Fa poc hem rebut la notícia de la decisió presa per un científic australià de 109 anys que va viatjar a Suïssa per morir com desitjava. Diuen que escoltant Beethoven. D’Austràlia a Suïssa, gairebé res. La notícia ha coincidit amb la iniciativa socialista de debatre al Congrés dels Diputats la regulació de l’eutanàsia, és a dir, del dret humà, pres lliurement i voluntàriament, de morir com i quan una persona vol.
Em sorprenen, en primer lloc, tants escrúpols enfront d’un tema que ens afecta a tots, i sobretot la penalització que poden patir els professionals per ajudar a morir a qui realment ho vol. Sobretot em sorprèn des d’una òptica col·lectiva, política, quan penso que aquests països dits civilitzats no tenen cap empatx a facilitar negocis d’armes bo i sabent que mataran molta gent que no vol morir, normalment civils indefensos. I continuo pensant en les morts al mar de gent que vol viure i fuig de les guerres o la fam, que moren prop de les platges, que uns mesos després s’ompliran de xiringuitos per als estiuejants. I penso que aquests civilitzats països contemplen com moren infants de fam per sequeres o per epidèmies evitables.
