Aquests dies les escoles públiques i les concertades prenen contacte amb
les famílies per presentar-se i guanyar-se la confiança dels pares
perquè inscriguin els fills. Es tracta, potser, de 'vendre' el producte
propi, cosa legítima, naturalment. Ara que ja no tinc fills per
inscriure, em pregunto què preguntaria jo a la escola el dia de portes
obertes. És clar, hi ha moltes coses que cal saber abans de fer la
inscripció dels fills. Però jo proposaria un tema que és cada dia més
sensible. La pregunta potser es pot presentar amb més diplomàcia i
vindria a ser: 'Al cap i a la fi, vostès eduquen als nois i a les noies
per ser individualistes o per ser col·laboradors?'.
Algú pot pensar que això és com anar a buscar tres peus al gat. Però no
ho és tant com sembla. Si heu sentit a parlar del moviment Escola Nova
21, el tema sembla que preocupa a molts pares i mestres: fins a 483
escoles de primària i instituts de Catalunya formen part d'aquest
moviment d'innovació educativa coordinat per entitats privades no
lucratives, com la fundació Bofill. No estem parlar d'una iniciativa del
govern ni de la nova llei d'educació.
Us recomano visitar la web de la fundació Bofill si voleu referencies
detallades. Un dels experts que comentava aquest nou moviment el
presentava com un canvi per a incorporar les relacions personals i les
emocions en la vida social de l'escola. Això, diu, contrasta amb el
pensament tradicional, que rebutjava els factors emotius com una
debilitat pròpia de les dones. Aquí hem viscut, doncs, dècades de
cartesianisme, és a dir, ignorem els elements subjectius.
Això pot semblar teòric, però té una traducció pràctica. El treball a
l'escola s'organitza ara, en el nou mètode, per projectes que els
alumnes realitzen en grup de forma cooperativa. Es valora el treball del
grup, no l'individualisme. Es valora l'ajut que uns donen als altres.
Des del principi aprenen dels errors, descobreixen les pròpies
limitacions i aprenen a demanar ajudes i a donar-les. El professor no
imparteix doctrina, sinó que ajuda els alumnes a trobar allò que
busquen. L'empatia es descobreix i es practica. Les barreres culturals i
ètniques se superen.
No cal dir que els valors i la ètica son ingredients bàsics del nou
mètode de les escoles. També cal subratllar que el treball en grup, una
disciplina que les empreses innovadores practiquen des de fa dècades, és
un factor de progrés professional indispensable en el món de les
Xarxes. Sense adonar-nos havíem adoptat l'individualisme com a filosofia
del comportament. Ser el primer i guanyar els altres era l'ideal.
Ajudar-los era absurd. Quan sovint llegeixo noticies al diari sobre
conflictes escolars ('bullying', agressions via Internet contra alumnes
més febles...) i sento pares que tot el que demanen és més vigilància,
penso que no s'adonen del fracàs del seu sistema. No s'adonen que, a més
dels mateixos agressors, tot el pati era testimoni passiu i vergonyós
de la violència contra la nena grasseta o el nen amb ulleres. Els
professors miraven cap un altra banda com si no fos el seu problema. No
naixem individualistes ni col·laboradors, són maneres de relacionar-nos
amb la societat. No ho aprenem als llibres ni als sermons, sinó a la
pràctica, és allò què fem o què no fem, el que ens ensenya.
De manera que si vostè va a l'escola el dia de portes obertes pot
preguntar què els hi ensenyen en aquesta matèria, és a dir, què
practiquen. Les emocions, positives o negatives són també a l'escola.
SANTIAGO GUILLEN és membre del PSC de Sant Cugat
No hay comentarios:
Publicar un comentario