Gestionar amb cinquanta i pocs per cent

Jo no en sabria, ho reconec! Fa temps que hi penso i en moltes ocasions crec que un cert atzar fa que el gran o el petit món avancin cap a una direcció o altra. Sovint 2, 3, 200, 3.000 vots, que representen un 50 i poc % decanten un tema fonamental i m'esgarrifa.

Quan una persona vota no sempre està al 100% segura del que pensa que serà el millor per aquell col·lectiu. A vegades hi ha un romanticisme al darrere, una emoció, un jo voto sabent que no sortirà, interrogants... La presa de decisions, especialment quan cal optar entre dues opcions i realitzada per una majoria limitada del 50% més o menys, planteja molts problemes.

El 3 de gener de 2016, el consell polític de la CUP, per un 53%, va decidir no investir Artur Mas com a President de la Generalitat. Podria haver passat el contrari si algun/a líder hagués defensat millor la postura contraria o bé tingués més membres de la seva corda.

Quan l'1 de febrer de 2016 Hillary Clinton guanya a Bernie Sanders (52% front 43%) vaig pensar que ni jo mateixa sabria què fer. Hillary era una dona, però estava més d'acord amb Sanders. Aquest resultat va afavorir a Hillary?

Quan el 23 de juny de 2016 Anglaterra vota en referèndum la sortida del Regne Unit de la Unió Europea o 'Brexit' amb un ajustat 52% front a un 48%, moltes persones que no van votar es van dur les mans al cap i segueixen en una situació complicadíssima.

Crida per la realitat

Esteu a l'atur i patiu per la manca de feina? Teniu un familiar amb alzheimer a casa? Patiu perquè els estudis que vol fer el vostre fill costen molts diners? No trobeu un pis de lloguer perquè el preu puja massa? Anar al metge és una aventura perquè l'hospital està molt lluny?


Aquests són problemes que existeixen a la realitat de la nostra ciutadania, de les persones que viuen i treballen a les nostres ciutats. Problemes comuns que compliquen les nostres vides i que no podem solucionar nosaltres sols. Necessitem el suport de les nostres administracions per trobar solucions que puguin millorar les nostres vides.

El poder transformador de la política consisteix a millorar la vida dels nostres conciutadans, La política és vocació de servei. Els objectius han de ser clars i concrets. Les persones tenim problemes concrets i demanem dels nostres líders solucions concretes.

Sovint la nostra felicitat està molt a prop. Només cal una decisió política, una bona gestió dels recursos públics: tenir oportunitats per treballar, tenir suport a casa pels nostres malalts i per les persones grans, tenir accés als estudis i a la formació que volem i no que depengui del preu, viure al lloc on volem viure sense endeutar-nos massa...

No cal fer volar coloms, no cal aixecar banderes ni assolir somnis llunyans. Només necessitem solucionar els problemes comuns de les persones. I això ja és molt.

Un nou esclat feminista...

Aquesta vegada, s'ha produït una mobilització massiva, gairebé universal. I calia, sí. Fins a la gran trobada que Nacions Unides va organitzar a Beiging no estava gens clar, formalment i realment que els Drets de les Dones formessin part del que des de fa mes de dos segles, es consideren els Drets Humans Fonamentals.


Per estrany i contradictori que sembli, la meitat de la Humanitat ha continuat essent considerada una ciutadania de segona o tercer categoria. Aquest fet, no tan sols va costar la vida a moltes dones que en temps de la Revolució Francesa reclamaren els mateixos Drets Humans que els Homes (la mes coneguda Olympia de Gourges), sinó que tots els esforços posteriors per assolir una certa igualtat de Drets, s'han trobat frenats, impedits per una , diguem-ne 'cultura' mil·lenària tant arrelada, que l'única història, l'únic relat públic i difós, ha estat construït, protagonitzat pel patriarca, i mentrestant la història real, la no dita, s'ha anat sustentant sobre la vida, el treball de la majoria silenciosa de dones. EI seu silenci públic, ara ho anem veient, ha deixat dèficits humans d'unes dimensions que encara ara, no som capaços de valorar. Potser algun dia llegirem el relat de les grans conquestes i guerres amb gran tristesa, i podrem calibrar on ens ha dut el silenci públic de les dones, que fa que la història sembli un gran compendi de 'hazañas bélicas'