Emocions al dia de portes obertes

Aquests dies les escoles públiques i les concertades prenen contacte amb les famílies per presentar-se i guanyar-se la confiança dels pares perquè inscriguin els fills. Es tracta, potser, de 'vendre' el producte propi, cosa legítima, naturalment. Ara que ja no tinc fills per inscriure, em pregunto què preguntaria jo a la escola el dia de portes obertes. És clar, hi ha moltes coses que cal saber abans de fer la inscripció dels fills. Però jo proposaria un tema que és cada dia més sensible. La pregunta potser es pot presentar amb més diplomàcia i vindria a ser: 'Al cap i a la fi, vostès eduquen als nois i a les noies per ser individualistes o per ser col·laboradors?'. 

Algú pot pensar que això és com anar a buscar tres peus al gat. Però no ho és tant com sembla. Si heu sentit a parlar del moviment Escola Nova 21, el tema sembla que preocupa a molts pares i mestres: fins a 483 escoles de primària i instituts de Catalunya formen part d'aquest moviment d'innovació educativa coordinat per entitats privades no lucratives, com la fundació Bofill. No estem parlar d'una iniciativa del govern ni de la nova llei d'educació.

Us recomano visitar la web de la fundació Bofill si voleu referencies detallades. Un dels experts que comentava aquest nou moviment el presentava com un canvi per a incorporar les relacions personals i les emocions en la vida social de l'escola. Això, diu, contrasta amb el pensament tradicional, que rebutjava els factors emotius com una debilitat pròpia de les dones. Aquí hem viscut, doncs, dècades de cartesianisme, és a dir, ignorem els elements subjectius.

Això pot semblar teòric, però té una traducció pràctica. El treball a l'escola s'organitza ara, en el nou mètode, per projectes que els alumnes realitzen en grup de forma cooperativa. Es valora el treball del grup, no l'individualisme. Es valora l'ajut que uns donen als altres. Des del principi aprenen dels errors, descobreixen les pròpies limitacions i aprenen a demanar ajudes i a donar-les. El professor no imparteix doctrina, sinó que ajuda els alumnes a trobar allò que busquen. L'empatia es descobreix i es practica. Les barreres culturals i ètniques se superen.

No cal dir que els valors i la ètica son ingredients bàsics del nou mètode de les escoles. També cal subratllar que el treball en grup, una disciplina que les empreses innovadores practiquen des de fa dècades, és un factor de progrés professional indispensable en el món de les Xarxes. Sense adonar-nos havíem adoptat l'individualisme com a filosofia del comportament. Ser el primer i guanyar els altres era l'ideal. Ajudar-los era absurd. Quan sovint llegeixo noticies al diari sobre conflictes escolars ('bullying', agressions via Internet contra alumnes més febles...) i sento pares que tot el que demanen és més vigilància, penso que no s'adonen del fracàs del seu sistema. No s'adonen que, a més dels mateixos agressors, tot el pati era testimoni passiu i vergonyós de la violència contra la nena grasseta o el nen amb ulleres. Els professors miraven cap un altra banda com si no fos el seu problema. No naixem individualistes ni col·laboradors, són maneres de relacionar-nos amb la societat. No ho aprenem als llibres ni als sermons, sinó a la pràctica, és allò què fem o què no fem, el que ens ensenya.

De manera que si vostè va a l'escola el dia de portes obertes pot preguntar què els hi ensenyen en aquesta matèria, és a dir, què practiquen. Les emocions, positives o negatives són també a l'escola.

SANTIAGO GUILLEN és membre del PSC de Sant Cugat 

No hay comentarios: