Quan pensem en Sant Cugat, pensem en una ciutat tranquil·la, oberta, acollidora... en un lloc, on tot i els problemes de convivència habituals de qualsevol ciutat en creixement, es respira un ambient de pau i tolerància cap a totes les idees i creences. Imagineu doncs la meva sorpresa quan llegint el diari de la matinada, m'he trobat amb el següent titular: "Sostreuen i cremen l'estelada de la parada de castanyes de la plaça Lluís Millet". Aquesta notícia, que per molts hauria passat desapercebuda entre el mar de desgràcies amb què els mitjans actuals ens bombardegen dia i nit, a mi m'ha sobtat bastant.
No es tracta només d'un petit acte fortuït, d'un fet aïllat sense més importància, sinó d'un succés que posa de manifest una realitat que abans semblava llunyana però que cada vegada més sembla materialitzar-se amb més i més força: la radicalització de la política. En els últims mesos la situació política s'ha degradat fins al punt en què actes com aquest, la crema de banderes, els enfrontaments al carrer, els actes d'odi, s'han convertit en cosa habitual als nostres ulls. Fins a quin punt hem d'arribar? Fins a quin punt cal que portem la situació per tal que sortim d'una vegada de la nostra letargia i ens dignem a actuar? Fins que sortim al carrer a barallar-nos? Fins a l'enfrontament armat? Què fa falta perquè reaccionem i posem fi a aquesta situació d'allò més absurda? Les generacions futures jutjaran les nostres accions en aquest moment determinant de la nostra història en què la força de la nostra política i la veritat de la nostra paraula, que s'omplen d'enteniment i diàleg quan ens interessa, són posades a prova.
per Àlex Torress
No hay comentarios:
Publicar un comentario