Cànnabis terapèutic

Fa ja més de dos anys, pacients usuaris de cànnabis i científics a l'avantguarda en recerques sobre les propietats dels cannabinoides (com en Manuel Guzmán) van fundar l'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal (OECM), amb la finalitat de reobrir el debat de la regulació de la marihuana amb fins terapèutiques. Està demostrat que en molts casos l'ús de cannabinoides redueix el consum de morfina, antiinflamatoris i antidepressius.

Carola Pérez presideix l'OECM i fa anys que assessora malalts sobre les propietats i aplicacions terapèutiques del cànnabis.
Pérez, que coneix en primera persona els efectes del cànnabis sobre el dolor neuropàtic crònic, calcula que la xarxa de gabinets nacionals de cànnabis medicinal atén ja a més de 2.000 pacients. Però aquests no són els únics que la consumeixen amb finalitats terapèutiques, ja que també hi ha tot un conjunt de persones que s'automediquen. Aquest segon grup poden arribar a ser diversos milers més, assegura.

El desig de l'observatori és informar a pacients i metges i arribar a convèncer a les institucions que convé donar una forta empenta a la recerca i la regulació de la marihuana amb finalitats terapèutiques. El model de regulació al qual aspiren és el de l'autocultiu, complementat per a un sistema de llicències per a cultius controlats que garanteixin la seguretat del producte per ser distribuït en dispensaris.

Dóna'm 24 hores més

Sovint, molts de nosaltres tenim la impressió que a vegades no és suficient amb dies de 24 hores. A més de la dedicació obligada per motius de feina o estudis, hi ha moltes altres activitats que omplen la jornada comportant-se com si es tractés d'un gas que s'escampa per ocupar tot l'espai que li deixen lliure. I això sense comptar amb els anomenats 'lladres de temps' que no es poden preveure ni -dissortadament- evitar.

Per aquest motiu, recentment han sorgit diverses iniciatives que pretenen racionalitzar els horaris. Ja són més d'un centenar els municipis catalans que formem part de la Xarxa per la Reforma Horària, entre ells Sant Cugat del Vallès, i també s'han pogut trobar algunes altres com diferents iniciatives parlamentàries, tot i que entren en conflicte amb la tan negativa però vigent reforma laboral ja que limita el marc d'aplicació d'algunes de les seves mesures, sobretot les referents als horaris laborals. 

Parlant d'horaris laborals, a priori sembla que aquest àmbit és aquell en el que més es pot fer per racionalitzar els horaris: compactar la jornada laboral fent-la a la vegada més flexible és un molt bon primer pas. Però hem d'anar més enllà, i som nosaltres, com a ciutadans, els que hem de començar a portar a terme i a desenvolupar les pràctiques quotidianes que donaran lloc a l'aplicació de facto d'aquesta reforma.