Diàleg, acord i pacte

Catalunya està vivint moments crítics, posar en evidència el model d'estat és bo, el problema deriva en com i quina és la proposta. Se'ns emmiralla amb una república, però no es diu res més. Ni com ens ho farem sense el suport de l'Estat, com aconseguirem pactar amb un estat del qual ens acabem de separar? Les pensions, els tributs, les inversions, la seguretat, la transferència de les infraestructures i la resta. I d'Europa? Sense ser capaços de retenir totes les subvencions pels nostres municipis, empreses i projectes. Com ens ho farem com ports i aeroports deixin de ser porta d'entrada aranzelària europea, o quan deixem de pertànyer a l'espai Shengen. Aquesta i molt més, pot ser una realitat que ens espera si tira endavant un somni i una il·lusió col·lectiva molt nombrosa, però que no és la majoritària. Pot ser votar la solució per saber-ho? Podria ser però amb garanties i amb ganes de preguntar amb criteri i informació.

Tot sembla encaminat a què s'aconseguirà la independència, que ja està fet, que tan sols queda la darrera passa. Mitjans de comunicació, creadors d'opinió, missals, entitats i partits sobiranistes ens ho volen fer creure, que no hi ha res a fer perquè el 'moviment' és imparable. Que la revolució dels somriures pacífica ja toca la seva fita final.

Doncs des del nostre punt de vista no és així, hi ha moltes mancances de contingut en el discurs, mancances de planificació i estratègia, incoherències argumentals en les xifres econòmiques explicades, desajustos de convivència interna i també de relacions internacionals. I una realitat no explicada prou d'aquest moviment pacífic, no hi ha un debat serè en els entorns familiars i d'amistat per aquesta qüestió, es coarta la llibertat d'expressió d'aquells que no hi són favorables, s'increpa i insulta a càrrecs electes de manera verbal i també a través de les xarxes, s'assetja a forces de seguretat que fan la feina, s'ataquen a seus de partits, es pateixen pintades insultants, no s'escolten altres alternatives... Però això sí, tot es fa sota una normal aparença cívica i sota un cert silenci informatiu, doncs la realitat és que passen coses que no s'expliquen prou.

Els socialistes no creiem que es donin les suficients garanties per participar-hi, sense cens oficial, sense sindicatura electoral per vetllar pel procés, sense una campanya equitativa, sense uns indicadors que ens faci preveure una transparència en el recompte, sense una manca d'intimitat per exercir el vot, sense un acord per fer-ho de manera normal, no es pot fer. Per això diem que amb nosaltres no hi comptin.

Sorprenen fets com, col·lectius que han estat molt castigats per aquest govern ho perdonin tot i s'hagi donat la volta en pro d'una il·lusió utòpica. La comunitat educativa, les marees blanques, els bombers i els pagesos en són un clar exemple de com s'ha estat capaç de girar el discurs de les retallades i manca d'inversió, potser a alguns ens manca entendre que amb la independència s'arranjarà tot. Un altre fet és que passem per alt que aquest govern igual que el de l'estat són hereus directes d'unes gestions corruptes que avui dia estan als jutjats i amb aquest procés semblem oblidar-ho. O el fet més greu que han defugit de la seva responsabilitat de parlar, de negociar d'arribar a acords, la política és això, quan els polítics tiren la tovallola i no són capaços d'entesa és que han fracassat. Els socialistes ens oferim a aprofundir en aquest diàleg.

No vull entrar en quin és el punt de partida, però cal posar en lletres majúscules que l'estructura de l'estat no ha sabut fer la feina, o millor dit, que ho ha fet de la pitjor manera que ho podia fer. A ulls del ciutadà és igual si les ordres venen de la fiscalia, dels jutjats o del govern, tots provenen de la l'Estat amb la voluntat d'impedir una disbauxa de manera matussera i fregant alguna línia imprevisible.

Tenim la necessitat de trobar una solució al què està passant a Catalunya, i d'establir nous mecanismes de relació entre l'Estat i el nostre país. Què fàcil hauria de ser poder seure en una mateixa taula als dos governs, amb un full en blanc i començar a escriure d'allò del què s'ha de parlar, sense embuts ni retrets. Fer política, aquest ha de ser el primer pas, tenir la voluntat d'arribar a acords, només d'aquesta manera es pot teixir el pacte.

Les postures estan 'enrocades', ningú vol baixar del burro, és una lluita de galls, i no s'adonen que només hi perdem tots, el poble català en primera instància i la resta de l'Estat després. Ens hem carregat la cohesió, cal treballar per una segona transició, reformar el sistema judicial, afrontar i renegar del passat franquista, actualitzar la vertebració territorial i dignificar les diferents cultures existents.

Els socialistes hem provocat que es constitueixi un grup de treball al congrés per començar a debatre l'encaix territorial, i de retruc obrir altres portes, altres vies per a l'entesa, per a la discussió, per a la política en definitiva. Hem realitzat una proposta seriosa i solucions. La proposta federal socialista, ara ja tothom la dóna per veraç i afirmem que és la única solució davant l'immobilisme del govern del PP i la fugida endavant de JuntsxSí i la CUP, altres encara estan marejant la perdiu.

Es tracta doncs de com poder arribar-hi, de com materialitzar-la, amb quins actors comptem, i els socialistes ho tenim clar: DIÀLEG, ACORD I PACTE.

Diàleg, acord i pacte.

La proposta federal socialista, ara ja tothom la dona per veraç, afirmem que és l’única solució.
 
Fa temps que escrivim sobre la necessitat de trobar una solució al que està passant a Catalunya, i d’establir nous mecanismes de relació entre l’Estat i el nostre país.

Que fàcil hauria de ser poder asseure en una mateixa taula els dos governs, amb un full en blanc, i començar a escriure allò del que s’ha de parlar, sense embuts ni retrets, sense les forces de seguretat actuant i la fiscalia donant ordres, sense les entitats “no votades” agitant els carrers, ni amenaces. Fent política, aquest ha de ser el primer pas, tenir la voluntat d’arribar a acords, només d’aquesta manera es pot teixir el pacte.

Les postures estan “enrocades”, ningú vol baixar del burro, és una lluita de galls, i no s’adonen que només hi perdem tots, el poble català en primera instància i la resta de l’Estat després. Ens hem carregat la cohesió, cal treballar per una segona transició, reformar el sistema judicial, afrontar i renegar del passat franquista, actualitzar la vertebració territorial i dignificar les diferents cultures existents.

Els socialistes hem provocat que es constitueixi un grup de treball al congrés per començar a debatre l’encaix territorial, i de retruc obrir altres portes, altres vies per a l’entesa, per a la discussió, per a la política en definitiva.

La proposta federal socialista, ara ja tothom la dona per veraç, afirmem que és l’única solució davant l’immobilisme del govern del PP i la fugida endavant de JuntsxSí i la CUP, altres encara estan marejant la perdiu. Es tracta, doncs, de com poder arribar-hi, de com materialitzar-la, per això defensem: diàleg, acord i pacte.

Sant Cugat, ciutat europea de l’esport

Aquest juliol i agost l'Association for European Capitals and Cities of Sport (ACES) va estar analitzant 'in situ' si Sant Cugat compleix els paràmetres per ser designada Ciutat Europea de l'Esport. Aquesta ha estat una iniciativa impulsada per l'associació Sant Cugat Creix, i que l'Ajuntament de Sant Cugat ha acollit amb entusiasme fins a presentar un projecte a l'ACES. L'Associació Sant Cugat Creix està integrada pel Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Club Voleibol Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat i el Junior FC.

Al marge de si l'ACES ens acaba atorgant la distinció de Ciutat Europea de l'Esport, cal dir que, avui dia, els esportistes de la nostra ciutat i les entitats esportives a les quals representen, així com els esportistes de lleure o els que encara estan en etapa de formació a les nostres escoles, ja poden afirmar que Sant Cugat gaudeix d'una bona salut, tant pel que fa a les disciplines esportives que s'hi practiquen com per les instal·lacions i infraestructures que hi ha a disposició dels seus usuaris.

En aquest primer tram del segle XXI, i partint de la base que sempre tot és millorable, podem dir que tenim una ciutat que fa i gaudeix de l'esport en majúscules. Només cal passejar-la i de tant en tant assistir a les instal·lacions on es practica esport per adonar-te de la quantitat de persones que hi ha, i del nivell que s'exhibeix, en general, en aquelles entitats que competeixen en les seves respectives disciplines.

No cal citar-ne cap perquè són moltes i diverses les entitats esportives registrades al municipi, tant en l'àmbit col·lectiu d'equip com individual, tant de lleure com de competició, i no me'n vull deixar cap.

Si finalment se'ns atorga aquest distintiu, penso que es farà justícia i serà un magnífic reconeixement a l'esport de Sant Cugat, en general, a la vegada que es visualitzarà millor la Ciutat a escala internacional. I això sempre és un bon ajut a la marca StQgat.

Si no se'ns designa, no cal patir gens perquè el fonamental per a nosaltres, és seguir vetllant per continuar contribuint, entre tots, a millorar el nivell general de salut dels ciutadans i les ciutadanes de la ciutat, a través de la cultura de la salut i de l'exercici físic en totes les seves manifestacions.

Records d’agost

La notícia que quedarà en el record de l'agost del 2017 serà la tarda del 17 d'agost.
 
L'agost és el mes número 8 i també el mes de vacances per excel·lència. Però alerta! No tothom fa vacances a Sant Cugat a l'agost, un servidor també li ha tocat treballar tot l'estiu. La ciutat continua bategant més lentament però la gent que ens quedem continuem fent vida normal.

A part de les vacances, el mes d'agost és recordat per les diferents obres que es fan, ideal per tancar el trànsit i deixar enllestits carrers i voreres pel setembre. Quedarà en el record el tall parcial en el passeig de Francesc Macià a l'alçada del Monestir, una altra obra de consideració és el nou pas que creua la via del tren en el Camí de Can Gatxet a Mira-sol.

Un altre record de l'agost del 2017 serà l'alcaldia accidental durant 5 dies del tinent d'alcalde Pere Soler del PSC, un fet inèdit. Trenta anys després un socialista tornava a ser Alcalde de Sant Cugat. Un fet anecdòtic que cal destacar és que a l'agost la zona blava és gratuïta, encara que aquest any el Mercat de Torreblanca ha estat de pagament.

La notícia que quedarà en el record de l'agost del 2017 serà la tarda del 17 d'agost, quan es va produir l'atemptat a la Rambla de Barcelona. En aquest atemptat dues santcugatenques van quedar ferides. Personalment recordaré aquella tarda d'agost en la que estava treballant en les piscines del Parc Central quan va saltar la notícia, un munt de Whatsapps, informacions per Twitter, preguntes d'usuaris de què havia passat exactament a Barcelona. Tot molt confús, però vam aguantar el tipus donant un servei públic.

Estem acostumats que els mesos d'agost siguin tranquils però de sobte es converteixen en part de la història.