A Sant Cugat ens trobem en un "Dragon Khan" a cada ple municipal
Quan parlem de política, sobretot els que l'exercim des del món local, parlem de nivells: local (Sant Cugat), nacional (català), i estatal (espanyol). Doncs bé, tenim una convulsió instal·lada arreu. Parlem-ne.
A Sant Cugat ens trobem en un "Dragon
Khan" a cada ple municipal, diferents sinergies i majories, totes les
sumes de partits us les podeu imaginar, i fins i tot partits antagònics
votant en el mateix sentit. I això ho fa perquè no hi ha una estabilitat
que apuntali al govern amb tranquil·litat per afrontar els reptes, tot i
que des de fa uns mesos, l'equip de govern té una crossa important i
que està jugant al seu capritx, donar o no, suport al govern. Volen i dolen.
I el govern que vol estimar amb seguretat i no amb la incertesa de què
passarà al ple següent, segueix esperant que li donin la següent
bufetada o alegria.
També és cert, segurament condicionat per la política nacional,
que algunes altres formacions, ara amb més força, no estan actuant amb
la bel·ligerància que se'ls hi podia esperar, o si més no actuen amb
menys intensitat que en el passat mandat, tinguessin o no representació.
També passa que alguns, per no entrar en contradiccions amb els seus partits, voten de manera estranya incomplint programes o ideologies. O sigui; ens trobem sota la cerca d'una estabilitat que només comporta més incertesa, despesa i desencís. Per això ens alegrem de l'autonomia local que gaudim a can PSC.
Si parlem del Parlament, passa que no és gaire diferent. Els ciutadans i ciutadanes van voler que una amalgamada barreja ideològica i d'interessos
fos la primera força, i els transparents la segona. Però no que la
política catalana fos segrestada d'acord amb què digui la formació que
va treure menys representació.
Si abans parlàvem de "Dragon Khan", ara ho fem dels "autos de xoc". La política al Parlament va a bandades, d'un costat a l'altre, sense rumb ideològic concret,
això sí, respectant l'obra de govern conservador de les etapes
anteriors. Per això, un es qüestiona que "nassos" hi fan els
independents i els que es diuen que són d'esquerra donant suport a
continuar amb el concert de les escoles segregades, o impossibilitant la
millora i l'augment dels bombers, o justificant les retallades en
educació i sanitat. Senzillament només preocupats per anar a Ítaca,
cantar l'estaca i posar l'estelada.
Abans parlàvem que teníem un estat de pandereta, ara lamentablement
ho podem dir del nostre País, gràcies a aquests que s'emporten les
riqueses a Suïssa i justifiquen el califat d'una família i els seus
successors, governant més de 30 anys. I espera el que ens queda per
esbrinar.
I dels "autos de xoc" a la casa de les bruixes. Després de dues eleccions
les coses continuen igual, els mateixos guanyant, els mateixos segons, i
aquells que van forçar les eleccions i van cercar coalicions
electorals, els hi han regalat l'oportunitat que els primers
obtinguessin 14 diputats més.
Els transparents cada cop més grisos i opacs en la seva voluntat de
figurar. El comunisme sucumbit en el color púrpura de l'esperança. De l'esperança
que es pensaven que arrasarien i s'han quedat amb un pam de nas. I la
gran reflexió final és que l'electorat tenia por, i això que la majoria
són politòlegs!
Per cert, a casa nostra, els socialistes tampoc ens apartem de la
"cremà". El lideratge de Pedro Sánchez, qüestionat des del minut 0, des
de fora i des de dins, rebent pressions constants per
part dels "barons perdedors". No és insignificant que allà on es va
instar a pactar amb el PP la davallada ha estat més forta, i també per
part de la premsa, que creu que a força de repetir el mateix missatge,
s'acabarà produint: primera votació en contra i segona abstenció, doncs
jo crec que no.
Digueu-me il·lús, però jo segueixo creient aquesta possibilitat com una certificació de mort d'un projecte polític.
Som molts companys i companyes d'arreu de l'estat que aquesta no és una
possibilitat. Si aquest fet es dugués a terme, hauríem de fer una seriosa reflexió
sobre què significa seguir militant en un partit ideològicament
d'esquerres donant suport a una formació conservadora a l'estat. En els
altres àmbits és assumible, per les diferents combinacions donades de
les sinergies, complicitats i interessos locals, a l'estat, no.
En fi, continuarem vigilants aquest estiu de com "evoluciona" tot plegat, i els socialistes hi posarem el nostre gra de sorra per a millorar les coses dia a dia, a tots tres nivells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario