La lluita contra la pobresa energètica, la nostra prioritat social


La pobresa energètica s'entén com la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seves necessitats bàsiques de llum, aigua i gas. A Catalunya, i a Sant Cugat, hi ha massa persones que estan al llindar de la pobresa i no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada ni pagar les factures de llum i gas. És una pobresa silenciosa, no es percep, ni tampoc és comentari per evitar l'estigmatització. No és de rebut que les empreses de subministrament energètic no hagin signat encara els convenis amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica ni que el Govern no hagi aprovat el reglament que desplegui la llei 24/2015 per obligar a aquestes. El drama de la pobresa energètica està provocant una emergència social que els governs de Catalunya i Espanya no estan resolent. Es podrien evitar lamentables situacions simplement amb el compliment de les lleis.

Les xifres de la pobresa energètica a Catalunya delaten que el nombre de famílies que manifesten no poder pagar les factures dels subministraments bàsics ha augmentat des de l’esclat de la crisi econòmica, a Sant Cugat intuïm que també ha estat així però ho desconeixem. Tanmateix, no podem obviar que les causes de la pobresa energètica també van més enllà de la crisi econòmica, esdevenint un fenomen estructural, que respon principalment a l’increment dels preus dels subministraments bàsics: des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%; i al mal estat de molts habitatges, sobretot en termes d’aïllament tèrmic: un 50% dels habitatges s’han construït sense criteris d’eficiència energètica.

La política d’habitatge del Govern català, especialment en matèria de pobresa energètica, ha estat testimonial els darrers anys i ha fracassat estrepitosament. S’ha limitat a fer polítiques declaratives que, tot i estar dotades de recursos, han estat del tot ineficaces per una manifesta manca de voluntat política, tant en el seu desenvolupament com en la gestió dels ajuts, a la nostra ciutat el ple municipal s’hi ha pronunciat, estem activant accions concretes tot i que no arribem a la població total necessitada.

De la inacció del Govern no en parlem només els socialistes, també ho fan les pròpies organitzacions socials integrants de la Taula de Pobresa Energètica, creada al juliol de 2014 amb l’objectiu de protegir les famílies vulnerables, que acusen al Govern català de paràlisi i inactivitat pocs mesos després de la seva constitució. La Llei aprovada 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica encara no s’ha desplegat i no ha presentat el corresponent reglament, tot i que els socialistes a través del grup parlamentari ho hem demanat en reiterades ocasions. Es desobeeix un mandat del Parlament, fent cas omís a les resolucions aprovades, entre d’altres, en el Ple de Pobresa de març de 2016 i en el Debat de Política General d’octubre de 2016, que l’insten a desplegar per la via d’urgència les mesures incloses aquesta llei.


No estem davant d’una situació de falta de recursos ni d’aplicació de sentències jurídiques, sinó de manca de voluntat política per actuar davant la pobresa energètica per poder impedir els talls de llum i gas de les persones vulnerables per motius econòmics i socials. Els i les socialistes defensem que els subministraments com l’aigua, la llum i el gas han de ser considerats un dret bàsic de la ciutadania. És necessari apel·lar a la responsabilitat social de les empreses subministradores, perquè destinin part dels seus beneficis a atendre aquestes situacions, fet que no veiem per enlloc.

Els Ajuntaments no som responsables de la crisi econòmica, però som els únics que mantenim el nostre compromís amb la ciutadania davant la passivitat del govern català. Som la primera trinxera en la lluita contra les conseqüències socials de la crisi, assumim serveis per als quals no tenim competències ni recursos. Som els que estem atenent les famílies que no poden abastir-se de subministraments bàsics, posant en marxa plans contra la pobresa energètica i mantenint el pes de les factures impagades. és per això que és imprescindible el diàleg amb el món local i els agents socials per acordar les polítiques i els recursos per fer front a la pobresa energètica i a les situacions de vulnerabilitat social. No deixem que l’agenda nacional passi pel davant de l’agenda social perquè el nostre deure com a representants públics és defensar i protegir els interessos de tota la ciutadania, des de la proximitat i des de la racionalitat. 

Link noticia original: http://www.cugat.cat/diari/opinio/124533/la-lluita-contra-la-pobresa-energetica-la-nostra-prioritat-social

No hay comentarios: