Fa temps que escrivim sobre la necessitat de trobar una solució al que està passant a Catalunya, i d’establir nous mecanismes de relació entre l’Estat i el nostre país.
Que fàcil hauria de ser poder asseure en una mateixa taula els dos governs, amb un full en blanc,
i començar a escriure allò del que s’ha de parlar, sense embuts ni
retrets, sense les forces de seguretat actuant i la fiscalia donant
ordres, sense les entitats “no votades” agitant els carrers, ni
amenaces. Fent política, aquest ha de ser el primer pas, tenir la
voluntat d’arribar a acords, només d’aquesta manera es pot teixir el
pacte.
Les postures estan “enrocades”, ningú vol baixar del burro,
és una lluita de galls, i no s’adonen que només hi perdem tots, el
poble català en primera instància i la resta de l’Estat després. Ens hem
carregat la cohesió, cal treballar per una segona transició, reformar
el sistema judicial, afrontar i renegar del passat franquista,
actualitzar la vertebració territorial i dignificar les diferents
cultures existents.
Els socialistes hem provocat que es constitueixi un
grup de treball al congrés per començar a debatre l’encaix territorial, i
de retruc obrir altres portes, altres vies per a l’entesa, per a la
discussió, per a la política en definitiva.
La proposta federal socialista, ara ja tothom la dona per veraç,
afirmem que és l’única solució davant l’immobilisme del govern del PP i
la fugida endavant de JuntsxSí i la CUP, altres encara estan marejant la
perdiu. Es tracta, doncs, de com poder arribar-hi, de com
materialitzar-la, per això defensem: diàleg, acord i pacte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario