Comín

No hi ha espècie més irreverent i descarada al panorama polític català que la que conformen aquells que van saltar del vaixell del socialisme, just en el moment que va acabar el segon tripartit. Ni abans, ni després. Exactament quan el PSC va perdre la direcció política del país per donar pas a l'astúcia del senyor Mas i al govern de les forces polítiques, que atenent al nom de Convergència i Unió, resultaren ser les més corruptes de la història contemporània de Catalunya. Per cert, malgrat que la mona es vesteixi amb finíssimes sedes, mona serà, tot reconeixent els esforços del PDeCAT per a elaborar sopars de duro.


Citar a tots els saltimbanquis em fa mandra. Alguns s'han col·locat ràpidament en primera línia, com és el cas del senyor Ernest Maragall, el qual no es pot imaginar a si mateix sense despatx i sense assistent. D'altres segueixen insistint, tossuts i incansables, a veure què hi ha del meu. I em ve al cap el senyor Joan Ignasi Elena. Tenaç en la seva maniobra per fer-se un lloc, no li acaba de sortir bé això d'acomodar-se, ni l'assumpte del Pacte Nacional pel Referèndum ni el d'arribar a ser Conseller de la Generalitat. 'No surrender', Sr. Elena, el camí té aquestes sinuositats.

Però de tots els tripulants que van abandonar la nau, i que, a sobre, si haguessin pogut, l'haurien enfonsat, una vegada salvada la seva pellofa... de tots ells, dic, em quedo amb un: el senyor Antoni Comín Oliveres. És un dels pròfugs de la justícia espanyola. Probablement, el més incompetent del grup. I això que l'ex-President Puigdemont ha jugat tota la seva vida política en la divisió d'honor de la incompetència. De fet, tots dos, tenen problemes amb el maneig del whatsapp. 

El senyor Comín, sublim intèrpret de Bach al piano, en la intimitat, se'l veu còmode a Brusseles. Així com la Sra. Serret més aviat diria que té un aire distret, com de malenconia, gairebé de tristesa, com de voler tirar enrere i no poder, i jo l'entenc i, sincerament, em sap molt de greu..., en canvi el senyor Comín va de pinxo i de perdonavides. S'atreveix a prejutjar, a qualificar, a ofendre i, fins i tot, a exigir. Té problemes en la conjugació dels temps verbals i creu que res pot avançar si no surt ell a la foto. S'ha entestat que l'avalen els resultats dels comicis per seguir tocant el piano a Palau, quan és públic que si els dirigents d'ERC poguessin, el convidarien a tocar al carrer, activitat d'altra banda duríssima i de mèrit, que no sé jo si el Sr. Comín podria suportar.

Amb la decisió de no lliurar la seva acta de diputat, el Sr. Comín ja va apuntar que amb el menjador no es juga. I quan el President l'anomena de nou Conseller de Salut, en un gest d'òpera bufa més propi de Gioacchino Rossini que del Molt Honorable Joaquim Torra, el Sr. Comín somriu mirant-se al mirall d'estil renaixentista flamenc i, amb la mà esquerra, es pentina el serrell. Se sent imprescindible, com no podia ser d'altra manera. De tal punt que, a risc fefaent de fer ingovernable la legislatura, el Sr. Comín ha anunciat que, a partir d'aquest moment, el seu vot al Parlament és només seu i que de la delegació ja en parlarem. És la versió megalòmana del personatge, probablement encisat en el record de la pel·lícula 'El disputado voto del diputado Cayo'.

Celebro que el President legítim de la Generalitat, és a dir, el Sr. Torra hagi canviat de plans. El país necessita un govern, i sembla que ja el tenim. I encara celebro més que en aquest govern no hi sigui, definitivament, el Sr. Antoni Comín. No per res que sigui ideològic ni identitari. Simplement perquè en els gairebé dos anys que va estar ocupant la Conselleria de Salut demostrà als ciutadans la seva ineptitud com a dirigent polític. Ja no només amb la insolent gestió de les llistes d'espera a la Sanitat pública i els serveis d'urgències. També amb la seva impertinència i supèrbia vers als professionals del sector. De fet, aquí a Sant Cugat, ens va deixar una empremta de la seva nul·litat amb l'assumpte de l'Hospital General... Malgrat tot, potser els independentistes flamencs, que sempre carreguen bateries, li donaran al Sr. Comín l'oportunitat política definitiva que precipiti a Bèlgica cap a un guirigall de conseqüències desconegudes. 

PD. Amb la brillant i esperançadora assumpció del govern espanyol pel PSOE, demano humilment un nou enfocament per part de la Fiscalia General de l'Estat que posi fi, de manera immediata, a les mides cautelars contra els polítics catalans presos.

No hay comentarios: