Un dels temes que la celebració del dia d'Europa, el 10 de maig passat, ha posat de nou sobre la taula és la crisi dels refugiats. Crisi que es perpetua sense solució i sense que sapiguem gaire bé què està passant, quines son les condicions en què es troben els milers de refugiats vinguts a Europa en els darrers anys, com està el tema de la reubicació, si l'allau segueix sent el que era, si els morts en el camí augmenten o disminueixen. Parlem dels refugiats com si fos una qüestió secundària, quan en parlem, calen tragèdies grosses perquè esdevinguin notícies que obrin els informatius i alimentin la mala consciència que com europeus i com persones hauríem de tenir.
D'ençà que la UE va pactar amb Turquia que aquest país es fes càrrec de
la majoria de refugiats de Síria, el problema a Europa ha quedat
aparcat, silenciat o ignorat. Sabem que Espanya segueix sense fer-se
càrrec dels 17.000 refugiats que li tocaven (només n'ha rebut 160). Les
informacions i anècdotes que esporàdicament van arribant son
decebedores. Per exemple, la d'un matrimoni ucranià, amb dos fills, que,
després de passar un any entre nosaltres, bastant integrats i amb feina
per ell i ella (ell, a una empresa de Sant Cugat), acaben de rebre la
notificació que no se'ls hi concedeix el dret d'asil. Se'ls declara
il.legals i han de tornar a començar i buscar per un altre via qui està
disposat a acollir-los. Posar-nos a la seva pell, des de la nostra
situació de ciutadans amb tots els drets garantits, és impossible. És
per això que el compromís d'hospitalitat s'esvaeix fàcilment si és que
algun cop ha estat vigent.
Falta voluntat d'acollir realment als que estan trucant a les portes que romanen tencades. Les excuses valen poc. Cert que son els estats els que tenen la responsabilitat primera de garantir l'acollida. Però Espanya no respon i Europa no fa valer el poder que té per imposar la quota que va ser acordada quan semblava que s'ho prenia seriosament. Que no pot fer res si els estats se li giren d'esquena? Bé se'n va sortir per fer complir les polítiques d'austeritat! Aleshores si que va funcionar l'eficiència! Repeteixo: qüestió de voluntat.
Falta voluntat d'acollir realment als que estan trucant a les portes que romanen tencades. Les excuses valen poc. Cert que son els estats els que tenen la responsabilitat primera de garantir l'acollida. Però Espanya no respon i Europa no fa valer el poder que té per imposar la quota que va ser acordada quan semblava que s'ho prenia seriosament. Que no pot fer res si els estats se li giren d'esquena? Bé se'n va sortir per fer complir les polítiques d'austeritat! Aleshores si que va funcionar l'eficiència! Repeteixo: qüestió de voluntat.