Durant tot l'estiu hem vist com el món independentista ens anava anunciant una tardor calenta, l'expresident Puigdemont i el seu enviat a la terra promesa -el president Torra- han obert la majoria de telenotícies de TV3 i les notícies de Catalunya Ràdio, encara que només fos per contestar algunes declaracions sense importància, és igual, mentre el PDeCAT segueixi negant el repartiment de pantalla amb ERC així ens anirà en aquesta televisió pública. És cert que ERC sembla que comença a trepitjar de peus a terra i abaixa la temperatura, però no per això deixen de ser menys responsables que el Parlament de Catalunya amb el seu president hagin decidit tancar-lo fins l'octubre per desavinences entre les forces governamentals. Declaracions, pelegrinatges, festes majors, recepcions insípides d'uns i dels altres, qualsevol motiu era bo per tenir l'excusa i poder fer-ne notícia i mantenir viva la flama. D'altra banda no ens podríem deixar l'escalfament de la CUP -cercant també el seu espai- sobre les execucions extrajudicials referides als Mossos d'Esquadra -al meu entendre crec que es podria pensar segons les informacions gairebé de defensa pròpia-, en veu del seu portaveu al Parlament, oblidant-se que aquest mateix cos de seguretat de l'Estat, fou el gran heroi del nyap de l'1 d'octubre.
També hem observat la fugaç transformació del nou PP, que passava del blau cel al taronja de quan es pon el sol -ideològicament parlant- radicalitzant i endurint el discurs, com si d'aquesta manera els ajudés a pair una mica més la pèrdua de la presidència del govern de l'Estat. O bé com Ciutadans que no ha esperat a la tardor i ha volgut agafar la iniciativa de sortir als titulars -ara que tothom ja comença a veure de quin peu calcen-, sobretot amb manifestacions antiagressions que acaben amb trompades descontrolades i exageracions periodístiques. Ambdós partits amb el peu canviat per la voluntat del govern de Pedro Sánchez de treure el dictador del Valle de los Caídos i transformar aquell espai en una altra cosa, la meva opinió és que s'hauria d'enderrocar, hi ha massa enaltiment per poder-ho reconvertir, no estem parlant de la presó Model de Barcelona o d'altres espais referits en la memòria històrica. Suposo que ambdós grups es veuen batallant en un espai electoral imprecís, el del centra dreta nacionalista espanyol i que no volen la irrupció d'altres forces, massa a repartir en aquest pastís ideològic, però en definitiva sense un clar rumb ni projecte ni per Espanya, ni menys per a Catalunya.
I el darrer anàlisi per a la situació dels Comuns, sobretot a través del seu màxim exponent que és la gestió de la ciutat de Barcelona on els problemes de salubritat, de seguretat, de la permissivitat amb les vendes ambulants, de l'ocupació de l'espai públic, del consum i venda de droga, dels taxis, d'inversions, d'habitatge... i l'arribada de turistes a l'estiu ha demostrat la incapacitat d'una alcaldessa desapareguda i sobrepassada per la magnitud del què representa la capital de Catalunya, una ciutat no es governa només amb paraules, cal gestió i saber-ho fer, i sobretot cal ser-hi.
Els socialistes, ara amb la responsabilitat del govern de l'Estat, hem endegat moltes iniciatives per dur-les a terme en curt i mig termini, però posant els fonaments per una mirada llarga. És obvi que la política no només són gestos, que també, i fets. Crec sincerament que el govern Sánchez ha obert moltes portes i esperances, al diàleg, a les inversions, a les polítiques socials, a la solidaritat, a la responsabilitat de governar per a tothom, i a reequilibrar, no només els serveis, sinó també la redistribució dels recursos i dels impostos. La mateixa negativa del PDeCAT de negar l'augmenta les rendes més altes és una mostra, la voluntat de teixir complicitats amb Unidos Podemos o amb ERC i el PNB són mostres clares que es vol una legislatura llarga.
Per tant, mentre uns es barallen, intenten dividir la societat, intenten afavorir els seus o simplement busquen el seu espai, els socialistes preferim teixir ponts, dialogar, proposar, negociar, acordar i unir a la ciutadania.
I aquí a Sant Cugat? Doncs seguim treballant, demostrant que tenim la il·lusió i les ganes de seguir proposant el millor per al nostre municipi, l'experiència d'haver estat en el govern et reporta una mirada diferent, més pragmàtica i realista. Durant aquest estiu hem fet propostes per millorar coses del dia a dia, com ara les parades de taxis, o la dinamització comercial, de la necessitat d'obrir ja l'equipament de Can Quitèria, de com rebaixar la fractura social, de consensuar les propostes en matèria d'habitatge, i el manteniment en la defensa de Torre negra. Com veieu per a nosaltres el curs no s'acaba a l'estiu, sinó que continuem al peu del canó. De totes maneres, esperem que tots hagueu passat aquesta època de l'any de la millor manera possible, i que tingueu una bona entrada de curs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario