Gestionar amb cinquanta i pocs per cent

Jo no en sabria, ho reconec! Fa temps que hi penso i en moltes ocasions crec que un cert atzar fa que el gran o el petit món avancin cap a una direcció o altra. Sovint 2, 3, 200, 3.000 vots, que representen un 50 i poc % decanten un tema fonamental i m'esgarrifa.

Quan una persona vota no sempre està al 100% segura del que pensa que serà el millor per aquell col·lectiu. A vegades hi ha un romanticisme al darrere, una emoció, un jo voto sabent que no sortirà, interrogants... La presa de decisions, especialment quan cal optar entre dues opcions i realitzada per una majoria limitada del 50% més o menys, planteja molts problemes.

El 3 de gener de 2016, el consell polític de la CUP, per un 53%, va decidir no investir Artur Mas com a President de la Generalitat. Podria haver passat el contrari si algun/a líder hagués defensat millor la postura contraria o bé tingués més membres de la seva corda.

Quan l'1 de febrer de 2016 Hillary Clinton guanya a Bernie Sanders (52% front 43%) vaig pensar que ni jo mateixa sabria què fer. Hillary era una dona, però estava més d'acord amb Sanders. Aquest resultat va afavorir a Hillary?

Quan el 23 de juny de 2016 Anglaterra vota en referèndum la sortida del Regne Unit de la Unió Europea o 'Brexit' amb un ajustat 52% front a un 48%, moltes persones que no van votar es van dur les mans al cap i segueixen en una situació complicadíssima.

El govern actual de la Generalitat té el suport no estable del 47,9% dels vots de tres grups (Junts x Catalunya, ERC, CUP), que significa el 52% dels diputats. Un govern que no governa, que perd oportunitats i que no vol més que representar un pensament únic.

En l'entitat 'X' de Sant Cugat del Vallès es va donar suport a algun aspecte del procés amb el cinquanta i poc per cent del vots de la junta. Aquest fet va provocar una divisió interna considerable que es va resoldre apartant el quaranta tant per cent de la junta, creant una de nova i desanimant una bona part de les persones de l'entitat. En altres va passar semblant, però la dinàmica va convertir la votació en un parèntesi i mai més se n'ha parlat, però l'entitat consta en un llistat.

Em costa pensar que les decisions legítimes d'aquests col·lectius recullin la intersecció del pensament de la minoria majoritària que no els ha donat suport. 

Recordo en ocasions reflexionar sobre el respecte a les minories i com aquestes tenien el seu rol dins col·lectius de diferent consideració, tot i haver majories absolutes. Recordo la cerca del consens. Recordo les normes en les votacions per 2/3 o altres majories qualificades per arribar a acords que satisfessin a la majoria.

Governar amb una majoria mínima és legítim, encara que la majoria sigui exigua i a cops cal. Però un govern, encara que ha de respondre al seu programa polític, ha de ser conscient que li cal generar els consensos necessaris perquè les seves decisions siguin el més compartides possibles.

No en sabria. Per això tinc la responsabilitat de la gestió d'un petit col·lectiu on el consens i el respecte a les minories i l'escolta de les diferents visions per arribar a acords ens fan avançar. M'agrada!

Pilar Gorina és exregidora del PSC 

No hay comentarios: