Educar i adoctrinar


Com a pares tots volem el millor per als nostres fills, dotar-los dels instruments necessaris perquè siguin 'adults' amb les suficients eines per pensar i desenvolupar-se de forma independent. En ocasions oblidem que, des del moment que neixen, els nostres fills són éssers amb vida pròpia que no estan destinats a ser una continuació de nosaltres ni l'instrument per realitzar les segones oportunitats que la vida no ens ofereix. 

Res és estàtic. La vida està en contínua evolució, el nostre temps i les coses que ens preocupen no són les mateixes que preocupen als nostres fills ni van preocupar al nostres pares

En general tendim a oblidar la nostra adolescència i les ganes de trobar el nostre propi camí, en ocasions buscant-ho en l'extrem contrari al dels nostres progenitors. L'herència que humilment intento deixar als meus descendents és la capacitat de pensar i d'equivocar-se en la presa de decisions per si sols. Aquesta és l'autèntica llibertat.

Adoctrinar i educar són substantius que lluny de ser sinònims són més aviat antònims. Adoctrinar és impartir unes creences per la fe, sense raonament, diferenciant entre allò que és bo i el que és dolent, sense la possibilitat d'escollir. Adoctrinament és l'educació que varem rebre de 'Una, Grande y Libre' i també és ensenyar a les escoles l'himne del Barça o de qualsevol altre, o donar un missatge sectari des de l'escola i a traves dels mitjans de comunicació.

Educar és donar les eines necessàries per fomentar l'esperit crític i la curiositat dels nens, intentant donar una visió general dels diferents corrents ideològics i filosòfiques, és a dir, desenvolupar les facultats intel·lectuals, morals i afectives d'una persona d'acord amb la seva cultura i amb les normes de convivència de la societat a la qual pertany. Ensenyar és bàsicament la capacitat de tenir la llibertat d'equivocar-se i rectificar sense suposar un drama existencial.

VICENÇ SAN FRANCISCO és membre de l'executiva local del PSC 

No hay comentarios: