Consells de participació i consultes

Ara està de moda. Tots els partits lluïm les nostres millors paraules per donar cobertura als consells de participació. Fem lloances del què teòricament haurien de ser, de com haurien d'estar gestionats, de com s'haurien de vertebrar i qui en pot formar part.
Fa quasi un any que hem encetat un nou mandat i ara acabem de constituir el que ha de ser el 'consell de consells' (el Consell de Ciutat). Primer podríem analitzar en què consisteix un consell, com es reglamenta i qui decideix qui el forma. En aquest punt és on hi ha les primeres discrepàncies, almenys des del PSC ho veiem així.

Els consells territorials són representatius i operatius en funció dels barris que hi són presents? Els dos del centre ni de bon tros! La resta, a excepció de les Planes, també es poden discutir. A la Floresta, per exemple, hi ha el nucli de Sol i Aire que poc hi té a veure, llevat que formen part de l'entorn de Collserola. I Can Mates té poc a veure amb Mira-sol. Al meu entendre dues realitats diferenciades. Tenim en el sector del centre Volpalleres i Can Barata que no s'assemblen a Sant Francesc, a Can Trabal o al barri del Centre-Estació, només per citar uns exemples. Realitats diferents en el mateix sac. La proposta de realitzar noves divisions està sobre la taula.


Després tenim els consells sectorials, els de serveis socials, esports, cultura, seguretat; que estan configurats per entitats, col·lectius diversos i dispersos, i finalment el Consell de Ciutat (que se suposa que és representatiu de tots els sectorials). Aleshores creem les diferents taules de participació, entre dos o tres representants de cada consell, i a més hi afegim la taula de Mobilitat i el Pacte per la Nit, entre d'altres. I per acabar d'amenitzar-ho tot, un procés de pressupostos participatius.

Un bon embolic, que fa que un especialista logístic i de gestió del temps i recursos ho passi magre. Ens recorda aquella imatge, quan abans veia el Polònia, de dos extraterrestres que miraven des d'una nau espacial i feien comentaris d'absurditats i contradiccions.

L'experiència, basada en els darrers anys i en molts dels consells que he pogut assistir, em fa dir que hi ha un excés de voluntat d'explicar l'obra de govern, de deixar anar paraules i mots sobre reglaments i procediments, que hi ha més un missatge unidireccional que no pas aquesta dimensió de retorn que es necessita. Ara també he de ser just i reconèixer que en més d'una ocasió els consells han servit per desencallar determinades qüestions que afectaven a col·lectius, entitats i persones, que d'altra manera no hagués estat possible.

Tot i així, els socialistes fem propostes -sempre ho hem fet- i estem esperançats que al final sapiguem trobar un bon encaix, segurament a ritmes diferents i en funció de com es dinamitzin els consells. Ara bé, en la mesura que siguem capaços tots plegats de no adormir-los, que hi hagi la percepció de la utilitat, que serveixen per alguna cosa, i que aquells que hi participen vegin que les seves aportacions, crítiques i propostes no cauen en un sac buit. Que són recollides amb serietat.

Som-hi doncs i participem!

No hay comentarios: