Entre nacionalistes i independents.

He sentit alguns independentistes que asseguren que no són pas nacionalistes, que no és pas la mateixa cosa. Al principi no m’ho vaig creure, però cada dia penso més que tenen raó. De fet, aquesta diferència ens pot ajudar a tots plegats a sortir del caos on ens hem ficat els últims tres anys a la política catalana. Ara crec, no és pas una teoria meva, que el nacionalisme a Europa és un procés que engega cap el 1900, tot coincidint amb la dissolució dels grups religiosos més conservadors. Eren grups que havien tingut la religió com un refugi, una identitat.

Els comportaments nacionalistes a Europa tindrien doncs un perfil molt semblant al religiós conservador. Les dues guerres europees del segle XX tenen molt de les guerres de religió històriques. Per altra banda, el moviment independentista a la nostra societat es posa en marxa amb la crisi econòmica i financera. Les persones afectades són de classe mitjana, plenament embarcades en el mite neoliberal, individualista. S’havien hipotecat, confiaven en el sistema com empresaris petits o mitjans, com emprenedors i autònoms. Rebutjaven la sanitat o l’educació pública. Volien ser rics o ja creien que ho eren

Per a ells, la crisi va ser un cop de realitat, un abús, una humiliació pública. Es van quedar sense 'aixopluc emotiu'. Des de la dreta nacionalista del poder van detectar el moviment i van escalfar la seva indignació (una indignació diferent de la del 15 M, és clar). Els hi van oferir un respecte, reconeixement, compensacions, una identitat , un refugi.

És clar que uns i altres, nacionalistes i independentistes tenen un origen i una historia diferents. Crec que tindran també una sortida diferent.

De les zones verdes a Can Barata, passant per Jaumandreu

Sant Cugat és una ciutat que es pot dir que és 'amable' per viure-hi, però encara segueix tenint grans contradiccions, sobretot pel que fa a la distribució del pressupost i a determinades decisions mal enfocades. Som capaços de passar a fer propostes d'incorporació de nous espais culturals a la ciutat i de sobte, perdre'ls, com va passar amb el museu de les matemàtiques (Casa Jaumandreu) i ara amb l'Ateneu, que es cedeix tot l'espai a aquesta entitat, o bé remodelar una masia anunciant una utilització concreta sense tenir cap projecte artístic o cultural (Can Quitèria). 

L'equip de govern també és un 'especialista' en no reconèixer quan s'equivoca o en fa alguna de grossa, i prefereixen tirar endavant costi el què costi. Dos exemples clars són el de les zones verdes i els serveis educatius que depenen de l'Ajuntament. La problemàtica d'una mala reparcel·lació i d'un excessiu cost en les expropiacions, al nostre entendre, ha posat d'acord a tota l'oposició a més d'entitats veïnals, perquè entenem que les coses s'haguessin pogut fer d'una altra manera. Respecte al tractament dels serveis educatius municipals (escoles bressol, de música i d'art), han anunciat que aplicaran criteris de tarifació social, de poc ens servirà, si se'ns cauen els edificis a sobre, o bé no invertim en els projectes educatius, professors i espais, poc hi creuen en l'educació pública. Cal potenciar l'ensenyament artístic públic, no de paraula, sinó de fets, amb una ciutat tan creativa com és la nostra, cal anunciar també fortes inversions, en el pressupost no hi són.

El PSC impulsa, amb altres partits i entitats veïnals, un contenciós per a les #zones verdes de Sant Cugat

El PSC de Sant Cugat, conjuntament amb diverses associacions veïnals i la majoria dels partits de la oposició de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’Entitat Municipal de Valldoreix: Associació de Veïns Progressistes, Gent per Valldoreix, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa per Catalunya (ICV), Moviment d’Esquerres (MES) i Procés Constituent (PC), han interposat un recurs contenciós-administratiu contra una modificació del Pla General Metropolità d’ordenació urbanística que abasta diverses zones del Municipi.

L’objectiu principal d’aquesta modificació és no haver de pagar els més de 80 milions d’euros que suposarien les expropiacions que legalment poden sol·licitar els propietaris de terrenys afectats per zones verdes, dels que ja se’n hagut de pagar més de 20 milions. Però, segons el que diuen els demandants, "s’aprofita aquesta modificació per realitzar uns canvis innecessaris que afavoreixen indegudament alguns propietaris en detriment de les arques municipals"

Una nova centralitat al nord de Sant Cugat

Arran de la visita que els socialistes vam fer aquesta setmana al CAR de Sant Cugat, i parlant amb membres de la seva direcció, ens plantejàvem la necessitat de 'permeabilitzar' o de connectar millor el CAR amb la ciutat, mantenint el seu aïllament de treball. Fet lògic, per altra banda, per assolir amb concentració l'èxit dels esportistes que s'hi entrenen. I més enllà de pensar sobre els beneficis que reporta a la ciutat com equipament esportiu, en té d'altres, com és el de posicionar el nom del nostre municipi al món. Unes instal·lacions de primer nivell esportiu, desconegudes per la gran majoria de santcugatencs, però conegudes per l'elit esportiva mundial.

La reflexió tenint mirada àmplia, ja no és només amb el CAR, sinó en la necessitat de planificar amb cura aquell àmbit geogràfic que esdevindrà una nova centralitat en termes de mobilitat. Fem repàs, allà, al nord de Coll Favà a tocar el barri de Volpelleres, s'hi construiran dos nous equipaments escolars, la 12a escola i el trasllat de l'institut Leonardo da Vinci lligat al poliesportiu d'ús públic de dimensions similars al PAV3 del centre.

Preservem Collserola

El més important de tot és com combinem la convivència entre la natura que tenim i les persones que diàriament passen pel Parc Natural

El Parc Natural de Collserola s'ha convertit en un pulmó verd molt necessari per a tota la població que viu a l'àrea metropolitana. Evidentment, Sant Cugat s'ha convertit en un municipi on una part important dels seus habitants els agrada gaudir de la natura de Collserola.

Gràcies a Collserola tenim l'oportunitat de practicar molts tipus d'activitat física, que a part de ser saludable, també ens proporciona el contacte amb la natura amb uns paisatges únics.

Entre les activitats més freqüents que es desenvolupen a tota la serra de Collserola ens podem trobar sortides de running, marxes de BTT, rutes de senderisme, aplecs culturals, entre altres. Crec que el fet més destacable de tot això és que persones de totes les edats gaudeixen de Collserola. Per tant, és un espai de convivència que cal conservar-lo.

Seria un descrèdit per part meva no destacar tots aquells guardes forestals i persones que de manera desinteressada com l'ADF, fan una tasca vital per mantenir net, segur i bonic el Parc Natural de Collserola. També podem destacar dintre dels col·lectius que vetllen per al bon manteniment el Parc a Protecció Civil, sempre col·labora en tot tipus d'actes, i els Bombers de la Generalitat que sempre han d'estar alerta per qualsevol tipus d'incendi o problema que succeeixi.

Com deia a l'inici, la situació del Parc Natural de Collserola no només afecta Sant Cugat, sinó que també municipis com Barcelona, Cerdanyola, Montcada i Reixac i altres participen en el dia a dia de la vida del Parc Natural. Cal fer un esment al consorci del Parc Natural, que ha de fer una tasca de coordinació molt important entre totes les administracions afectades.

Això vol dir que hi ha moltes parts implicades en el manteniment del Parc Natural i que es necessita voluntat per part de tots de treballar plegats per un objectiu comú.

El més important de tot és com combinem la convivència entre la natura que tenim i les persones que diàriament passen pel Parc Natural. No és fàcil, ja que hi ha diverses carreteres que hi tenen un trànsit constant, sobretot entre setmana. Per altra banda, els caps de setmana hi ha una activitat més alta entre els camins, senders i corriols del Parc Natural. Per tant, en una setmana normal, passa molta gent per Collserola.

La solució per mantenir Collserola neta, segura i amb vida pròpia, passa per una conscienciació entre tots de com comportar-se en un espai natural, és a dir, no fer foc, excepte en les zones habilitades, no llençar burilles, no deixar deixalles al bosc, etc.

Per tant, preservar Collserola com fins ara la coneixem com un parc natural agradable per fer multituds d'activitats, depèn de tu, de mi en definitiva de tots.

per Francesc Aguilà  

http://www.totsantcugat.cat/opinio/preservem-collserola-59851102.html

La prostitució no és llibertat sexual

Fa unes setmanes, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, al costat de les alcaldesses socialistes Núria Marín (l'Hospitalet), Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet) i Lluïsa Moret (Sant Boi), va presentar un manifest en contra de la liberalització de la prostitució. El govern municipal d'Ada Colau es planteja abolir les multes a les prostitutes, a partir d'una proposta de Ciutadans amb el suport de Barcelona en Comú, ERC i la CUP. L'objectiu de la proposta és garantir millors condicions per a les dones que exerceixen la prostitució. Són mesures que en principi estan plenes de bones intencions, però que amb ingenuïtat amaguen l'amarga realitat del que significa la prostitució.

L'Assemblea d'Activistes Pro-Drets sobre el Treball Sexual de Catalunya, que representa els interessos de la indústria de la prostitució, defensa la liberalització plantejada per Ada Colau amb el suport d'En Comú, ERC, CUP i Ciutadans. Cal veure qui s'amaga darrere d'aquest lobby empresarial i qui es beneficia del treball de la prostitució, i és bo recordar que parlar de treballadores sexuals és una fal·làcia, ja que no tenen cap dret legal ni sindical. La prostitució és una indústria que es nodreix -en la immensa majoria dels casos- de gent en circumstàncies de vida desesperades i està relacionada amb la tracta d'éssers humans i l'explotació infantil. En realitat, la prostitució no és una elecció. Respon a la falta d'oportunitats, a la necessitat de supervivència i d'altra banda a l'acceptació de la comercialització del cos de les dones. Redueix les dones a coses que poden ser venudes i comprades.

Les experiències de liberalització de la prostitució en altres països han resultat un fracàs. A Holanda i Alemanya la legalització només ha servit perquè existeixi una minoria de dones legalitzades mentre que la majoria de les que es dediquen a la prostitució són immigrants, sotmeses a les màfies de tràfic d'éssers humans.

El model que s'ha demostrat més efectiu és el suec i el noruec. En aquests països, la prostitució està totalment prohibida i es persegueix tant al client com al proxeneta, elements decisius en aquest comerç. La lluita contra la prostitució no pot criminalitzar la dona, que en realitat és la víctima d'aquest mercadeig. Recentment el govern francès ha aprovat les mateixes mesures. Com diu la diputada socialista Olivier Maud, 'aquesta llei és essencial per a nosaltres. No es pot seguir considerant normal comprar el cos d'una persona'.

La igualtat entre homes i dones nomes és possible des de la llibertat sexual i el dret de la dona a decidir sobre el seu cos. Prohibir la compra de sexe és una qüestió d'igualtat i drets humans. Cal evitar considerar les dones com a instrument de plaer per a alguns homes i com a benefici econòmic dels proxenetes.