La setmana dels minuts

Aquesta setmana, quan la gran majoria tenia posat el seu pensament en poder fer un petit 'descans', ens hem trobat en un seguit de fets que ens han trastocat el calendari i els sentiments. Ens hem hagut d’aturar, de tot cor, amb la necessitat d’expressar el nostre dolor i la nostra ràbia per mostrar amb contundència, d’una banda, la solidaritat davant la barbàrie del terrorisme i de les seves víctimes innocents, i, de l’altra, per acompanyar el nostre dol col·lectiu per les víctimes del luctuós accident de Freginals i també del primer aniversari de les persones que van perdre la vida als Alps francesos on es va estavellar l’avió de Germanwings.

Ens despertàvem diumenge amb la baixada a mig pal de la bandera europea, davant l’acord assolit per la UE amb Turquia per a la repatriació d’immigrants, fora del què són els drets internacionals, i en el mateix ple municipal de dilluns els socialistes presentàvem una proposta d’urgència per mostra-hi la nostra desaprovació, totes les forces presents hi van donar suport.

El mateix dilluns quan encara mostràvem la nostra indignació per la gestió de la crisi humanitària dels sirians i refugiats de guerra, ens alçàvem amb la tràgica notícia de l’accident de l’autocar de Freginals, les 13 noies mortes i la resta de ferits, mentre érem convocats a retre un minut de silenci a les portes de l’ajuntament en senyal de condol.

ASSADEGA'M, entitat modèlica.

Si hi ha una paraula que defineix els temps que vivim, és ansietat. L'atur, l'angoixa de no arribar a final de mes, la incertesa del no saber què passarà demà, la malenconia d'un passat al qual ja no podrem tornar, la frustració d'uns fets que no podrem canviar...

Des dels inicis de la crisi econòmica, la depressió i l'ansietat, molt relacionades entre si, han disparat les seves xifres entre la població de manera alarmant. Les pors, massa sovint racionals i contra perills reals, el patiment i les ombres que envolten a milers de famílies en el seu dia a dia, han anat, en molts casos silenciosament, com gota malaia, desgastant cors i ànimes que un dia, de sobte, esclaten en mil bocins.

Ansiolítics, benzodiazepines, somnífers... Segons el darrer informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) han augmentat el seu consum en un 57% en els darrers 12 anys, quatre vegades superior que el d'Alemanya. Els antidepressius, en 10 anys s'han triplicat de 26,5 dosis per cada 1.000 habitants (any 2000) a, 79,5 (2013), segons l'Agència Espanyola del Medicament. Això només és la punta de l'iceberg. La manca de salut mental és, més que la mancança d'altre tipus de salut, un fet, sinó totalment incompatible amb la felicitat de qui la pateix, sí molt antagònic, minorant tanmateix, en major o menor mesura, la dels qui l'envolten. Per tant, aquestes xifres podrien ser uns bons indicadors sobre l'estat de la felicitat d'una població, és a dir, del nostre malestar, i així, de manera probablement més efectiva que d'altres indicadors econòmics, alguns dels quals es permeten assegurar que ens estem recuperant de la crisi, podem fer-nos una idea més realista de com tenim de lluny encara el tan cobejat estat del benestar.

Erotitzant nenes

Es que el mercat mai en te prou?. Atenció a les seves conseqüències. Moltes famílies potser creuen de bona fe que aquesta es una eficaç manera de millorar la situació actual i futura de les seves filles.

Recordeu aquell disbarat de cançó i espectacle en la que una petufa i graciosa nena cantava “ Antes muerta que sencilla ? Un escàndol. Una lletra que cap mare ni pare hauria d’haver tolerat. Però, en canvi va tenir un èxit enorme, una gran popularitat.. No es d’ara aquest fenomen que tendeix a mostrar-nos nenes que imiten no solament la roba i els gestos de les dones de mes edat- i que te una explicació en els jocs d’imitació tant freqüents en la infància. El que es relativament nova es la progressiva sexualitzacio, erotització mitjançant la roba, maquillatges i sobretot els gestos i moviments..) que s’està produint i que s’exhibeix no solament amb tranquil•litat sinó sovint amb gran complaença per part de pares i família. Alguns viuen aquest fet com una promoció personal de la nena i indirectament d’ells mateixos. Potser esperen convertir-se així en personatges mediàtics , en persones importants. Estem incorporant models de comportament que ens arriben directament de les Ameriques : els concursos de bellesa per nenes abunden. Aviat se les ensenya a competir en aquests termes mentre les grans industries, les corporacions de la moda i productes de bellesa es freguen les mans buscant nous mercats. El cos de la dona ha estat i segueix essent un bon i lucratiu mercat. Sobre la normal voluntat de ser i estar agradables s’ha construït una mitologia i un esclavatge que imposa normes i mides. I culpabilitza i inseguritza tota persona que no s’ajusta a uns ideals- que com a tals- son evidentment inassolibles. I que continuen generant una frustració que impulsa a comprar mes, gastar, operar-se etc etc... Resulta que hi ha un altre terreny, un altre nínxol de negoci per explotar : la infància femenina.. L’avidesa incontrolable dels mercats s’hi esta instal•lant de ple, sense que hi hagi prou resposta sobre les conseqüències d’aquest deixar-se o inclús col•laborar amb entusiasme..

Hospital Vicente Ferrer

És una reivindicació històrica pels ciutadans dels municipis afectats.

 

Ja fa uns anys que sentim a parlar de l'Hospital Vicente Ferrer, que ha de donar servei sanitari a una part important de la comarca del Vallès Occidental. Òbviament Sant Cugat es troba en aquesta part de la comarca, juntament amb Rubí i Castellbisbal que actualment tenen com hospital de referència la Mútua de Terrassa.

Amb la construcció del nou hospital de referència al terme municipal de Rubí, els ciutadans de Sant Cugat tindran moltes més facilitats d'accedir al nou centre sanitari de referència.

Cal recordar que és un projecte que el va dissenyar i desenvolupar el Govern de la Generalitat en l'època del Tripartit. El projecte de l'Hospital Vicente Ferrer en línies generals és un gran projecte, ja que té bones connexions pel que fa a transport públic amb la parada de ferrocarrils de la Generalitat a Sant Joan i per si es vol anar amb vehicle, està al costat de l'AP-7.

Consells de participació i consultes

Ara està de moda. Tots els partits lluïm les nostres millors paraules per donar cobertura als consells de participació. Fem lloances del què teòricament haurien de ser, de com haurien d'estar gestionats, de com s'haurien de vertebrar i qui en pot formar part.

Fa quasi un any que hem encetat un nou mandat i ara acabem de constituir el que ha de ser el 'consell de consells' (el Consell de Ciutat). Primer podríem analitzar en què consisteix un consell, com es reglamenta i qui decideix qui el forma. En aquest punt és on hi ha les primeres discrepàncies, almenys des del PSC ho veiem així.

Els consells territorials són representatius i operatius en funció dels barris que hi són presents? Els dos del centre ni de bon tros! La resta, a excepció de les Planes, també es poden discutir. A la Floresta, per exemple, hi ha el nucli de Sol i Aire que poc hi té a veure, llevat que formen part de l'entorn de Collserola. I Can Mates té poc a veure amb Mira-sol. Al meu entendre dues realitats diferenciades. Tenim en el sector del centre Volpalleres i Can Barata que no s'assemblen a Sant Francesc, a Can Trabal o al barri del Centre-Estació, només per citar uns exemples. Realitats diferents en el mateix sac. La proposta de realitzar noves divisions està sobre la taula.