Sortirem de la paràlisi institucional

El resultat de les eleccions del 21D ens ha portat a una situació molt similar quant a la divisió del país. Els extrems han estat castigats, el PP amb el seu immobilisme ha aconseguit treure els pitjors resultats mai obtinguts a Catalunya i la CUP ha perdut múscul amb la seva actitud intransigent i ha patit la pèrdua del suposat 'vot prestat' de les anteriors eleccions.

Cs ha guanyat les eleccions d'una manera indiscutible, aglutinant el vot contrari a la independència, el vot útil, apel·lant a les emocions, als sentiments. Ningú discuteix que és un partit que ha nascut a la contra, i no per la proposta. D’aquesta manera ha despertat l’abstencionisme i ha promogut un bon grapat de vot de traspàs del PP i també del PSC, amb un discurs clar, combatiu amb paraules rotundes, però buit de contingut conceptual i molt pobre programàticament –si algú recorda alguna proposta de programa durant la campanya que la digui, més enllà de la unitat i la llengua. Tot i així felicitats als vencedors dels comicis. La coherència i la raó no han pogut batre a les emocions.

La segona conseqüència del resultat és que els independentistes augmenten de vots lleugerament però perden força parlamentària, i la CUP seguirà tenint la vertadera clau, no la que presumien i que volien ser els comuns, què han vist com la ciutadania de Barcelona (per posar l’exemple més il·lustratiu) els giraven l’esquena -passant del 25,2% dels suport municipal al 9,3%, molt similar a l’obtingut el 27-S de 2015, més de la meitat del seus votants- tot i que ha Sant Cugat han millorat resultat respecte al 27S i les eleccions municipals.


Òbviament JuntsxCat, ERC i CUP tenen legitimitat per governar, però no per fracturar més la societat catalana, ni per saltar-se la llei. Ja no es tracta de bons o dolent. Si volen canvis hi ha mecanismes dins de la llei per fer-ho, inclús per canviar la pròpia llei. No hi ha una majoria social per continuar insistentment en una via unilateral, no tenen ni tan sols la meitat dels electors (47,5%), per tan caldrà que actuïn en conseqüència, abandonar quimeres que han dut al país a la fractura social, conflicte, intolerància i aturada econòmica. El primer que hauran de fer és vèncer els propis personalismes on estan instal·lats i passar full per afrontar present i futur.

Quant als socialistes, hem augmentat resultats, tant en vots absoluts com en representació, resultats dignes, però que amb la suficient autocrítica podem dir que no assolim les fites que esperàvem. Continuem pensant que la proposta és realista i positivista i que al final serà la solució. Si fem mirada local, els socialistes a Sant Cugat estem per sobre la mitjana d’increment, passant d’un 6,5% el 27-S a un 10,9% del 21-D, multiplicant per 2,5 el resultat municipal. L’aliança estratègica del catalanisme social i l’acció de govern a la ciutat dels darrers mesos han ajudat a impulsar al PSC. La ciutadania ha confiant amb nosaltres, caldrà afinar més i perseverar en propostes i actuacions que demostrin que els socialistes treballem pels barris i el veïnatge.

Més enllà de manifestacions, colors, himnes, proclames i impactes, el nostre país necessita un govern estable que es dediqui a governar per tots, no només per una meitat. Catalunya s’ha fet gran gràcies al pacte social i de cohesió entre tothom dels anys 70-80. No seríem el que som si aleshores no haguéssim apostat per la gent, per la ciutadania i pel país. Sense la cohesió social, la immersió lingüística, el model d’escola catalana i cultura, i el nostre tarannà de seny com a senyes d’identitat, no haguéssim aconseguit el avui malmès prestigi europeu. Per tan hem de continuar amb el diàleg, el pacte i la negociació, potenciar la mirada de solidaritat per la col·lectivitat, la que està a dins o la de les comunitats autonòmiques veïnes i resta de l’estat, així com recuperar la confiança d’aquesta Europa que hem de seguir construint.

Fem doncs tot l’esforç per trencar blocs, si volem ser un sol poble, hem de començar a admetre les diferències que hi ha en ell, però reforçar els llaços comuns, rebutjar el què ens separa i potenciar els punts d’encontre. Nosaltres, els socialistes, estem disposats a fer-ho.

PERE SOLER és el primer secretari del PSC i portaveu del grup municipal socialista

No hay comentarios: