En aquests dies observem amb interès la manera com els governs dissenyen la seva estratègia a curt termini. Una estratègia que es mostra naturalment amb l'elaboració dels pressupostos. Bé, alguns governs, perquè, per exemple, el govern actual de la Generalitat ni té estratègia, ni té pressupostos, ni té interès. De fet, ni governa. Probablement, de tant que està 'pressionant' (sic), el Molt Honorable ha provocat que el seu ventríloc de Waterloo s'hagi fet un embolic amb les representacions i els personatges. Per cert, algú s'ha preguntat per què un intel·lectual de primer ordre, un home de cultura catalana pura i excelsa, utilitza el castellanisme 'apretar' per encoratjar les bèsties? Bèsties ho som tots com a éssers naturals d'aquest món. Però, en aquest cas, Torra es dirigeix, per descomptat, a les bèsties beneïdes, somrients, de pau i no com les altres bèsties, les hienes, agressives, llefiscoses i rovellades. Resposta: o és, en el fons, un castellà vell o el ventríloc li fa dir expressions que ell no processa adequadament.
Tornant als pressupostos. Són la fotografia de qualsevol govern. El de Madrid, el 'gobierno bonito', que diuen els insignes plumífers de la dreta nacional catolicista a les tertúlies i als digitals. I aquí, a Sant Cugat, el 'gobierno flaquito', que diria jo, on l'equip de direcció política encapçalat per la senyora Fortuny, sembla més preocupat en preparar les maletes per fer un viatge nostàlgic que en la ciutadania. No és el viatge a Ítaca, que també el preparen amb molt de gust des de fa anys, i que mai no acaben d'engegar, quedant-se sempre encallats a la rotonda de l'Hipòdrom. És senzillament el viatge de fi de curs, on tot s'acaba, sabent que quan regressin ja no tindran la paella municipal pel mànec.
El 'gobierno bonito' del senyor Sánchez acaba de presentar un esborrany de pressupost per al 2019. Convindria assenyalar que són els comptes més progressistes de la darrera dècada. Probablement, encara insuficients per retornar als treballadors tot allò que el vent de l'enèsima Gran Crisi financera s'endugué. Però no hi ha debat sobre la ferma voluntat del govern socialista de defensar el dret al benestar que tenen individualment i col·lectivament els ciutadans d'aquest país. Que les dretes, espanyola i catalana, es posin les mans al cap és la prova del cotó que l'esborrany de Sánchez va en la bona direcció. En cas de ser aprovat, extrem que no es pot descartar, el govern faria bé de descomptar dels comptes una possible desacceleració econòmica pel conflicte aranzelari internacional i la derivada inflacionista.
