El "Campito"

Com votaran els santcugatencs a les properes municipals?

Pocs mesos abans de les eleccions municipals es comencen a saber les persones candidates a l'alcaldia i les respectives candidatures. Encara no se sap si hi haurà una candidatura independentista única, cosa bastant improbable encara que l'ANC local estigui pressionant als diferents partits per fer-la realitat.

Pel que fa al PDeCAT, es presentarà l'actual alcaldessa Carmela Fortuny i ja avançat que vol una llista independentista un greu error al meu entendre. Si el que queda de Convergència, ara el PDeCAT i al maig Junts per Sant Cugat o ves a saber què, vol guanyar les eleccions municipals amb un resultat ampli no hauria de caure en jugar-ho tot en l'eix nacional. Cal recordar que en les últimes eleccions al Parlament un 45% dels vots dels santcugatencs van ser per a formacions no independentistes. Això fa que amb un discurs únicament de ciutat independentista estàs excloent a quasi la meitat dels veïns perquè no se sentiran identificats.

Cal recordar que les victòries electorals de Lluís Recoder o Mercè Conesa se centraven en la feina feta a la ciutat i en defugir de l'eix nacional. Això provocava que gent que en unes generals votava al PSC en les municipals podia votar a CiU pel model de ciutat i la feina feta. Ara mateix això és bastant improbable.

La segona residencia publica a Sant Cugat

La lluita pels serveis públics és la nostra forma de fer país

El govern de la Generalitat ha despertat del seu somni per culpa del soroll de la realitat del carrer. Metges, mestres, bombers, policies i tot el col·lectiu de treballadors públics han sortit per reclamar la devolució de les pagues de 2013 i 2014 i per evitar la degradació que pateixen els Serveis Públics, conscients que els usuaris d'aquests serveis som tota la societat.

Les mobilitzacions dels empleats públics no han d'interpretar-se com la reivindicació d'un gremi pels seus interessos. Hi ha, sobretot, un component de lluita per la millora els Serveis Públics. Els metges reclamen coses tan senzilles com tenir temps per atendre als malalts com es mereixen, els professors demanen que es redueixi el nombre d'alumnes per classe i, en general, tots els treballadors públics reclamen un increment de les plantilles, a causa que des que governa la dreta de CiU, Junts pel Si, Junts per Cat, PDeCAT, i ERC, amb prou feines s'ha realitzat oferta laboral de places públiques.

Als moments més durs de la crisi, el govern espanyol va retirar una paga de l'any 2012 als seus treballadors, que va ser retornada en poc temps, però el govern de la Generalitat d'Artur Mas va decidir retirar la paga de 2012 i, a més, retirar una paga de 2013 i una altra de 2014, així com suspendre les ajudes del fons social dels treballadors i les aportacions al fons de pensions laboral. 

Per iniciativa d'ICV-Catalunya en comú Podem i PSC, el Parlament ha aprovat una resolució que insta el Govern a retornar les pagues entre aquest any i el 2019 i que el Govern faci efectiva la devolució del 10% abans de desembre de 2018, com es va comprometre l'Executiu. La portaveu d'ERC en el Parlament, Anna Caula, ha respost que 'no cal jugar amb la gent prometent coses'. Tan acurat que és el Govern amb alguns mandats del Parlament i tan desmemoriat amb uns altres.

La crema de la convivència

Quan pensem en Sant Cugat, pensem en una ciutat tranquil·la, oberta, acollidora... en un lloc, on tot i els problemes de convivència habituals de qualsevol ciutat en creixement, es respira un ambient de pau i tolerància cap a totes les idees i creences. Imagineu doncs la meva sorpresa quan llegint el diari de la matinada, m'he trobat amb el següent titular: "Sostreuen i cremen l'estelada de la parada de castanyes de la plaça Lluís Millet". Aquesta notícia, que per molts hauria passat desapercebuda entre el mar de desgràcies amb què els mitjans actuals ens bombardegen dia i nit, a mi m'ha sobtat bastant.

No es tracta només d'un petit acte fortuït, d'un fet aïllat sense més importància, sinó d'un succés que posa de manifest una realitat que abans semblava llunyana però que cada vegada més sembla materialitzar-se amb més i més força: la radicalització de la política. En els últims mesos la situació política s'ha degradat fins al punt en què actes com aquest, la crema de banderes, els enfrontaments al carrer, els actes d'odi, s'han convertit en cosa habitual als nostres ulls. Fins a quin punt hem d'arribar? Fins a quin punt cal que portem la situació per tal que sortim d'una vegada de la nostra letargia i ens dignem a actuar? Fins que sortim al carrer a barallar-nos? Fins a l'enfrontament armat? Què fa falta perquè reaccionem i posem fi a aquesta situació d'allò més absurda? Les generacions futures jutjaran les nostres accions en aquest moment determinant de la nostra història en què la força de la nostra política i la veritat de la nostra paraula, que s'omplen d'enteniment i diàleg quan ens interessa, són posades a prova.

per Àlex Torress

Retallades als treballadors públics

Valldoreix! De reunión en reunión de vecinos

Los vecinos de los diferentes barrios de la EMD de Valldoreix se organizan tras el desconcierto y la parálisis de la administración por no resolver el problema de Seguridad y de los destrozos del temporal de hace unos días. Los vecinos de Can Monmany y de la Guinardera están convencidos que creando unas asociaciones conseguirán defender mejor sus intereses delante de las administraciones, ya que el Ayuntamiento parece que mira hacia otro lado y no resuelve los problemas de seguridad que están sufriendo diariamente. Pasan así la responsabilidad a los vecinos para que se organicen al margen de la administración, muchos de los cuales ya hace años que han fortificado sus propios hogares y han contratado para que gestionan la vigilancia por el barrio a diferentes empresas de seguridad.

En algunas de estas reuniones he estado presente como vecino afectado y he asistido a la iniciativa vecinal donde se han apuntado ideas diversas como la colocación de varias cámaras de vigilancia en sitios estratégicos tanto en Can Monmany como la riera de la Guinardera. Como afiliado al PSC Gent per Sant Cugat he creído conveniente trasladar las graves preocupaciones de los vecinos a mis representantes en Sant Cugat para que soliciten una reunión de Seguridad con el Conseller de Interior de Generalitat para reforzar el equipo de Mossos o cualquier otra medida que crea conveniente y que ayude a reforzar la seguridad en Valldoreix.