Entrevista a Pilar Gorina per la Veu de Mira-sol

Veïna de Mira-sol des de 25 anys, ha participat en l’AAVV Sant Joan, amb el CAU, amb l’AMPA de l’institut Leonardo da Vinci, i ha estat presidenta de la coordinadora d’AMPES. Ha representat al PSC en diferents consells de participació i fou regidora els anys 2009-2011.

Tu que has estat compromesa amb diferents entitats del barri, Com veus al barri?

M’agrada viure a Mira-sol, m’encanta. Però mai ha estat prou cuidat, més aviat s’ha anat
deteriorant força tota la via urbana, algun parc... La inseguretat per robatoris és una constant a la que no ens podem acostumar i la presència policial molt minsa.

Què creus que necessita? 

La reivindicació més important del barri ha estat desatesa sempre.
La famosa ”piscina”, una cosa molt simple. I des que hi visc sembla una presa de pel. Projectes,canvis... I a més discrepo de la ubicació i disseny de serveis previstos. En el lloc on està prevista hauria d’anar l’Institut –escola del Catalunya. I la piscina podria estar en el mateix indret si es planifiqués correctament. De fet podria anar al terreny del Casal. Sempre he defensat aquesta opció que era econòmica i la que volia el barri.

Tu ets educadora, com veus l’educació pública a Sant Cugat?

L’educació pública a Sant Cugat sempre ha estat correcte. Segurament el nivell socio-
econòmic-cultural ho ha facilitat. Trobo a faltar unes ganes d’innovar i de transformar l’escola pública en profunditat. Dono suport totalment a les famílies que reivindiquen una “escola viva i activa” que cal a Sant Cugat. I amb voluntat n’hi hauria. S’han perdut oportunitats importants.

Veus molta diferència entre l’oferta de pública i privada?

Es clar que hi ha diferència. Poques de les concertades, es poden reconèixer com a servei
públic. Pel que jo conec l’escola santa Isabel sí té aquesta voluntat. Les quotes a fundacions de la resta en fan un elitisme que no hauria de ser-hi.

Que en penses dels concerts?  Sobretot d’aquelles escoles que segreguen per sexe?

La meva opinió és que la concertada ha de ser subsidiària. L’escola de país és la pública. Quan a l’escola que segrega per sexes no compateixo la seva visió pedagògica. No trobo cap argument que la justifiqui. Altra cosa són les diferents sentències que les han donat la raó a Catalunya fins el moment.
La idea de l’institut-Escola pel Catalunya que has impulsat, amb què la fonamentes?
En la continuïtat d’un projecte i en la cura d’una etapa de la preadolescència que no és fàcil. 
Poden compartir projecte tres etapes: 2n cicle d’infantil (tot i que crec més en el model 0-6),
primària i secundària, tot i no estar compartint l’espai sempre (caldria uns subespais definits). Quan es va decidir la ESO no volia dir necessàriament fer el model actual.

Vas ser regidora de Sant Cugat, vist amb la distància creus que va útil la política de
proximitat?

Evidentment, la mirada canvia i omple de responsabilitat. L’escolta es torna un altaveu.
Escoltar, escoltar... Des de l’oposició es treballa moltíssim per la ciutat i pel barri. Molts cops el govern no permet que una iniciativa plantejada des de l’inici per l’oposició es visualitzi amb respecte a qui l’ha promoguda. Al contrari es fan seva la iniciativa. Caldria fer un tom i ser més humils.

Tornant al barri que hi trobes a faltar, o com creus que podria millorar?

Crec que ja s’entreveu. Més caliu de barri. El casal per descomptat fa una bona feina i el
mercat és un encert que ha fet que molts veïns trobem un centre de trobada.

Veus possible un canvi a Sant Cugat?

No és fàcil. Vull creure que sí. Els socialistes vam governar i vam estar a tocar. Somiem!!!

No hay comentarios: