En el futur seria bo fer una revisió de quin ha estat l'actuació de la societat catalana, i del paper jugat per la propaganda política. La política ha de ser sobretot sentiment, però també racionalitat.
En els últims anys hem vist com la propaganda s'ha anat
radicalitzant i convertint en un discurs èpic, en el qual les emocions
han diluït a les raons. No és gens original ni nou, i podem recordar la
situació en l'Europa del primer terç del segle XX, o pels que ja tenim
una edat, les classes de 'Formación del Espiritu Nacional' a
batxillerat. En l'actualitat tenim exemples com el jihadisme o el
sionisme, amb el seu discurs basat en l'èpica per fer aflorar als seus
seguidors l'orgull de pertinença a un poble escollit, que ha sofert
durant segles a mans del seu opressor que no li permet ser lliure.
La propaganda apel·la directament als sentiments i sobretot inculca fe cega en els seus líders, evitant qualsevol ombra de dubte o racionalitat. 'Tal vegada no ho comprenguem, però els nostres líders saben el que fan, ho tenen tot pensat pel nostre bé'. No podem amagar que aquesta situació ha generat una fractura en la societat catalana, entre amics, familiars i companys de treball, arribant fins i tot a situacions absurdes que em recorda al personatge d'Osgood Fielding III, de la magnífica pel·lícula de Billy Wilder 'Some Like It Hot' ('Con faldas y a lo loco', en castellà) i compta al final de l'obra amb un dels millors diàlegs escrits entre Jack Lemmon (Jerry) i Joe I. Brown (Osgood Fielding III).
La propaganda apel·la directament als sentiments i sobretot inculca fe cega en els seus líders, evitant qualsevol ombra de dubte o racionalitat. 'Tal vegada no ho comprenguem, però els nostres líders saben el que fan, ho tenen tot pensat pel nostre bé'. No podem amagar que aquesta situació ha generat una fractura en la societat catalana, entre amics, familiars i companys de treball, arribant fins i tot a situacions absurdes que em recorda al personatge d'Osgood Fielding III, de la magnífica pel·lícula de Billy Wilder 'Some Like It Hot' ('Con faldas y a lo loco', en castellà) i compta al final de l'obra amb un dels millors diàlegs escrits entre Jack Lemmon (Jerry) i Joe I. Brown (Osgood Fielding III).
-El parlament ha aprovat lleis amb l'informe desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries i del Secretari del Parlament.
-'No m'importa'.
-Les empreses marxen de Catalunya i ja hem perdut el 35% del PIB.
-'M'és igual'
-Reconeixen que no tenien majoria social, ni estructures reals d'estat per proclamar una República.
-'T'ho perdono'.
-Europa ja ha avisat que Catalunya quedarà fora dels tractats europeus i cap país ha reconegut la República Catalana.
-'Els adoptarem'.
-La presidenta del Parlament declara que la proclamació de la República era un acte simbòlic sense caràcter jurídic, i Amnistia Internacional explica
que a Espanya no hi ha presos polítics o de consciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario