Informació o publicitat

'Les notícies són allò que algú vol que no es publiqui; tota la resta és publicitat'. Aquesta és una frase atribuïda a George Orwell -si bé no podem confirmar que sigui originària d'aquest escriptor- cert és que és una de les persones que més ha estudiat la relació, entre el Poder, la informació i la manipulació.

El Poder, independentment de la seva forma, és un element amb vida pròpia que sempre tendeix a defensar-se, consolidar-se, expandir-se. I per complir la seva funció necessita sempre la capacitat de controlar la informació. El Poder és conscient que la societat és qui li atorga aquesta concessió, per això es preocupa de controlar-la i potenciar la seva imatge a través de la publicitat.

L'equilibri és complex. Un Estat democràtic només és possible amb informació lliure i plural. Una de les funcions del periodisme és la d'estar atent a l'actuació política. La relació entre política i premsa és delicada i exigeix el màxim respecte entre ells. Un polític no ha d'interferir en el treball d'un periodista de la mateixa manera que quan un periodista passa a exercir de polític el seu treball anterior queda com a mínim qüestionat, i la relectura dels seus articles es fa des d'una altra perspectiva.

Ocupem-nos de Sant Cugat


Som dels que no ens resignem quan les coses van mal dades, els i les socialistes som dels que lluitem davant les injustícies, i ho fem des d'un pragmatisme absolut sense renunciar a la nostra voluntat de transformar el món. No utilitzem la violència, ni física, ni verbal, no fem pintades i respectem les normes que entre tots ens imposem, i si no ens agraden no ens les saltem. Utilitzem la paraula, la raó el seny, negociem i consensuem per aconseguir allò que volem, i si en un primer intent no ho aconseguim, persistim i intentem seduir l'adversari i cedim si fa falta, encara que sigui per avançar un pas, potser de vegades més lent del que desitjaríem, però allò que fem amb solidesa i que costi retrocedir.


Hem demostrat que teníem ganes de fer progressar Espanya, que estem preocupats pel bloqueig de Catalunya i que estem desencisats de la paràlisi de la nostra ciutat i del 'bucle' de determinats temes encallats a la nostra ciutat i que no ens en sortim. La negativa del vot independentista d'ERC i JuntsxCatalunya (o PDeCAT) ha suposat l'enterrament dels Pressupostos de l'Estat i la convocatòria d'Eleccions Generals un mes abans de les Municipals i Europees. Voldran justificar-ho, qui a trencat el diàleg 'amb condicions' no ha estat Pedro Sánchez. No hi ha lògica de donar suport a una moció de censura i després fer caure el govern dialogant socialista i 'castigar' a la ciutadania sense proposar cap solució legal per a Catalunya. I ara diuen que volen bloquejar l'Estat i desbloquejar la democràcia. L'enrocament no porta enlloc, han comès un greu error i són responsables directes amb el suport i la pinça de la ultradreta del PP, Cs i donar ales a VOX.

Feminisme

L'esdeveniment que va marcar la data del 8 de març es remunta al 8 de març del 1857, quan centenars de dones d'una fàbrica textil de Nova York van protestar contra els baixos salaris, que eren menys de la meitat al que percebien els homes per la mateixa tasca. Aquesta jornada va acabar amb 120 dones mortes a causa de la contundència amb què la policia va dispersar la protesta. No podem negar que al llarg de la història la dona treballadora ha sofert una doble discriminació, per ser treballadora i per ser dona.

Des de la meva visió d'home no puc deslligar la lluita obrera de la lluita feminista, que és la lluita per aconseguir una societat de persones lliures, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions i això només s'aconsegueix amb l'apoderament i el reconeixement.

En la 1a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada el 1907, la líder socialista Clara Zetkin va plantejar una resolució en la qual instava tots els partits socialistes a realitzar una campanya a favor del vot per a la dona. Uns anys més tard, el 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, Zetkin va proposar la celebració d'un Dia Internacional de la Dona.

La mare del meu amic

Em pregunta un amic: 'I quin mal i, sobretot, a qui havia fet mal la meva pobra mare?'. M'ho pregunta amb els ulls fixos i clars. 'Quin mal -insisteix- els ha fet perquè la ingressin tancada, vigilada en una caseta on no pot ni sortir sola al jardí?'. 'Supervigilada, controlada... Per què?'. Li contesten: 'És que estava malalta, neguitosa, no sabia on era, volia tornar a casa, feia i desfeia maletes, sovint oblidava el nom dels fills i, finalment, després de moltes i complexes negociacions, la van admetre en aquest lloc tancat pel jardí'.

A la mare del meu amic l'han portat a una residència després de molts tràmits, papers perduts, negació de la gravetat del seu estat. El meu amic continua, visiblement dolgut: 'Què ha fet ella de dolent perquè hagi de viure com en una presó? S'ha fet gran, sí, però no és això el que pretén la medicina actual? Ha perdut facultats, sí, però no es tracta justament de mantenir durant el màxim temps possible la capacitat de pensar i raonar, la saviesa acumulada dels anys i les experiències viscudes?'.

A la nostra societat cada vegada les persones som més velles. I requerim més cura, més atenció, més consideració, més afecte. O és que al final de les nostres vides deixarem de ser tractades com a éssers humans? Què ens està passant? He vist homes negres de gairebé dos metres d'alçada demanar a homes blancs el privilegi i l'honor de poder conèixer els seus pares, que ja són grans, perquè ells, en la seva cultura, els consideren un inestimable tresor. En aquest aspecte essencial, el que reconeix el valor de la humanitat, ens porten molt d'avantatge!