Fa anys que sentim allò de les retallades i que s'estan carregant els serveis públics. Doncs els que vivim a Catalunya hem triomfat amb les retallades. Encapçalem els rànquings de comunitats autònomes amb més retallades en les partides de sanitat i educació.
Quan més es van patir les retallades van ser a partir de l'any 2011. Personalment recordo que estava en un Institut Públic i els professors ja ens avisaven que la situació a l'hora de poder fer classe i poder estudiar seria complicada, ja que es controlava molt l'ús de les fotocòpies; la calefacció, per exemple, hi havia dies que l'encenien i altres no per estalviar; el material de l'aula minvava, fulls, guix, esborradors, etc. En definitiva, una situació que posava en perill la nostra qualitat com alumnes.
A la universitat el nivell de les retallades era i encara a dia d'avui és més exponencial: aules massificades, professors associats amb un salari ridícul, taxes universitàries pels núvols i beques i ajuts que no arribaven per tothom.
El que es pregunta la gent és: per què es continua invertint poc en els serveis educatius i sanitaris? Perquè al govern de la Generalitat no li interessa, no és la seva prioritat? Són gent que ja tenen prou recursos per pagar-se metges privats i escoles privades pels seus fills. Volen crear més desigualtats. Però en els darrers anys la prioritat ha passat a ser una altre, volen tapar el nefast govern amb intentar-nos colar processos judicials, folklore belga i declaracions públiques de brindis al sol.
Si a totes aquestes situacions en les quals es troben els treballadors públics li sumem que no els hi han tornat la totalitat les pagues extres dels anys 2012 i 2013, provoca uns serveis públics en lluita.
Per tant no és d'estranyar les manifestacions de Mossos, professors, bombers i professionals de la medicina demanant que els escoltin. Tots recordem l'intent d'assalt al Parlament. Potser no era una bona idea, ja que al Parlament diferents grups parlamentaris ja estan lluitant per revertir la situació. El que s'hauria de fer és una concentració a la plaça de Sant Jaume demanant la dimissió d'aquest govern que té uns altres interessos i que governa des de Bèlgica.
FRANCESC AGUILÀ és membre del PSC Sant Cugat i vocal al consell de barri de Mira-sol
x
No hay comentarios:
Publicar un comentario