Consell de barri o consell de districte?

Ja fa temps que els socialistes estem fent una reflexió entorn a la participació dels barris, i de si està ben recollit i detallat en el Reglament de Participació que ens hem dotat a Sant Cugat. Durant els passats mandats, i en aquest també, aquest reglament ha patit diverses modificacions per ser un instrument pràctic, però això no ens ha d'estranyar, els reglaments són per complir unes normes, però també han de ser permeables i adaptar-se a les noves realitats socials o senzillament s'han d'actualitzar. Ara bé, ja pronosticàvem un fet negatiu que afecta directament al seu funcionament i que en ha dut a posar en qüestió el mateix àmbit territorial dels anomenats consells de barri. Al nostre entendre s'han comès alguns errors que caldrà corregir.

En primer lloc un àmbit territorial mal definit, més enllà dels històrics barris de Mira-sol, la Floresta i les Planes, els que componen l'àmbit Est i Oest és artificial sota el paraigua de 'Consell de barri'. La lògica hagués estat mantenir el nom de Consell de Districte o bé amb el nom de Consell de Barris. I per què no va ser així? doncs perquè encara ens emmirallem massa amb la ciutat de Barcelona i que ningú es pogués pensar en generar una estructura similar a la que hi ha al municipi veí, amb poder i pressupost per serveis propis, no fos cas que... Al Centre Est i l'Oest hi ha tanta varietat diferencial entre barris que és pràcticament impossible tenir posicions comunes en determinats temes. Dos exemples, quines són les similituds entre Sant Francesc, Coll Favà, Volpalleres i Can Barata? O bé entre el Centre-Estació, Can Traval, el Parc Central o l'Eixample? Doncs cap! Més enllà que conviuen a Sant Cugat. Ara posats a revisar aquest capítol entenem que caldria tornar a l'antiga denominació de Districte i possiblement la ciutadania ho entendria millor: el consell de Districte aglutinador de diversos barris amb diferents realitats.


El tercer error, que Can Mates i Volpalleres no tinguin un consell propi. Els socialistes vàrem batallar també perquè com a mínim aquests dos nous barris, juntament amb la Guinardera formessin una nova realitat amb un consell de participació exclusiu, amb història recent, les problemàtiques i les realitats són similars. Però les majories absolutes del govern anterior i el seguidisme d'altres forces polítiques ho van impedir, de nou ens vam quedar sols defensant el territori des del barri. Ara veurem quina és la proposta en aquest sentit, nosaltres ho tornarem a defensar, després de parlar amb veïns i veïnes d'aquests barris.

El quart error de la participació en el barris, la manca de compromís i creença des del consistori en la capacitat de gestió i presa de decisions dels Consells de Districte. Els socialistes sempre hem cregut en la descentralització i la proximitat de determinats serveis als districtes (es pot veure en els programes electorals del PSC com a mínim des de l'any 1.999). Aquestes petites accions descentralitzades fan prendre consciència del barri on es viu, hi ha la percepció que es compte amb la decisió del barri, que hi ha serveis que no fa falta el desplaçament al nucli de la ciutat, que depenen de la gestió directa del districte. Però la realitat és una altra, tant sols hi ha capacitat per decidir la lliure disposició anual, i d'aquella manera. Ni tant sols els pressupostos participatius tenen present els barris, hom pot imposar una decisió d'un projecte en un barri que no és el seu, i clar després venen els problemes. Per tant la nul·la capacitat de decisió dels Consells de Districte en àmbits de la vida quotidiana fa que hi hagi una mancança de credibilitat sobre el Consell.

Els darrers dos errors van units a l'anterior, són l'acord polític perquè una altra força que no estigui al govern ostenti la presidència i l'acceptació per la voluntat de figurar d'aquesta tercera, però sense capacitats no serveix de res. I perquè? Quantes vegades hem sentit a les presidències del Consell de Districte del Centre Est o de la Floresta queixar-se perquè no hi ha voluntat de tirar endavant qüestions que sorgeixen durant els plenaris per part de l'equip de govern? o la manca d'informació, i dilatació en el temps de determinades decisions? Tot provocat per una manca de delegació real, una escassa creença en la potencialitat dels districtes i el pensament que les coses quan més centralitzades millor. Molt possiblement fruit d'aquest desencís aleshores és quan sorgeixen les idees de segregació, de voluntats d'esdevenir un subjecte polític diferent per tal de tenir capacitat de decisió i poder gestionar un pressupost lliurement.

Per tant en els propers mesos i segurament en el proper mandat intentarem afrontar aquest debat i impulsarem les nostres propostes sobre la participació als barris i als Consells de Districte.

PERE SOLER és candidat a l'alcaldia pel PSC-CP