 |
| Montserrat Colldeforns |
Per sort a Espanya ja no estem en guerra (de les de veritat) però fa
temps que ens trobem en la major crisi des de la guerra civil del 1936. I
les seqüeles són enormes. Un exemple: a la nostra ciutat totes les
entitats socials coincideixen que la pobresa - i, per tant, les
penalitats, la mala salut, la manca d'oportunitats i la frustració
personal i social- s'està convertint en una malaltia crònica. No és una
situació temporal que pot revertir fàcilment quan sortim de la crisi.
Cal fer quelcom 'ja'.
Hi ha moltes ganes de canviar la realitat quotidiana, i per fer això cal
canviar les polítiques. No només les polítiques econòmiques. La crisi
és també social i institucional. No n'hi ha prou amb paraules i frases
que caben en un tuit. I les mesures concretes que han de permetre
canviar aquesta realitat han de començar el més aviat possible. L'acord
del PSOE amb C's és un exemple de la dita castellana 'lo mejor es
enemigo de lo bueno'.
I sí, C's continua sent un partit de dretes, unes dretes però que, a
diferència del PP, entenen que perquè la democràcia funcioni de veritat
hem de revertir les taxes de pobresa i hem de posar molts esforços en
l'educació. Que entén que cal crear llocs de treball lligats a un model
productiu que es prengui seriosament l'arribar a emissions zero de CO2,
que accepta que cal millorar, i molt, l'equitat del nostre sistema
d'impostos, frenant la recaptació que ve del treball de les classes
mitjanes i treballadores i augmentant la que ve de la riquesa i les
activitats nocives.
Un govern només d'esquerres faria això i molt més i potser amb més
rapidesa? Segurament, no ho dubto, però els números - electorals - no
surten, simplement no hi són. Aleshores, cal renunciar? Cal deixar que
el PP continuï manant a la seva manera?
Certament, si ens posem a filar prim, o sigui a llegir amb atenció el
document de l'acord, hi trobem a faltar moltes coses - a mi personalment
m'agradaria molt més una orientació cap a la reducció de les
desigualtats i no només a reduir la pobresa, m'agradaria que el problema
polític català tingués millor consideració i resposta i algunes altres
qüestions - però cal saber on som, i què es pot fer per avançar o per
sortir de l'atzucac.
Acceptar l'acord vol dir renunciar als nostres objectius i valors? Crec
sincerament que no, i també crec que permetre l'alternativa: més govern
del PP durant més de temps (feu càlculs: eleccions el 26 de juny, i un o
dos mesos per tornar a parlar de com i amb qui es fa govern) és fer
passes enrere.
Podemos i altres grups de l'esquerra podrien afegir temes i continguts
específics a molts punts de l'acord que queden oberts o marquen uns
mínims, però no uns límits: per exemple quan es parla de la llei marc de
serveis socials en general i de la llei de dependència en particular, o
del pacte educatiu, a assolir en 6 mesos, prèvia aturada immediata de
tot allò que encara no ha entrat en vigor de la LOMCE ara mateix... O
del paquet per la reforma dels partits polítics i el seu finançament,
per lluitar contra la corrupció o per millorar la nostra democràcia....
Caldrà que ens expliquin perquè han reaccionat marxant de la taula del
diàleg i l'acord. Pensen, potser com el PP, que fins que no siguin
majoria absoluta no val la pena intentar res?
Vull que m'expliquin perquè pensen que continuem en guerra i no que estem construint la pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario