos fenòmens alhora.

D'una banda, les empreses van començar a créixer i a disputar-se els millors treballadors unes contra les altres. D'altra la sindicació de la força de treball va pressionar per millorar les condicions laborals i salarials, amb la generalització dels convenis col·lectius.

Això va permetre un reguitzell d'efectes positius (i algun de negatiu). Entre els primers que les pujades salarials, gairebé sempre por sobre de la inflació, van permetre la generalització d'una classe mitjana que cada vegada més podia viure 'com a les pel·lícules americanes' (habitatge en propietat, fills a la universitat, viatges a l'estranger, segona residència, canvi de cotxe cada cop amb més freqüència...) i en definitiva instal·lar-se en la societat del consum. Però s'estava gestant un fenomen no tan previst: aquests treballadors 'gaudien' de la seva feina, o com menys, del seu salari i no pensaven ni en canviar de feina ni en jubilar-se, amb la qual cosa van generar de facto una barrera d'entrada als més joves al mercat laboral de qualitat.

Un burdo rumor

En l'última setmana m'ha arribat de forma reiterada la notícia de l'agressió d'un càmera de televisió per part de Sergio Blázquez, regidor de Cs. Conec al Sergio, compartim minuts en la tertúlia de ràdio. Els nostres plantejaments polítics són molt diferents, però penso que la mentida i la difamació no són la forma de construir una societat millor.

Abans d'escriure, m'he repassat les imatges d'aquesta agressió, com ho faria el famós V. A. R. del futbol. Penso que hem d'informar-nos i ser sincers amb el que exposem en públic.

Aparentment, gràcies a les xarxes socials, vivim en l'època amb més informació de tots els temps, però paradoxalment és també la societat més desinformada. Dos són els culpables, l'excés de badomies (FAKE NEWS per als moderns) i la ràpida difusió sense el mínim contrast. S'ha traslladat la baralla política a les xarxes socials. Utilització d'experts en la difusió de notícies falses, amb l'ajuda dels 'bots' i dels 'trolls' online. Tenim exemples recents en les campanyes de Donald Trump als EUA, el Brexit al Regne Unit i partits d'extrema dreta a tota Europa, o més properes al nostre país. A qui no li han arribat els famosos missatges explicant els avantatges dels magrebins gràcies a les ajudes de l'Estat espanyol o les famoses 'jugada mestra' i 'ho tenim a tocar' en cada moviment de l'expresident Puigdemont i qui no recorda amb vergonya les declaracions de la Marta, a qui 'van trencar els dits un a un' i la quantitat d'imatges falses generades l'1O. Com les falses fotos de l'agressió (real) a una dona a la Ciutadella fa pocs dies. Fins i tot des del grup de Cs s'han utilitzat badomeries contra el regidor del PSC.

Inici de curs, tot continua igual

El mes de setembre és típica l'expressió 'inici de curs', però segons diuen en realitat en política, no és res més que la continuïtat del curs que 'teòricament' es va acabar el mes de juliol. Però realment ha estat així?.

Durant tot l'estiu hem vist com el món independentista ens anava anunciant una tardor calenta, l'expresident Puigdemont i el seu enviat a la terra promesa -el president Torra- han obert la majoria de telenotícies de TV3 i les notícies de Catalunya Ràdio, encara que només fos per contestar algunes declaracions sense importància, és igual, mentre el PDeCAT segueixi negant el repartiment de pantalla amb ERC així ens anirà en aquesta televisió pública. És cert que ERC sembla que comença a trepitjar de peus a terra i abaixa la temperatura, però no per això deixen de ser menys responsables que el Parlament de Catalunya amb el seu president hagin decidit tancar-lo fins l'octubre per desavinences entre les forces governamentals. Declaracions, pelegrinatges, festes majors, recepcions insípides d'uns i dels altres, qualsevol motiu era bo per tenir l'excusa i poder fer-ne notícia i mantenir viva la flama. D'altra banda no ens podríem deixar l'escalfament de la CUP -cercant també el seu espai- sobre les execucions extrajudicials referides als Mossos d'Esquadra -al meu entendre crec que es podria pensar segons les informacions gairebé de defensa pròpia-, en veu del seu portaveu al Parlament, oblidant-se que aquest mateix cos de seguretat de l'Estat, fou el gran heroi del nyap de l'1 d'octubre.