Antón Costas: "La Dictadura de la minoria independentista radical"

Des de la relativa calma del període estiuenc hi ha moltes reflexions respecte a tot el que ha succeït en els darrers anys a Catalunya entorn del procés.
Fa poc vàrem poder llegir un article del professor Antón Costas, al qual vaig tenir el plaer de conèixer en unes jornades sobre economia i el futur de l'ocupació, i on va parlar de com afectava realment a l'economia tota aquesta inestabilitat política, per això em permeto fer referència a un article seu que comparteixo i que ha estat publicat recentment "La Dictadura de la minoria independentista radicalment" On detalla algun dels aspectes que ha conduït el procés i la seva deriva. És curiós que grans figures de l'economia més enllà dels "gurús titellaires d'americanes llampants" gent de reconegut prestigi del món econòmic com el mateix Carlos Losada o Josep Borrell, hagin de fer un discurs merament polític davant de la ceguesa econòmica i endogàmica d'una economia catalana que si no mira el món i no mira a l'estat del qual pertany quedarà reduïda sense annexos i sense relacions internacionals per la seva supervivència.
Per això el que és estrany és aquesta ceguesa en l'economia catalanad'un món millor separats i aïllats de la resta. Per cert el dia del nou govern es dediqui a governar i no barallar-se potser podrà provoca aquesta mirada econòmica i fer efectiva la redistribució de la riquesa en forma de serveis a la població catalana.

Final d'etapa convergent a Sant Cugat

Aquests dies diversos mitjans de comunicació ens demanen la valoració del curs polític, sobretot l'anàlisi des d'una perspectiva santcugatenca. Algun dia ens podrien demanar també una avaluació dels propis mitjans, del comportament i de la responsabilitat que aquests també tenen de crear opinió, o l'enfoc de les 'notícies' o dels 'esdeveniments' que es projecten, i de la suposada neutralitat o l'interès periodístic, i que molt sovint s'obliden del propi criteri dels periodistes o de la línia editorial que cada mitjà impregna a la seva empresa, però aquesta de moment no és sobre la taula.

Tornant a la valoració política, creiem que aquest curs ha estat en general un despropòsit, el procés ho ha embolicat tot, malauradament la vida de la nostra ciutat s'ha vist massa afectada pel procés i per les actituds viscerals processites. Iniciàvem el curs amb un bon pacte de pressupostos i que van propiciar un bon 'Acord Govern' que consolidava i donava estabilitat a la gestió municipal, suposava una passa endavant pels 'petits detalls' de millora del dia a dia de la ciutadania i del municipi. I per citar alguns exemples: una empenta a les inversions, un impuls al pla de millora del barri del Monestir-St. Francesc, un pas decidit per dignificar les condicions laborals i els drets dels treballadors i augment i millora dels plans d'ocupació, suposava a la vegada allargar el temps de contractació i un salari digne, marcat per l'acord del salari de referència municipal. En altre àmbit recuperava la mirada territorial, un encaix a la comarca i a la metròpolis de Barcelona. En fi podríem donar més detalls però estan abastament explicats, els podeu trobar en els nostres perfils a les xarxes o a la web del PSC.

Salvaguardar el comerç

Em resisteixo a pensar que el nostre entorn urbà va canviant i que a poc a poc ens quedem sense referències en el paisatge emocional. Aquest mes tanca 'La Fabriqueta', aquella botiga de roba de tota la vida, on compràvem les samarretes, els mitjons, les bates i els davantals.

No és l'únic comerç que desapareixerà al setembre, Carnisseries Tubau tancarà després de 70 anys la botiga del carrer de la Torre. Si bé continuaran al Mercat de Torreblanca i a Coll Favà. Molts altres comerços emblemàtics han desaparegut en els últims anys: la botiga de roba Campmany del carrer Valldoreix, la cistelleria de Cal Bolet, la pizzeria Viapre del carrer Sant Bonaventura, La lionesa... per no parlar de la gran rotació de comerços que obren i tanquen les seves portes amb una mitjana de dos anys d'activitat.

Res és per sempre, és normal que molts establiments es transformin o desapareguin, però el veritable drama s'amaga en les il·lusions trencades, i el més greu en les pèrdues econòmiques al final de l'aventura de molts treballadors que fien l'última esperança a jugar-se el seu futur en l'aposta d'un comerç i desgraciadament no sempre guanyen.