Un nou esclat feminista...

Aquesta vegada, s'ha produït una mobilització massiva, gairebé universal. I calia, sí. Fins a la gran trobada que Nacions Unides va organitzar a Beiging no estava gens clar, formalment i realment que els Drets de les Dones formessin part del que des de fa mes de dos segles, es consideren els Drets Humans Fonamentals.


Per estrany i contradictori que sembli, la meitat de la Humanitat ha continuat essent considerada una ciutadania de segona o tercer categoria. Aquest fet, no tan sols va costar la vida a moltes dones que en temps de la Revolució Francesa reclamaren els mateixos Drets Humans que els Homes (la mes coneguda Olympia de Gourges), sinó que tots els esforços posteriors per assolir una certa igualtat de Drets, s'han trobat frenats, impedits per una , diguem-ne 'cultura' mil·lenària tant arrelada, que l'única història, l'únic relat públic i difós, ha estat construït, protagonitzat pel patriarca, i mentrestant la història real, la no dita, s'ha anat sustentant sobre la vida, el treball de la majoria silenciosa de dones. EI seu silenci públic, ara ho anem veient, ha deixat dèficits humans d'unes dimensions que encara ara, no som capaços de valorar. Potser algun dia llegirem el relat de les grans conquestes i guerres amb gran tristesa, i podrem calibrar on ens ha dut el silenci públic de les dones, que fa que la història sembli un gran compendi de 'hazañas bélicas'

No oblidem, quins són els tres grans principis inspiradors del pas, millor del salt que fa que un humà deixi de ser un servent per començar a ser un ciutadà de ple dret: la llibertat, la igualtat i la fraternitat i la primera qüestió que se'ns planteja és a quina igualtat poden sumar-se les dones després de 2.000 anys de servitud? En quin món volen i volem entrar? I una altra qüestió els feminismes no es produeixen al marge del món actual. I aquest és un moment especialment 'depredador' humanament parlant. El neocapitalisme sembla tenir un únic referent, com explica Victòria Camps: la llibertat individual, el guany personal. Sobre tot per comprar i vendre, oblidant els altres dos principis. Un gran risc. El mateix argument que ens ha servit per decidir quan volem o no tenir fills, es fa sevir per vendre el que sigui del cos, llogar úters, prostituir-se hores o per sempre. Tota part del cos pot esdevenir mercaderia en nom de: no sóc lliure de fer el que em sembla amb el meu cos? I aquí esta tot el sistema i tota un ideologia esperant àvidament el rendiment econòmic del cos femení fonamentat en una idea de llibertat sense límits ... Una gran trampa que no sempre es veu clarament.

I entretant, la solidaritat, sororitat on para? i tot allò, silenciat que permet mantenir la vida? On, com a humans, hem abandonat la cura dels altres?. La llibertat no pot justificar l'auto explotació, ni la dels altres. S'ha d'acompanyar de la solidaritat, i omplir-la de principis reals que ajudin de veritat a construir un altre relat i una altra realitat on els humans, homes i dones anem aprenent a viure en pau. I el Drets Humans guanyin terreny en zones fins ara silenciades per la història de guerres, conquestes depredadores.

L'esclat recent dels feminismes, les mobilitzacions massives, justes necessàries més que mai han de saber que hi ha trampes que poden malmetre aspectes importants dels avenços. I cal anar avançant en el que els fa plenament Humans.

MARIA DOLORS RENAU és expresidenta de la Internacional Socialista de Dones

No hay comentarios: