Els socialistes davant l’any 2019 (una opinió personal)

Els socialistes hem estat (i seguim sent) un dels partits més 'amples' des del punt de vista polític i social. Quan les circumstàncies ens han posat a prova, sovint la resposta dels militants i votants ha estat diversa.


Exemples d’això n’hi ha molts i, en democràcia, podem recordar uns quants:

- El referèndum de l’OTAN (1986): Amb una dreta atlantista, un PSOE que apostava pel 'Sí' i únicament el Partit Comunista en contra, més del 40% dels espanyols van votar No. Com jo mateix (atlantista convençut). Per què?, perquè a molts no ens agrada que ens enganyin canviant de criteri i reinterpretant frases dites en el passat.

- El tràmit de l’Estatut de 2006: 'polir' o 'laminar' (Alfonso Guerra et al) el text, tot i el que havia promès Zapatero ('lo que envíe el Parlament'), i acceptant de forma vergonyosa la sentència del TC, sense recórrer a la justícia europea. Afegim-hi l’esperpent de què els mateixos articles declarats anticonstitucionals són perfectament legals als Estatuts de València i Andalusia
.
- El 'Procés'. De totes les 'ànimes' del PSC (sobiranista, catalanista, federalista, espanyolista...), molts (el 50%?)han abandonat el PSC, perquè per a ells la qüestió identitària era més important que la social i ho han fet amb destinació a ERC, Cs, MES...

Cal explicar que els que ens hem quedat seguim igual de posicionats (que no dividits) en les nostres posicions identitàries personals, PERÒ que per A nosaltres és més important el PSC i per això encara hi som.

Perquè quedi clar: no afavorirem un procés d’Independència de Catalunya (que no es produirà) tot i que en cas que esdevingui, l’endemà mateix ens posarem a treballar per als catalans des del nostre ideari i la nostra experiència.

Antoni Canals és jubilat i expresident del Fons de Pensions dels Empleats de CaixaBank

No hay comentarios: