ENTREVISTES

TINO RUBIO. 

Fa 48 anys que viu al barri del Centre-Estació Sant Cugat, prové d’un poble de Guadalajara. Admirava Barcelona i va trobar el seu arrelament vital seguint les passes de la seva germana. És conegut pels anys que ha passat també treballant amb el seu germà Autoservicio Rubio, ara s’ha jubilat i té temps per dedicar al què li agrada: la cultura i la fotografia i col·labora en un mitjà local amb les seves instantànies.

És fàcil trobar-te amb la càmera pel carrer en els actes de la ciutat, quantes fotos deus haver fet? Més de 100.000 fotos tinc estudis i ànima d’artista, em conec bé els racons del barri, m’apassiona.

Creus que és dinàmic el barri? Crec que està discriminat respecte als esdeveniments que es fan a la ciutat, sempre cauen de la banda del monestir, a partir de la plaça 4 Cantons, tot i que la posada en marxa de Can Maristany i el nou projecte de la casa Aymat han ajudat en actes sota sostre però no al carrer.

En el barri hi falten equipaments? Si, però ha passat una cosa força important amb l’arribada de l’Ateneu, al mateix temps un greuge important i és que la única associació que dinamitza el barri que és la Veïnal del Centre-Estació no té un espai i a vegades sembla que se li posin impediments per celebrar actes i dinamitzar.

El PSC ha reclamat l’antic ajuntament i Can Quitèria per compartir-lo, què n’esperes? Crec que fa falta un espai per reivindicar l’escola del tapís i el paper de Grau Garriga i la tradició Santcugatenca amb el tapís, però no cal escanyar espais, ara estaria bé poder-ho compartir si és possible, i ubicar-hi també la seu de l’associació veïnal.

Com veus el barri? És un barri amb gent dinàmica i ganes de fer i ajuda l’estació, però hi ha places que estan desaprofitades com la plaça Lluís Millet, és un barri net, els carrers estan ben cuidats, tot i que les zones de contenidors és bruta, crec que no funciona la recollida de volumètrics, no és organitzat, la proposta que hi havia anteriorment era bo.

I els autobusos que passin per la plaça de l’estació, i de la mobilitat? És un perill brutal, caldria buscar una solució que anessin cap un altre lloc, ha de ser possible. El veritable problema de la convivència en la zona peatonal és el mal ús de la bicicleta i dels nous vehicles elèctrics, patinets i altres... són perillosos i incívics, cal més informació, consciència i formació, els vehicles han d’anar pel seu lloc.

És un barri segur? Els barris de les estacions són complicats perquè són focus d’anades i vingudes i això és propens, però com a mínim l’estació està vigilada, potser el punt més conflictiu és la plaça dels 3 pous, possiblement caldria repensar la disposició dels elements que hi ha, i també potser fer-hi alguna acció social.

Què en penses del comerç de proximitat? S’hauria de millorar l’accés de càrrega i descàrrega, l’accessibilitat és vital, el comerç ha de donar més serveis però l’ajuntament ho ha de preveure.

Com et defineixes ideològicament? De centre-esquerres, però sempre m’he mostrat independent, les etiquetes que s’arrosseguen no m’agraden, ara bé m’agrada que les coses funcionin socialment i que ningú es quedi enrere.

FOTO: Artur Ribera per el TOT Sant Cugat