FESTA MAJOR SANT CUGAT 2018

Seguretat i mobilitat a Valldoreix

Com a veí de Valldoreix estic molt preocupat per molts temes sense resoldre que hi ha al nostre municipi. La seguretat i la paràlisi municipal que hi ha. No m'agrada dir que no es fa res, però des de l'associació veïnal de la qual sóc membre - Gent per Sant Cugat Valldoreix - no estem contents. Cada vegada que parlo amb un amic o membre de l'associació he de sentir: m'han robat a casa. Que podem fer? No paguem prou per tenir una vigilància 'canyera' a Valldoreix!


Són veïns de segona o què? Crec que hi ha prou de no fer res. Nosaltres sí que hem fet coses, hem organitzat un grup de veïns i hem fet feina, des de la nostra denúncia a les autoritats pertinents, hem detingut molts lladres. La policia s'ha posat les piles i creiem que portem diverses setmanes que no sento 'm'han robat a casa'.



La veritat és que la veu del poble és molt important i podeu tenir més cura que des de l'associació veïnal Gent per Sant Cugat i, des del PSC, partit del qual sóc membre, no callarem fins que tinguem un suport prou fort perquè no torni a passar aquesta deixadesa de les funcions aquí l'EMD de Valldoreix.
Nosaltres com a veïns, volem que comencin les obres del Baixador, estem farts de la pols. Sí, sí la pols a Valldoreix, encara l'any 2018 tenim carrers de terra al nostre municipi, el projecte no està ni consensuat amb els veïns.
Valldoreix necessita un canvi d'estil de fer les coses, més diàleg amb tots i menys sectarisme. Els catalans som gent que soluciona coses no posem tants pals a la roda i busquem més solucions.

Hipócritas

Hipócrita, según la definición de la RAE, es aquel que actúa con hipocresía. Es decir, aquel que finge sentimientos o cualidades que, en realidad, contradicen lo que verdaderamente siente o piensa. El concepto de hipocresía proviene de un vocablo griego que hace referencia a la función de desempeñar un papel, de actuar.


Ciudadanos (Cs) siempre ha dicho que su razón de ser es la lucha contra la corrupción y la 'vieja política', pero en las últimas semanas han demostrado que 'finge sus sentimientos o cualidades' al unirse a Rajoy en contra de la moción de censura, después de que el PP ha sido condenado por corrupción. Ciudadanos y el PP han quedado solos defendiendo la putrefacción de la política.

Comín

No hi ha espècie més irreverent i descarada al panorama polític català que la que conformen aquells que van saltar del vaixell del socialisme, just en el moment que va acabar el segon tripartit. Ni abans, ni després. Exactament quan el PSC va perdre la direcció política del país per donar pas a l'astúcia del senyor Mas i al govern de les forces polítiques, que atenent al nom de Convergència i Unió, resultaren ser les més corruptes de la història contemporània de Catalunya. Per cert, malgrat que la mona es vesteixi amb finíssimes sedes, mona serà, tot reconeixent els esforços del PDeCAT per a elaborar sopars de duro.


Citar a tots els saltimbanquis em fa mandra. Alguns s'han col·locat ràpidament en primera línia, com és el cas del senyor Ernest Maragall, el qual no es pot imaginar a si mateix sense despatx i sense assistent. D'altres segueixen insistint, tossuts i incansables, a veure què hi ha del meu. I em ve al cap el senyor Joan Ignasi Elena. Tenaç en la seva maniobra per fer-se un lloc, no li acaba de sortir bé això d'acomodar-se, ni l'assumpte del Pacte Nacional pel Referèndum ni el d'arribar a ser Conseller de la Generalitat. 'No surrender', Sr. Elena, el camí té aquestes sinuositats.