Santcugatencs pel món


El cap de setmana passat una notícia va acaparar l'atenció dels mitjans informatius locals. Una família de Sant Cugat recorrerà Europa per les vacances, 29 dies per visitar París, Amsterdam, Zagreb, Budapest, Praga i Milà, entre d'altres. En un total de 13 països tenen previst realitzar 5.104 quilòmetres per 'explicar que l'1 d'octubre els catalans votarem per aconseguir la independència'. La gesta realment mereix ser notícia, però no solament en l'àmbit local.
Jo, passaré uns dies de vacances, tan sols cinc, a la selva d'Irati, bé, més que selva és un bosc dels Pirineus de Navarra, però a mi no em motiven els alts valors patriòtics, simplement em dedicaré a tasques més egoistes, passejar, i passar uns dies d'intimitat amb la meva parella. Comprenc que en el meu cas no és notícia per obrir les portades de la premsa local.

Pel catalanisme i l'estat federal: declaració de Barcelona

El passat dissabte 15 de juliol els i les socialistes proclamàvem Miquel Iceta com el nostre candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya en el marc d'un Consell Nacional obert. Un palau de congressos ple de gom a gom, amb un grau d'optimisme i entusiasme elevat, es respirava un aire d'entusiasme i de 'remuntada' que es reforça amb les darreres dades demoscòpies dels mitjans de comunicació i de les entitats utilitzades per les administracions en les seves mostres.

És obvi que s'ha d’agafar amb molta cautela, però com a mínim tots coincideixen en la tendència, que la ciutadania ens torna a veure com una possible solució a la sortida de l'actual situació política del país i de l'estat. Per això els i les socialistes volem estar preparats i estem fent molta feina. I en aquest sentit, dies abans es va gestar el document 'Pel Catalanisme i l'Espanya Federal', el que s'ha anomenat la 'Declaració de Barcelona' prenent el nom com una passa més a la realitzada just per aquestes dates l'any 2013 'Declaración de Granada' on es posava de manifest una aposta per una profunda revisió i una actualització urgent de l'Estat Autonòmic.

Precisament en la 'Declaració de Barcelona' les i els socialistes volem 'superar l'enfrontament entre l'immobilisme del govern central i la proposta independentista, obrint un escenari de diàleg i propostes que ha de culminar en una reforma federal, amb la millora de l'autogovern i el reconeixement de la realitat plurinacional'.

Sant Cugat, ciutat post-industrial

Afortunadament, Sant Cugat és un dels municipis que tenen un índex d'atur més baix, fins i tot a escala estatal. Però això no ens ha d'aturar en la recerca del veritable objectiu: arribar a l'atur zero o l'estructural, que és aquell format per les persones que simplement estan en procés de canvi de feina. L'estadística és positiva, però mai hem d'oblidar que darrere de cada número i cada dada hi ha una persona o una família que pateix i que no pot desenvolupar la seva vida en plenitud, satisfer les seves necessitats o complir els seus somnis i objectius.
A la nostra ciutat, la major part dels llocs de treball que conformen l'oferta laboral ja no es dediquen a la manufactura, i una gran part de la producció que es porta a terme no són béns. Ara, un gran percentatge dels llocs de feina a Sant Cugat no produeixen aquests béns tangibles i materials, sinó informació i serveis.

Així, la majoria de les persones que tenen un lloc de feina a una ciutat postindustrial com és Sant Cugat treballen en oficines, call-centers, restaurants, centres sanitaris, educatius, d'investigació, comerços, etc. El cas més paradigmàtic però no l'únic seria el de Delphi: amb el fenomen de l'automatització de les fàbriques, seguit per altres com la deslocalització, molts treballadors van ser desplaçats cap a altres sectors com els serveis, la gestió del coneixement i la innovació, basant en el tractament de la informació la resposta a la progressiva implantació al nostre territori de la indústria 3.0.

Tenint en compte aquests canvis en l'estructura productiva, sens dubte l'eina essencial per arribar a aquest objectiu d'atur zero o estructural és la formació. És imprescindible facilitar la formació necessària per a inserir al mercat laboral als aturats, incidint sobretot en els perfils que tenen més dificultats d'integració per motius d'edat, educació, etc. i per això les diverses actuacions portades a terme a través de les polítiques actives d'ocupació i que es basen en la capacitació per inserció - com per exemple els Plans d'Ocupació- continuen sent tan necessàries i positives.

JULIO JIMÉNEZ 
 

Festagem-la

Bona Festa Major. Estem immersos en plena Festa Major, la festa grossa. Dies per gaudir de totes les activitats que any rere any la majoria de les nostres entitats ens proposen. Activitats diverses i variades, per a tots els gustos i totes les edats.
Hem de felicitar i reconèixer explícitament el treball de tot l'equip de persones que ho fa possible, sobretot d'aquells treballadors i treballadores públiques i voluntariat que mentre nosaltres participem, amb el seu esforç i constància ens ajuden a fer-ho amb qualitat, seguretat i responsabilitat: Policia Local, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, ADF, brigada municipal, serveis de neteja, Creu Roja, equip de Cultura i tanta i tanta gent de les entitats que ajuden a fer que la resta puguem estar de festa. Agrair també als periodistes per la seva difícil tasca de combinar el seu treball amb la gresca i portar-nos imatges i notícies relacionades amb aquests dies de cert desori.

Creiem que la taula de programació ha fet un esforç d'integració de totes les activitats, de tot tipus de cultura, edats, estils, etc. Anem pel bon camí, des del respecte i reconeixement del seu treball realitzat encara ens queda una passa més per assolir plenament aquesta integració, tot i que hi ha una molt bona feina al darrere.

Des de fa uns anys el debat està servit, per què no vénen grans artistes o esdeveniments a la nostra ciutat? Gestionar i governar a gust de tothom és molt complex, els mateixos que ens queixaríem perquè no actua aquest o aquell altre autor, ens queixaríem si no rebem suport per organitzar l'activitat de les nostres entitats, un equilibri difícil. El que és clar és que s'ha de fer una tria, i qui té la potestat de fer-ho no ho té gens fàcil, hem apostat per un model de Festa Major i és conseqüent portar-ho a terme. Mai plou a gust de tots. Això sí, podem ser crítics i propositius com una societat avançada, democràtica, participativa i tolerant. Els temps canvien i les nostres festes i tradicions també. El 'sempre ha estat així' no és excusa per combinar-ho amb noves propostes, nous balls, que si arrelen es convertiran en costum i si no amb 'proves pilot'. També cal discutir el terme 'sempre' des de quan? I qui el marca? Tradicions d'aquí? Del poble? Del país? De la gent que fa dècades que viu a la nostra ciutat o només d'aquells de famílies centenàries? Mirem de ser integradors amb tots els col·lectius, amb els nouvinguts també? Moltes preguntes d'un debat complex i que desperta reaccions diverses.

En tot cas, el model de Festa Major proposat aposta per les activitats i les entitats de 'proximitat', i els socialistes com una entitat més i des de quasi els seus inicis seguim fidels en la nostra participació en el concurs d'arrossos, gaudint dels companys i companyes, amics i amigues. Ens veiem per Festa Major, que tingueu tots una bona festa!